___ El primer record que tinc de tu és que la gent deia que havia aparegut una periodista nova a TV3 que entrevistava bé. I que era dura com la Mònica Terribas. Vols ser com ella?

___ No, no vull ser ningú. Ens comparen perquè som dones i potser perquè he begut molt de la Mònica. Jo La nit al dia ho veia des que va començar al 33 i, per tant, si ets una mica esponja et queden coses.

___ Busques el titular?

___ Hi ha molts pocs casos en què em plantegi arrencar un titular concret d'aquella persona.La majoria de dies quan acabo sóc conscient dels moments en què hauria pogut agafar un altre camí. Saps el que vols preguntar i el que és imprescindible, però alguns dies t'equivoques i com que l'entrevista ha anat per un altre costat no has pogut fer aquella pregunta i en fas una altra. A cada instant que avança has d'anar decidint quin fil estires: el cap et va a mil i hi ha dues parts, una que és la que se centra en el que t'està contestant aquella persona i l'altra en el fil.

___ ¿Els temes incòmodes te'ls guardes per al final?

___ Sí i no, depèn. Hi ha vegades que ja surten. Si són temes molt evidents surten al principi. També hi ha un instant, els dos minuts abans d'entrar en el directe, que jo em moc d'una taula a l'altra i arribo a la taula taronja. L'Eloi i el Martí estan acabant de fer el temps i el trànsit i és just el temps que tinc per saludar i per intuir mínimament com està aquella persona que tens al davant, intentar tenir aquesta percepció.

___ ¿La missió de l'entrevistador és incomodar?

___ Tu poses aquella persona davant de preguntes que et fas com a ciutadà i com a periodista i si incomoda ho fas igualment.

___ Tens trucs? Noto que els claves molt la mirada.

___ M'agrada molt mirar les persones als ulls, desconfio de la persona que no t'aguanta la mirada, vol dir que hi ha alguna cosa que no em quadra... No hi haurà més veritat que la que té una persona mirant-te als ulls. També serveix per donar seguretat a l'entrevistador. En part és un truc però també és una mostra de respecte cap a l'altra persona i cap als espectadors.

___ Cal tallar el convidat?

___ Sóc conscient que a vegades em passo i que a vegades hauria hagut de tallar més.

___ ¿Has entrevistat gent a qui admires?

___ Sí, Joan Margarit. Poeta, arquitecte, savi en definitiva, una persona que es fa escoltar. Quan et trobes algú davant que admires intentes que tampoc es noti gaire.

___ És final de curs, et queda una setmana de programa i vull que et posis nota en la teva primera temporada.

___ La nota te la posen els altres. L'aprovat el tenim perquè continuen l'any que ve.

___ Bé, doncs fem-ho per matèries. En què necessites millorar i en què te n'has sortit prou bé?

___ La part informativa la tenia més apamada en el sentit que ja venia del 3/24 i del TN vespre . He après a controlar-me bastant en el directe en el tema entrevistes, és on evoco molta energia, és important i necessito una preparació, passo bastantes hores preparant i llegint els guions. La tertúlia és un terreny exigent que no havia fet mai abans, i estic descobrint que té molts trucs i que és difícil mantenir un ritme. Aquí tinc camp per recórrer.

___ Temàticament t'ha tocat un any difícil.

___ Toca remar en un moment molt complicat per al país en molts aspectes i és un plus de responsabilitat que fa que em prengui les coses molt seriosament perquè el més mínim error pot afectar molta gent que ho està passant molt malament i que es pot sentir ferida per un comentari.

___ ¿La crisi s'haurà acabat d'aquí 20 mesos?

___ Espero que sí.

___ I d'aquí 20 anys?

___ Potser estem en una altra. Hem après moltes coses amb aquesta crisi: prima de risc, dèficit, deute, que mou és memoràndum i no només Mourinho, això també. És complicat entendre tot el que passa.

___ Qui és influent en la teva vida professional?

___ Amb la gent del programa hi confio molt perquè fa molts anys que hi són, l'engranatge el tenen molt après i, per tant, en saben. Sempre tens persones, molt poquetes, que et coneixen i que saben dir-te les coses sense que et caiguin del tot malament però dient-te les veritats. Els meus pares ho miren per internet al migdia o al vespre.

___ I què et diuen?

___ Si no em diuen res vol dir que no els ha semblat del tot malament, però el dia que cau correu electrònic ja he rebut. Sempre han estat molt exigents amb mi i ho continuen sent. Ho són a la vida en general, no és un retret.

___ ¿Liderar Els matins

___ No, perquè tots els anys són importants, sense els anys previs no estaria fent això. Ho tinc claríssim. Si el 2008 el Cuní no m'hagués dit de fer Els matins d'estiu i la direcció de TV3 no hi hagués estat d'acord possiblement no estaria fent Els matins .

