Carles Ferrater ja havia recorregut un llarg camí, amb obres emblemàtiques com el Jardí Botànic i l'Hotel Juan Carlos I a Barcelona, quan, el 2006, va decidir crear l'Office of Architecture in Barcelona (OAB), en què té com a socis els seus fills, Borja i Lucía, i el seu gendre, Xavier Martí. De fet, ja hi col·laborava abans, i malgrat que és ell el que té el nom i el prestigi –va ser Premio Nacional el 2009– sempre s'ha mostrat generós i agraït per l'ajuda dels fills. "El que és maco és que cadascú té la seva personalitat i això es nota en el treball de l'estudi, perquè les arquitectures que surten tenen un substrat més complex, es nota que vénen de molts més llocs", comenta Carles Ferrater. La primera que va tenir clar que volia ser arquitecta va ser la filla, la Lucía. "A la biblioteca de casa tot era d'arquitectura i els viatges que fèiem també eren per anar a veure edificis; des de tercer de BUP que tenia clar el que faria i no ho vaig dubtar ni un moment", comenta ella. El Borja, en canvi, era el petit i el rebel: "A l'adolescència em vaig rebel·lar, no volia estar a l'ombra del pare i vaig optar per fer biologia. Però a quart ja veia que no em convencia, em faltava la part creativa. El 2000 vaig acompanyar el pare a un simposi a Finlàndia i allà, parlant amb Glenn Murcutt, vaig reconèixer el que havia sabut sempre, que també volia ser arquitecte". Diuen que es complementen en tot. "Estic molt content de com funcionem, treballem sense jerarquies i tot plegat ens ha donat bons resultats perquè s'ha enriquit la feina i hem pogut internacionalitzar el treball".