L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR

Pere Serra: "De Mallorca se n'ha abusat molt"

El seu cognom dóna nom al grup periodístic més important de les Balears. Als 85 anys va cada dia al despatx

La premsa en català a les Illes encara un nou repte que s'anunciarà el dia de Sant Jordi i que té previst ser als quioscs el 23 de maig. En aquest projecte hi treballen l'ARA i un grup d'emprenedors i periodistes mallorquins que obriran una etapa innovadora del camí iniciat el 1996 pel Grup Serra amb el Diari de Balears. Enmig dels preparatius d'aquesta publicació diària, conversem sobre premsa, art, Mallorca i Catalunya amb Pere Serra. El seu cognom dóna nom al grup periodístic més important de les Balears, el Grup Serra, fundat per ell mateix, i que edita el diari líder, Última Hora, el Diari de Balears (en català des del 1996), el Majorca Daily Bulletin (en anglès des de fa mig segle), una publicació en alemany i des de fa poc una en rus. Als 85 anys va cada dia al despatx. I allà treballa colgat -literalment- de quadres. Com a la seva finca, com als museus que ha fundat. Amiguíssim de Miró i molts d'altres, entre els seus somnis pendents queda encara alguna adquisició artística per a la col·lecció.

___ Què és vostè: periodista, mecenes, empresari?

___ Per sobre de tot sóc periodista. Retirat, però periodista. També col·leccionista. I quan ho ets, la part de mecenes ve sola, coneixes pintors joves i els ajudes. Sóc i he estat amic de grans artistes.

___ I activista cultural?

___ Perdoni la immodèstia, però he inaugurat 3 museus. Un a Valldemossa; Es Baluard, a Palma, i el de Sóller, Can Prunera. I dels tres, aquests dos últims encara funcionen. No sé si algú més ha engegat tres museus.

___ Retirat no ho està.

___ No ho puc estar, perquè tinc massa coses al cap. Em preocupo del Grup, dels museus, de la finca que tinc a Sóller amb les escultures...

___ Quantes hores treballa al dia?

___ Això de treballar és una cosa molt ambigua. ¿És treballar passejar entre les escultures i veure com floregen les pruneres, les pomeres, els cirerers? Si això ho és treballo per ventura 40 hores a la setmana. Si no, potser vint.

___ Ha treballat molt a la vida?

___ Crec que sí. Hi ha hagut moltes èpoques que he fet més de 80 hores a la setmana. Quan vam comprar Última Hora, la rotativa era vella i cada nit teníem problemes, mai podia anar a jeure fins que estava imprès el diari: va ser un any terrible.

___ Aquesta feina no permet dormir tranquil?

___ És quasi impossible.

___ La dèria cultural li ve de família?

___ Sobretot del padrí patern, que era metge de Rusiñol, de [Joaquim] Mir, d'Anglada [Camarasa]. Els dissabtes es trobaven a Sóller i ells li regalaven algun quadre a canvi que els fes visita mèdica. El meu pare tenia pocs mitjans, però quan tenia algun diner comprava quadres.

___ I l'instint d'empresari d'on l'ha tret?

___ De molt jove ja somiava fer coses. Era nin i ja vaig posar negocis, com un de cria de conills, però se'm van morir per una febre. Quan gairebé no hi havia oli, i era caríssim, vaig decidir comprar una premsa i fer oli d'ametlles. En dues setmanes vaig fer-ne dos litres i es va tornar agre l'endemà. Va ser un desastre... negocis fracassats. I fent el servei militar vaig fer contraban de tabac, el cartró el compràvem a cinquanta pessetes i el veníem a seixanta al xofer del governador civil, que era parent de Franco. Un dia ens va detenir una parella de la policia de l'estraperlo. Sap que la paraula estraperlo va néixer a Mallorca?

___ Expliqui'm.

___ Va ser als anys trenta, quan es feia l'Hotel Formentor, que per cert va costar un govern: va haver de dimitir per haver donat permís pel joc. Van dur una ruleta trucada de Viena, de la marca Stra-Perlo, nom que venia de Strauss i Perlowitz. I per això, per la ruleta trucada, de les trampes de vendre coses més cares del que és normal en van dir estraperlo. I també hi havia molt contraban. [El banquer Joan] March va fer fortuna amb contraban de tabac. Ell no hi posava doblers, tenia deu o dotze socis per dur carregaments de tabac amb vaixell. Repartia beneficis amb els socis. I de tant en tant es deixava agafar per la Guàrdia Civil i cobrava comissions per xivato. Set o vuit viatges nets i un deixant-te agafar.

