L'univers dels jocs de taula

Fomentar la relació social, el coneixement, la competició, la imaginació, la seducció, l'engany, la negociació, el treball en equip, la creativitat... i, per descomptat, divertir-nos són alguns dels propòsits dels jocs de taula. ¿Fem una partida?

"Hi ha dies que se'ns fan les cinc de la matinada jugant al Catan", diu Mireia Navarro, que fa una lliga amb la seva parella d'aquest joc de tauler d'origen alemany. "Hi estem tan atrapats...! Crec que el fet que hi intervingui l'estratègia i l'atzar, i que sempre estàs jugant (no només quan et toca el torn) en són alguns dels motius", explica. La Mireia treballa en una escola bressol de Barcelona i ha dissenyat una versió personal del Catan, amb tauler i cartes adaptades al poble on estiuegen, a l'Alta Anoia.

En l'època de les presses i de la recerca obsessiva de guanys econòmics a curt termini, el joc de taula no decau, sinó al contrari. Cada any, sobretot en aquestes dates, apareixen nous jocs. Molts passen desapercebuts, però alguns, com el Catan, passen a ser protagonistes d'aquest univers, que es remunta a fa almenys més de 4.500 anys, amb el joc reial d'Ur, el joc de tauler més antic que s'ha trobat.

"En el joc hi ha relació social, repte intel·lectual, voluntat de superació, competició, habilitat manual, interpretació, imaginació, coneixement, seducció, engany, negociació, treball en equip, creativitat... I hi ha, sobretot, diversió", opina l'expert i col·leccionista de jocs de tauler Oriol Comas, que de professió inventa i desenvolupa jocs per a entitats, universitats, empreses i institucions (www.comascoma.com). Últimament també s'utilitza el joc per a un objectiu per al qual no ha estat creat: la selecció de personal. I és que és un instrument útil per conèixer les qualitats i les habilitats dels candidats. Com la novel·la, el cinema i les arts en general, el joc beu de la realitat.

"Hi ha jocs de ciutats medievals, de guerra, de colonització d'una illa, de la Batalla de l'Ebre, de la borsa, de persecució d'un delinqüent a Londres, de monstres, d'extraterrestres... Per cert, el Cluedo està basat en les novel·les d'Agatha Christie i ella, per agrair l'homenatge, va fer que els seus personatges juguessin al Cluedo a la novel·la El templet del mort", explica Comas, que també és artífex del festival de jocs de taula Dau Barcelona, que es va celebrar per primer cop els dies 15 i 16 de desembre a la Fabra i Coats, fàbrica de creació, al barri de Sant Andreu de Barcelona (www.totsobredaubarcelona.info).

Laura Juncosa, que treballa a Educa Borràs, és una altra fan dels jocs de taula. "Sempre que anem de viatge ens n'enduem algun. Ens ajuda a passar els temps d'espera als aeroports", explica."Hi ha jocs que et fan descobrir coses dels altres que no saps, i també de nosaltres mateixos! En alguns has de perdre la vergonya per imitar o gesticular, desinhibir-te; l'amic seriós i tímid pot ser, jugant, el més còmic de tots! D'altres t'ensenyen a ser hàbil, estrateg, negociador... S'aprèn molt jugant".

La Laura va introduir-se en els jocs jugant als Juegos Reunidos Geyper amb la seva família. Hi jugaven molt, sobretot al parxís, que sempre guanyava el seu pare amb les fitxes vermelles. "Ara quan hi jugo si puc trio el color vermell", diu. "A casa sempre estan a punt les cartes, el dòmino, el parxís, les dames, els escacs, el Lince, l'Scattergories, el Monopoly, el Trivial, el Locuras, l'Scrabble, el Pictionary, el Gestos..."

El periodista Salvador Alsius, un altre enamorat dels jocs, confessa que és un "tastaolletes" i que no en té cap de preferit. "Considero que la feina ja ens obliga prou a especialitzar-nos, de manera que en el terreny de les aficions he preferit diversificar. No és bo que una afició es converteixi en obsessiva. Si t'aficiones a jugar a escacs (el meu pare em va ensenyar a jugar-hi als quatre anys, cosa que sempre li agrairé), i vols ser cada cop millor i millor i millor... deixa de ser una afició i es converteix en una cosa que ja s'assembla massa a la feina", diu Alsius, que juga sobretot a l'Scrabble, al bridge i a un joc molt poc conegut que es diu Eleusis.

De l'Scrabble, afirma, li agrada que té tres components: el coneixement de la llengua, l'estratègia de tauler i la sort. En els campionats en què es juga un nombre suficient de partides, el factor sort queda neutralitzat, i acaben guanyant quasi sempre els que en saben més. "Això no és així -explica Alsius- en la versió que es juga per internet amb el nom d'Apalabrados. Com que es poden anar fent proves i l'errada no té cap càstig, el coneixement de lèxic queda molt relegat".

Complicitats i desavinences

El joc és sempre un bon motiu de trobada. Laura Juncosa riu explicant una anècdota que il·lustra un dels principals al·licients del joc de taula: fomentar les relacions socials. Fa uns quants anys, al poble on passava les vacances, una amiga de la colla va portar un joc a la platja en el qual calia fer unes proves de mímica. "Vam començar a jugar-hi. Cridàvem l'atenció amb els crits i les rialles. La gent del voltant mirava i reia en veure com gesticulàvem. Un grup de nois es van acostar i s'hi van afegir, i d'aquí en va sorgir una parella que encara continua".

Al voltant de la taula es generen complicitats... i desavinences. I s'aprenen les regles. Molts dels que s'ho passen bé maquinant estratègies per fer caure l'adversari, per avançar caselles o intercanviant cartes no han llegit mai les instruccions del joc en qüestió, sinó que les han après tot jugant en grup. I és que n'hi ha que són tan feixugues d'entendre o de recordar com les d'una impressora, d'un automòbil o d'un termòstat "fàcil de programar", o fins i tot més.

Hi ha gent que opta per saltar-se algunes regles o adaptar-les al seu estil, i això també és una manera de "jugar amb el joc". Això sí, cal que tots els jugadors hi estiguin d'acord.

Més continguts de

El + vist

El + comentat