___ Quant vas trigar a dir que sí a substituir el Cuní?

___ M'ho va plantejar la Rosa Marqueta just fa un any, no recordo el dia, i li vaig dir que sí, no li vaig demanar 24 hores per pensar-m'ho. Vaig tenir la sensació de ser en un penya-segat amb una pujada d'adrenalina i li vaig dir que comptessin amb mi. També és veritat que ja havia fet Els matins a l'estiu, que sumats eren 6 mesos.

___ ¿Vas tenir la sensació que les xifres decidirien si te'n sorties?

___ Les xifres, l'acceptació, que tot hagi anat rodat, que la gent no hagi fugit... Això és important. Estem una mica per sota de la temporada anterior, però estem molt bé, al voltant del 18% d'audiència, líders a la franja matinal a TV3 respecte dels altres canals.

___ T'obsessiona l'audiència?

___ Em miro els resultats del minut a minut només amb coses amb què potser ens la vam jugar per veure com va funcionar.

___ Deus tenir ganes de fer vacances, perquè l'estiu passat en devies fer poques...

___ Sí, en faré més que l'any passat, i sí que sento que tinc la necessitat de desconnectar, perquè durant tot l'any no ho he fet. No ho he fet per pura necessitat, també, perquè a mi em costa molt desconnectar un cap de setmana.

___ Resumeix-me breument un dia teu, fins que comences el programa a les vuit.

___ Me'n vaig a dormir a quarts d'onze. El despertador sona a les 5 del matí, una vegada, tot i que aquestes últimes setmanes l'he deixat sonar un parell de cops. Dutxa imprescindible, vestir-me i sortir. No esmorzo, vaig a la cuina, agafo un entrepà congelat que em menjaré a les onze, agafo un iogurt de casa i quan arribo a la feina m'hi poso cereals, que en tinc al calaix. Cap a tres quarts de 6 arribo a la tele, i al cotxe vaig escoltant Catalunya Informació per estar al cas. A l'aparcament vaig mirant el Twitter i les aplicacions dels mitjans per mirar titulars i per si hi ha hagut notícies d'última hora.

___ Tens un despertar fàcil?

___ Sí. He matinat molts anys de la meva vida abans de ser periodista. Però dormir poc m'està passant factura amb el tema edat, haurà passat un any des que vaig començar el programa però físicament segur que ha passat una mica més. La primera temporada la començo amb 32 anys i l'acabo amb 33,8 anys.

___ Has viscut un any de canvi de direcció a TV3. ¿T'ha afectat o no ho has notat?

___ En la feina directa, la d' Els matins , no, no ho he notat. Però a la casa sí. Ara els treballadors estan una miqueta més calmats, a l'expectativa també del que passarà. Ha estat una època de canvis que vénen a constatar que de vegades, com en el cas de la Mònica Terribas, les decisions no sempre es prenen valorant només la feina feta.

___ ¿Ets optimista sobre el futur de TV3?

___ La veig viva i amb ganes de fer coses, però hem de treballar molt. No m'imagino com seria Catalunya sense TV3. No m'ho sé imaginar.

___ Ser una periodista influent fa que siguis més prudent en donar les teves opinions.

___ Jo crec que no importen per a la feina que estic fent. Per què s'ha de saber? Les meves opinions són opinions privades. Tampoc puc saber fins on arriba la meva influència. Encara l'estic mesurant molt.

___ Signes manifestos, per exemple?

___ No, no m'han demanat que signés cap manifest, però crec que haig de ser més prudent que abans. I més estant en una televisió pública que paguem tots els catalans de totes les ideologies. S'ha d'anar amb molt de compte.

___ Farem una prova: què penses de la independència de Catalunya?

___ Que ara està damunt la taula com no ho havia estat fa un any i que hi ha molta més gent que la vol i que és un dels camins possiblement per al nostre país.

___ Creus en l'objectivitat?

___ Una cosa és l'objectivitat i una altra cosa és la independència. L'objectivitat és una fal·làcia, esclar. Però la independència del que hi ha al voltant sí que l'has de tenir. I el rigor davant dels fets. Nosaltres veiem coses que passen i les expliquem.

___ ¿Creus que hi ha massa opinió en el periodisme?

___ Hi ha una cosa que no m'agrada, que són les etiquetes. Aquest país funciona molt per etiquetes i les etiquetes són monocolors i no permeten cap aresta. Si una persona diu una cosa ja respon a un seguit de tòpics que pengen d'aquesta etiqueta, i això a mi no m'agrada. Crec que és molt més transversal tot.

___ ¿Acabes el curs esgotada físicament?

___ Sí, però em passa una cosa, i és que si paro és pitjor i aleshores intento no parar i com que no paro em dic a mi mateixa que no hi ha dolor, i vaig tirant. No m'agrada recrear-me pensant que estic malament, a mi això em menja molta energia, i la poca que tinc si hi ha moments baixos intento impulsar-la.