___ Vostè quan va saber que seria periodista?

___ Treballava al ferrocarril, però m'avorria i escrivia a la revista Sóller. Al servei militar vaig comprar un taxi i a la nit feia de taxista. Vaig conèixer gent. I després vaig començar a escriure al Baleares .

___ Començar col·laborant al Baleares i acabar comprant-lo el 1984 i convertint-lo en diari català el 1996 deu ser un somni.

___ Sí. Que passés a ser Diari de Balears el 1996 va ser una cosa de sentit comú, en un moment de puixança del català, o això crèiem. Desgraciadament ara està baixant. Tenim un president del govern a qui no li interessa el català, no el parla. En Jaume Matas tampoc no en volia saber res. Quan anàvem a treure el Diari de Balears , l'aleshores president del Govern Balear, Tòfol Soler, també tenia por que s'enemistessin amb ell i em demanava que ho retardés. La realitat d'aquí no té res a veure amb el que passa a Catalunya.

___ I com ho viuen els ciutadans?

___ La gent hi pensa poc. Els catalans s'han sentit nacionalistes. Aquí no. Amb Ramon Llull teníem una base, però no. I aquí hi ha un Déu, que són els diners.

___ Això passa a tot arreu, no?

___ Aquí més. En tenim un exemple. Els hotelers amb més presència internacional són mallorquins, cap és català o madrileny. I quan els dic que portin aquí els diners, i no a Cancún, et diuen que aquí tenen massa traves, i allà guanyen més. Les grans firmes no pensen gens en els hotels que tenen a Mallorca.

___ I vostè, és nacionalista?

___ Sí, per necessitat i voluntat. El meu pare em deia: "Si ens conquereixen els francesos, o els russos, o els àrabs, potser tu algun dia deixaràs de ser espanyol. Però mai deixaràs de ser mallorquí".

___ Troba a faltar orgull mallorquí?

___ Sí, la gent és massa tranquil·la. Un diari en català hauria de ser el número 1. Quan vaig convertir el Baleares en un diari en català vaig pensar que hi hauria una explosió d'entusiasme. I sap què va passar? A la Universitat tenien 10 subscripcions del diari en castellà i quan va sortir en català ho van reduir a una.

___ Un diari en català pot ser el número 1 a les Illes?

___ Sí, segur que ha d'arribar aquest moment. Ho veuré, jo? Això no ho sé. Ara ha mort Sara Montiel i m'he adonat que tinc la mateixa edat que tenia ella.

___ Vostè va comprar el diari Última Hora justament al marit de Montiel, Josep Tous.

___ Sí, i més tard també li vaig comprar a ella el 2% que en tenia. Vam quedar per sopar i negociar-ho, i jo duia vint milions de pessetes per pagar-li al comptat. El sopar va durar quatres hores, em va parlar dels seus amors amb Anthony Mann, de com Severo Ochoa reconeixia que s'hi havia sentit atret per l'olor, com Gary Cooper va intentar que el papa li anul·lés el matrimoni per casar-se amb ella, de si durant un any feia l'amor amb Hemingway quatre cops al dia. I no va voler parlar de les accions. L'endemà ho vaig arreglar amb l'advocat per només dos milions de pessetes. Em va sortir barat, però vaig haver de passar quatre hores d'angúnia parlant de la seva vida sexual.

___ Em diuen que vostè ha estat l'amo de Mallorca, és cert?

___ Això no és cert. De poder, res. Els diaris tenen avui en dia molt menys poder que en temps de Franco, per exemple. Avui en dia no som el quart poder. Abans publicaves una notícia sobre un batlle que havia cobrat una comissió i l'endemà el feien dimitir des de Madrid. Ara publiques això i ho passa pitjor qui ho ha publicat.

___ Digui'm el secret del periodisme.

___ Cercar la veritat. Agafar una llimona i esprémer-la mentre quedi una gota de suc. El periodista, com el pintor, neix, no es fa. Ha de tenir inquietud, ser molt valent i un poquet insensat.

