Carme Pinós arriba atrafegada al showroom -botiga de Gràcia (Sant Pere Màrtir, 28), on presenta la seva primera col·lecció de mobles. Ha vingut a peu perquè l'estudi d'arquitectura el té a prop, a la Diagonal, en un pis de tota la vida que ella deia que tenia "vistes a l'Atlàntic", tot i que ara serien vistes al "Sabadell". Just al davant de la torre que va aixecar Francesc Mitjans. Ella també n'ha aixecat, de torres, encara que no a Catalunya, on els projectes que té, com la remodelació de la Boqueria i la nova escola Massana o la delegació de la Generalitat a Tortosa estan en un dolorós impàs. A principis de l'any que ve acabarà la Torre Cube II a Guadalajara (Mèxic), que serà més alta que la primera, i també altres projectes com el CaixaForum de Saragossa. Pinós és una de les arquitectes catalanes més internacionals, però a ella, com a tots, els ha agafat de ple la crisi. Creativa com és, però, ha decidit obrir nous camins i a principis d'estiu va posar en marxa un nou projecte, Objects, que consisteix en una col·lecció de mobiliari senzill i barat que ven per internet.

"Aquest projecte és fruit dels temps que corren -explica-. Tinc un equip fantàstic, som 15 arquitectes boníssims tots, i en un moment que la feina cau vaig pensar que era el moment de treure profit de tot aquest seguit d'objectes que en part ja havia produït per a casa meva per solucionar problemes concrets. Veia que tant a ells com a altra gent eren productes que els agradaven molt i ens vam posar en marxa per mirar de fer-ne una producció seriada. Són dissenys senzills, sempre de xapa doblegada, i vam investigar com fer-ho perquè fos fàcil de produir".

Objectes com la prestatgeria Moni, feta amb xapa plegada d'acer que pot funcionar sola o agrupada agafant les formes que vulgui l'usuari. "Nosaltres donem unes regles de joc, però després és el client el que decideix la forma -comenta-. Per això hi ha tres mides i un sistema d'anclatge molt senzill que permet fer les diferents formes".

Estructura

Tots els mobles són funcionals i d'una elegància austera, com la seva arquitectura. "Hi ha molta relació. Quan explico la Torre Cube o CaixaForum sempre dic que és el sistema estructural el que et dóna el joc formal, i aquí és el mateix. Estic obsessionada amb l'expressió de l'estructura, perquè en el fons és el que respon a les lleis de la natura. Sempre dic que si ens apassionen tant les màquines del segle passat, les primeres, és perquè les entenies molt bé, veies clars els equilibris, els engranatges... tot plegat era fascinant. Avui en dia, si obres un ordinador, de fascinació no en trobes gaire. Et sorprèn, però no l'entens. Sempre penso que si entens com funcionen les coses t'agraden més, i si l'estructura juga amb les forces naturals, si entens l'equilibri i com funciona, encara agafa més potència".

Els seus mobles són molt pensats encara que semblin quasi minimalistes. "Aquí la tecnologia punta que agafem és la del tall per control numèric, a base d'ordinador. Això et permet ajustar molt el tall al mil·límetre i fer així els encaixos de manera perfecta perquè les peces siguin estables i sòlides. A més, és fàcil perquè no necessites gaire mà d'obra. Pots utilitzar material noble, com el ferro, i editar les peces en tallers no gaire grans. Aconseguim productes senzills i bé de preu perquè, a més, fem servir internet per evitar el pas de la distribució".

Les prestatgeries són, potser, el que més crida l'atenció. A més de la Moni, hi ha la Sirap, que fa en diversos volums i colors i que diu que té també una funció molt decorativa a la paret; i la Liza P, que incorpora una biga que serveix per penjar abrics o fer d'armari auxiliar a l'habitació dels convidats; o la Via, que s'inspira en els cavallets de taula per aconseguir un suport triangular de fàcil muntatge que s'aguanta sol i que permet posar baldes de diferent mida i material.

Està orgullosa també dels armaris, que sorprenen perquè estan penjats a la paret i no arriben a terra. "Quasi tot neix resolent problemes domèstics meus o dels meus coneguts. Moltes vegades hi ha habitacions petites sense armari i si li poses una caixota l'habitació queda massa plena. Tenia l'obsessió de fer un armari que deixés el terra lliure per no perdre gaire espai i donar sensació d'amplitud".

Ja que hi era, es va posar també a dissenyar una taula, i un tamboret, i fins i tot està donant voltes a una bossa-motxilla que té múltiples formes i que encara no està en producció. "Busco fer coses que facilitin la vida i que no ocupin gaire espai", explica, mentre marca distància amb el moble de disseny de gran luxe. "Els arquitectes de la tradició moderna van començar a fer mobles a partir de nous materials, però ara aquells productes s'han convertit en objectes de luxe. M'interessa aprofitar les noves tecnologies, en el meu cas la de tall de control numèric, per arribar al màxim de gent possible amb productes de qualitat però de la manera que trobo més econòmica". Els preus oscil·len entre els 30 i els 480 euros.

De moment li està sortint bé. A la web (www.objects.es) s'està trobant que hi entra molta gent dels Estats Units. "Això no ho tenia previst, ja veuré com ho faig. No pretenc fer-me milionària sinó viure de la feina i mantenir com ara el despatx sense haver de prescindir de ningú. No sóc empresària sinó una persona creativa a qui li agrada treballar en equip".