En els darrers anys molts dels grans modistes han sigut objecte de grans exposicions en alguns dels museus més importants de món. El francès Jean Paul Gaultier s'hi resistia. Temia que el resultat s'assemblés a un funeral. El 2007 va exposar algunes de les seves peces més icòniques, com les samarretes ratllades de mariner i les cotilles a la Fundació Cartier de París, però les va convertir en pa. Dos anys més tard, el Museu de Mont-real el va acabar convencent i l'any passat va presentar Jean Paul Gaultier. Univers de la moda: del carrer a les estrelles, la primera retrospectiva del modista.

Encara que Andy Warhol va arribar a dir d'ell que era, juntament amb Yves Saint Laurent, "l'únic que fa art amb la roba", l' enfant terrible de la moda francesa es negava a entrar als museus. Enguany fa 35 anys al món de la moda, però el mateix Gaultier ha espantat els fantasmes que el converteixin en un clàssic afirmant que "potser era una mica aviat" per dedicar-li una exposició.

Amb tot, el modista ha aconseguit que Del carrer a les estrelles, que arribarà a les sales de la Fundació Mapfre de Madrid el pròxim 6 d'octubre, no sigui una exposició tradicional. Al contrari dels esforços esmerçats en altres exposicions de moda per amagar els maniquins que sostenen la roba, l'autor de les mítiques cotilles de Madonna els ha donant vida i, fent gala del seu sentit de l'humor, els ha fet parlar entre ells gràcies a les projeccions que hi ha damunt els rostres. De fet, una reproducció d'ell mateix saluda els visitants a l'entrada i els introdueix en el seu món.

Moda generosa i humanista

"No té por. No es pren gaire seriosament a ell mateix, té un gran sentit de l'humor que també el pots trobar en la seva roba. I una ment molt oberta; encara està molt excitat pel seu treball diari, és com un nen, quan crea. Quan descobreixes el seu univers, t'adones com d'oberta i generosa és la seva moda", afirma Thierry-Maxime Loriot, el comissari de l'exposició. Al llarg dels anys, Gaultier ha sotragat molts codis establerts en el món de la moda i ha trencat molts tabús: ha tret la llenceria de sota la roba; ha dissenyat peces estampades amb els músculs i els òrgans del cos; d'altres que representen pell tatuada; vestits que ressegueixen els ossos de l'esquelet, i ha creat exquisits vestits d'alta costura amb estampats de roba militar.

A més, ha presentat col·leccions inspirades en diferents cultures d'arreu del món, i ha traslladat tota aquesta ebullició a la supressió de la barrera entre els gèneres: als anys vuitanta ja ha va dissenyar faldilles per a homes i a les seves desfilades d'alta costura també hi ha models masculins. "El que diu Gaultier sobre la bellesa és que n'hi ha de diferents tipus, i que totes són bones. No creu en estereotips vehiculats a través del món de la moda.

Sigui quina sigui la teva edat, la forma del teu cos i la teva orientació sexual sempre ets benvingut a l'univers de Gaultier. Aquesta visió de la societat és molt generosa i rellevant en els nostres temps. Conté un missatge social de tolerància molt fort", afirma Loriot. "Potser és la meva part de Superman de la moda, que vol fer veure a la gent que hi ha bellesa aparentment on no n'hi ha. Si la gent creu que els vull fer riure, aleshores he fracassat en el meu objectiu perquè no era en cap cas la meva intenció", va dir el modista en una entrevista.

Més que una exposició, Del carrer a les estrelles està concebuda com una gran instal·lació artística. Entre els rostres dels maniquins, que tenen diferents tons de pells i que parlen llengües diverses, hi ha els de models que han treballat amb Gaultier i d'altres personatges coneguts com els membres del grup Smashing Pumpkins. A més de 110 conjunts, tant de les col·leccions de pret-a-porter com d'alta costura, la mostra inclou esbossos, vídeos i fotografies de destacats artistes i fotògrafs de moda com Andy Warhol, Cindy Sherman, Robert Doisneau, Richard Avedon, Pierre et Gilles (autors del retrat del modista de la pàgina anterior), i Mario Testino, entre d'altres.