___ Li preocupa el futur d'aquest ofici? El veu amenaçat?

___ No tant com diuen. La premsa regional sempre tindrà un motiu de ser.

___ Coneix les noves tecnologies?

___ En sóc enemic, no en vull cap, aquí al meu despatx només hi ha un telèfon fix.

___ Els seus tres fills treballen en el negoci.

___ I dues de les seves parelles, i un nét, que ara m'ha fet repadrí. Però van estudiar el que ells volien i ho han decidit lliurement.

___ Com veu Mallorca?

___ Mallorca ha patit moltes violacions. Se n'ha abusat molt. Li han fet moltes putades. Li han robat la costa, han fet xalets damunt la mar. No han tingut miraments. Quan hem protestat per unes obres que estaven fora de la llei, el que hem rebut han estat plets per injúries. Mallorca ha sofert molt. Bonet de Sant Pere cantava " paisajes lindos tiene Mallorca", i en continuem tenint però ens n'han fotut molts.

___ Aquest govern tan hostil amb el català durarà?

___ Crec que és una cosa passatgera, espero que hi haurà polítics amb sentit comú, els d'ara no en tenen. A Mallorca li calen governants que estimin la terra i no permetin barbaritats.

___ Mai hi ha hagut un partit mallorquí fort.

___ Ha estat un fracàs. Ara n'hi ha un de nou, i just sortir ja ha posat nerviós el govern. Fa trenta anys que lluito perquè Mallorca tingui un partit amb veu pròpia a Madrid. L'única vegada que vam tenir veu, durant un any, és quan Pere Sampol va ser senador. Es va sentir més en Sampol aquell any que durant trenta anys de diputats mallorquins. Algun dia tindrem representació a Madrid.

___ Als catalans com ens veuen?

___ En general la gent considera que voleu ser dominadors de Mallorca. Molta gent es compenetra més amb un madrileny que amb un català. Aquí els catalans hi viuen bé, però es manté la impressió que heu vingut per dominar-nos, que no és del tot veritat. Mallorca és tan diferent de Catalunya! N'hi ha un exemple claríssim. Els mallorquins van emigrar arreu de França, Amèrica, Puerto Rico... A França no hi havia cap ciutat sense una botiga de productes mallorquins. Del port de Sóller en sortia cada dia un vaixell amb taronges cap a Marsella. Cap mallorquí va emigrar a Catalunya. Als catalans els ha interessat més Mallorca que als mallorquins Catalunya.

___ Ha creat mitjans en anglès, en alemany i ara en rus. I quan va començar als anys seixanta vostè no sabia gaire anglès.

___ Feia un setmanari en anglès. Va tenir tant èxit que vaig pensar fer un diari en aquesta llengua. Després de la Guerra Civil només s'havia autoritzat un diari, el Marca. Em deien que estava boig, que Franco no volia saber res de diaris. Al cap de mig any m'avisen que hi ha un ministre nou, Fraga, i que és molt liberal. Em va rebre l'endemà de demanar-l'hi, no em va mirar mai a la cara, anava signant targetes. " ¿Qué desea usted? " Li explico el projecte i l'experiència amb el setmanari. I em diu: " Si en el aeropoerto de Palma reciben al turista inglés con un diario en su idioma será mejor que un ramo de flores. Empiece mañana ". Quan vaig tornar a casa el governador de Palma ja m'havia trucat unes quantes vegades, que Fraga tenia pressa, que comencés ja. Els vaig dir que necessitava un mes, per aconseguir linotípies, màquines d'imprimir. I el 31 de desembre, que és el dia de la conquesta de Mallorca per Jaume I, va començar el Majorca Daily Bulletin . D'això fa cinquanta anys. La meva dona encara hi treballa.

___ Els ha anat bé que la vida i la feina s'ajuntin tant.

___ Sí, ella és molt meticulosa, jo sóc molt despistat. De tots els diaris que fem, la publicació de més èxit és el Bulletin . I ara en fem una en rus que també funciona.

___ El que l'ha fet més feliç és conèixer Miró.

___ Sí. Parlava poc però deixava parlar molt. Vam començar malament, perquè el vaig anar a veure a casa seva, em va obrir, i em va dir que ell era el jardiner, que el senyor Miró no hi era. Al cap d'un temps, quan me'l van presentar i ens va fer un dibuix per a un llibre, li vaig dir que el seu jardiner s'assemblava molt a ell, que eren pràcticament bessons. Va riure.