___ Que hagis estat nedadora de competició indica un caràcter especial, una capacitat d'esforç constant i en solitari.

___ Amb l'agreujant que jo era molt dolenta, m'entrenava moltes hores però era molt dolenta... Mai vaig ser campiona de res! He après molt de la natació, a part de la disciplina.

___ Quan vas començar?

___ Als vuit anys i fins als 20. M'agrada molt l'aigua i hi estic molt còmoda i vaig pujar de nivell fins al negre, i em van dir d'anar-hi 3 dies a la setmana i hi vaig anar... I hi anava a la tarda quan sortíem de l'escola, i quan feia BUP hi anava als matins abans d'anar a escola i a les tardes en sortir, per això abans he dit que ja matinava molt abans de ser periodista, i el curiós és que no era bona i continuava allà.

___ T'agrada el sacrifici?

___Va marcar un estil de vida, i això ho comparo molt amb la feina que estic fent ara. Hi ha coses que sé que no puc fer per la feina que faig i és un compromís que tens, i això també m'ho ha portat la natació durant molts anys. Però no sé si vaig seguir fent natació perquè era disciplinada o em vaig tornar disciplinada per la natació.

___ Fas esport?

___ Molt poc, de fet no estic ni apuntada al gimnàs.

___ Com ocupes el temps d'oci?

___ La música, el teatre, el cinema, sortir a veure una mica de cel, un espai obert. M'agraden els llocs elevats, no sé per què, però quan necessito carregar-me d'energia, vaig encara que sigui a un turonet petit.

___ Ets tan seriosa com sembles?

___ Diguem que no sóc la graciosa del grup, ni la líder, ni sóc gaire xerraire. Sóc més aviat observadora.

___ ¿Ets addicta a alguna cosa tipus Twitter, Facebook, noves tecnologies, mòbil?

___ Durant un temps ho he estat, però he vist gent al meu costat que ho ha estat i he vist en ells el que podia ser jo i no m'ha agradat gens. Tu ho ets una mica...

___ Sí, ho sóc reconegut, però intento deixar-ho i ara a l'estiu faré una cura.

___ Doncs a mi m'ha servit molt mirar gent que he tingut al voltant que hi ha estat enganxada i saber que allò no és el que volia. Jo el que vull no ho sé, però tinc clar el que no vull.

___ La fama t'atabala?

___ No estic gaire pendent d'això, i com que no vaig amb americana pel carrer passo més desapercebuda. Hi ha només una cosa que m'atabala, i és el tema de la privacitat a partir dels telèfons mòbils, amb càmeres i Twitter. Hi ha coses que saps poden tenir unes conseqüències i n'has de ser conscient.

___ Però sembles bona noia, deus haver sigut poc rebel.

___ He tingut, com tots els adolescents, topades amb els meus pares, però no me n'he anat de casa, en el sentit d'haver fugit. Me'n vaig anar d'Erasmus als 20 anys a Lugano i ja no hi vaig tornar, a casa.

___ ¿Tens un pla B per si es confirma que el periodisme és una feina que no dóna per viure?

___ No. Els plans B a mi no em funcionen. Em costa molt imaginar-m'ho. He après que en els últims cinc anys m'ha canviat tot molt i que no serveix de res fer-se plans ni B ni C, sóc molt pragmàtica i intento tirar endavant. També tinc moments de caos i de dir: "Per favor, no entenc res del que m'està passant". També. Però aleshores intento ser molt resolutiva perquè, si no, no tiro endavant.

..................................................................................

PERFIL Ariadna Oltra (Barcelona, 1979) està a punt de començar el seu primer estiu de vacances de veritat des de fa quatre anys. Va presentar durant tres estius Els matins de TV3 de juliol i agost substituint Josep Cuní en les seves vacances (va fer parella amb Espartac Peran, Jordi Eroles i Pol Marsà), i quan ara fa un any ell va anunciar que se n'anava a 8TV li van encarregar que presentés la part inicial del programa (informatiu, entrevista i tertúlia), mentre que Helena Garcia Melero s'ocuparia de la part més de magazine. No compta les entrevistes que ha fet però s'acosten a les tres-centes, i es mostra, a dins de la pantalla i a fora, com l'alumna avantatjada que a més és aplicada, perfeccionista, ordenada i pacient. Extremadament reservada, li costa parlar d'ella, fins i tot explicar on va de vacances, li preocupa la responsabilitat de ser la cara d'una televisió pública i preferiria desaparèixer de l'atenció de tothom quan no està en directe. No li agrada fer plans, pensa que serà mare algun dia, es confessa disciplinada i preparada per als sacrificis de la manera més natural i té la certesa que les opinions dels convidats i tertulians són més importants que la seva. "Esclar que tinc opinió de tot, però me la guardo per a mi". No li agrada parlar però ho dissimula molt bé, perquè en viu i fa moltes hores de directe cada setmana.