La vigència d'un creador únic

"Una de les coses que em va colpir quan estava fent recerca per a l'exposició és que hi ha peces del 1971, del 1976, del 1993 i del 2006 i cap ha passat de moda", comenta el comissari. Jean Paul Gaultier és, ara com ara, un dels últims creadors independents del món de la moda francesa i s'ha mantingut al marge dels balls de cadires que algunes cases de moda històriques han patit en els últims anys. "Els temps han canviat per a la moda i per això Gaultier no paga als famosos perquè portin la seva roba com es fa als Oscars, vol que la gent porti la seva roba perquè vol. Com diu ell mateix, el seu propi desig és el desig dels altres... Ara la moda és realment un negoci, es tracta més de vendre, menys de tenir en compte el talent", opina el comissari.

Gaultier va començar a treballar als 18 anys per a Pierre Cardin, que aleshores era un modista avantguardista en termes dels materials i les teles alienes al món de la moda que utilitzava, va presentar la primera desfilada el 1976 i, finalment, va fundar la seva marca el 1981. "No segueix les tendències, les crea -diu el comissari-. Té un gran respecte per altres dissenyadors: li agrada molt Christian Dior i Elsa Schiaparelli i també altres modistes de la seva generació com Lacroix i Mugler".

Gaultier i el cinema, la dansa i la música

A més de les mítiques cotilles i del vestit de genet-dominatrix que va crear per a Madonna, Gaultier ha estès el seu univers al món del cinema. Els vestits que va dissenyar per a les pel·lícules de Pedro Almodóvar Kika , La mala educación i La piel que habito han sigut els més sonats, i també va signar els d'El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant , de Peter Greenaway i El cinquè element , de Luc Besson. Amb tot, la dansa també ha sigut el terreny més fèrtil on el dissenyador ha traslladat el seu univers. Durant anys ha treballat amb companyies de coreògrafs com Régine Chopinot, Maurice Béjart i Angelin Preliocaj. "Al començament, per a Gaultier fer el vestuari d'espectacles era com treballar en un laboratori de moda: podia experimentar amb noves teles i noves tècniques que el van portar a l'alta costura, el seu somni", recorda el comissari.

Jean Paul Gaultier ha fet enguany 60 anys. El secret de la seva joventut i de la vigència és, potser, que actualment també col·labora amb joves talents. Per exemple, Lady Gaga, l'altra gran icona de la música pop després Madonna, ha lluït els seus vestits d'alta costura en diferents ocasions i va col·laborar amb ell en el documental Gaga by Gaultier . "No viu en el passat, sempre busca coses noves, nous talents, està al cas de tot. Aquestes joves intèrprets li agraden per diferents raons. Beth Dito, la vocalista del grup Gossip, per la seva confiança i la seva força. Amy Winehouse -a qui va dedicar tota una col·lecció d'alta costura el gener d'enguany-, per la seva imatge, però sobretot l'impressiona la gent amb talent" conclou l'expert.

La casa Puig: l'aliança catalana de Gaultier

El maig del 2011 la casa Puig es va convertir en l'accionista majoritari de la firma Jean Paul Gaultier després que el grup Hermès cedís la seva participació de l'empresa. El dissenyador és l'accionista minoritari de referència de la seva pròpia marca i treballa per a l'empresa catalana amb total llibertat creativa. L'entrada de Puig, coneguda sobretot pels perfums, en la marca de Gaultier va representar un important pas endavant en la seva creixent participació en el món de la moda. A més de les del modista francès, tenen accions de les marques Carolina Herrera, Nina Ricci i Paco Rabanne.

Jean Pierre Bua: fidels al dissenyador des dels 90

Jean Pierre Bua és l'única botiga a Barcelona que ven roba de Gaultier, tant per a dona com per a home, des del principi dels anys noranta. El propietari, a més, és un bon amic del dissenyador. "És un creador amb molta personalitat, únic. No segueix cap tendència, no s'inspira en ningú altre. I cada temporada és diferent de l'anterior, sempre sorprèn amb una història nova", diu Lluís Balagué, l'altre amo de la botiga i l'encarregat de les compres. La roba de Gaultier, afegeix, "no té edat, agrada tant a noies de 20 anys com a dones de 50". Els vestits sastre per a dona són la peça que té més èxit "pel seu tall inconfusible", afirma.