___ Vostè defensa Miró per sobre de Picasso.

___ Picasso no va obrir camins en el món de l'art i en canvi Miró en va obrir molts. Miró inspirava, Picasso feia coses que ningú superava: tancava camins. A Miró tampoc se'l va estimar prou, a Mallorca, la gent deia: "Això ho poden pintar els nins".

___ Ha pintat mai?

___ No, mai. No sé ni dibuixar.

__ Es penedeix d'alguna cosa?

___ Em sap greu haver entregat la meva obra al museu Es Baluard durant 30 anys. En canvi, la cessió d'obres per part de l'administració es va fer per un període de quatre anys. La meva segona entrega ja és de quatre anys.

__ Ha après a no confiar en les institucions?

___ No s'hi pot confiar mai. Ens deuen molts diners, no paguen.

__ Que a les Balears hi hagi tants casos de corrupció vol dir que s'investiga més, o que n'hi ha més?

__ Totes dues coses.

__ Amb aquesta feina, tenint tant poder, es fan més amics o enemics?

__ Enemics. Miri les hemeroteques. Han fet molt per desprestigiar-me. Però tinc les Medalles d'Or de l'Ajuntament, del Govern, del Consell Insular. M'ho han agraït.

__ He llegit declaracions seves en què reclamava que Mallorca hauria de ser més culta.

__ I tant. Santiago Rusiñol va escriure un llibre molt bonic sobre Mallorca, ens hi hauríem d'inspirar. La burgesia sempre s'ha acostat a l'art, sense la burgesia no hi hauria hagut pintors ni escriptors. Ara hi ha empresaris que han fet molts diners i espero que els seus fills i néts tinguin el sentit de pertinença a Mallorca.

__Vostè defensa que els que guanyen diners han d'invertir en cultura.

__ Aquí hi ha quatre de les fortunes més grans d'Espanya i que jo sàpiga no han fet res per la cultura.

__ És amic del rei?

__ Això ho hauria de dir ell. El conec, hem tingut relació. Pateixo per ell. És molt llest, intuïtiu, i sabrà posar ordre, no el veig vençut, tot i que ara té molts problemes. Mai li podrem pagar la publicitat que ha fet de Mallorca. Qualsevol comunitat hauria pagat el que hagués tingut per tenir-lo als estius.

__ A Mallorca hi ve gent de tot el món?

__Fa vint anys en venia més. Als anys cinquanta feia una secció diària al Baleares de gent important que venia a l'illa. Hi vaig entrevistar Charlie Chaplin i Maria Felix, actriu americana. Amb Miró i Charlot vam coincidir sopant al mateix restaurant, en guardo un menú signat per ells. He conegut Michael Douglas, Catherine Zeta-Jones, Douglas Fairbanks, Louis Armstrong, Errol Flynn...

__ Li queden llibres per escriure?

__ M'agradaria fer-ne un sobre la pesca del calamar. N'he agafat molts a la vida, però és un misteri, una cosa gairebé de bruixeria.

__ És més difícil que pescar exclusives?

__ Últimament n'hi ha moltes sobre els escàndols.

__ Ha vist res pitjor que aquesta crisi?

__ No, és pitjor que la postguerra. Llavors hi havia una crisi més greu, no hi havia menjar, però hi havia il·lusió per recomençar. Ara la gent està apagada, menfotista.

__ Fa de padrí?

__ No tinc temps, els meus horaris no m'ho permeten. Ara vaig a veure el meu besnét, que té dos mesos.

__ Quin adjectiu triaria per definir-se?

__ Em defineix una anècdota de quan era nin. Un dia, durant unes festes, la meva padrina de fonts em va dur a una fira i em va dir que triés una cosa. Vaig mirar i mirar. I vaig dir: "Ho vull tot". No em van comprar res. Sempre ho he volgut tot, i tot a la perfecció. Sóc molt exigent, vull que les coses estiguin ben fetes. He estat ambiciós, he volgut tenir una gran col·lecció d'art.

__ I ara què li agradaria?

__ M'agradaria arribar a tenir un Modigliani bo, o un bon quadre de Matisse. Encara tinc il·lusions. Poder complir-les ja és més difícil.

Més continguts de