"Vaig arribar a París una tardor, que és el moment de les postes de sol i els colors daurats, i vaig tenir una rebuda fantàstica". Així comença Marta Gili, la directora del museu Jeu de Paume -un centre de referència mundial de la fotografia i la imatge-, el seu relat sobre París, una ciutat que segons ella és sinònim de "llibertat, èxit i construcció personal" i per a la qual ens proposa un itinerari diferent. Ens portarà des de la ciutat més monumental fins a la més íntima i ens permetrà gaudir d'aquesta urbs, que per ella són "flors i forns de pa".

Per començar a traçar la seva ruta, Gili fa memòria i enmig dels records emergeixen dues places on aconsella fer una visita "obligada". Una és la plaça de la Concòrdia, la seu del Jeu de Paume, on ella recomana arribar a peu, passejant des dels Camps Elisis i gaudint de les vistes de la Torre Eiffel. L'altra és la plaça Vendôme. Per anar-hi des de la Concòrdia, es pot caminar per les arcades impecables de la Rue de Rivoli i fer un salt a la paral·lela Saint-Honoré, "on es troben les botigues més chic i més luxoses del món", diu. Llavors només cal girar una cantonada per trobar-se amb l'espectacular plaça Vendôme, mundialment famosa per la bellesa dels seus edificis i on hi ha les botigues de joies més prestigioses del país. "Són llocs monumentals, espectaculars i on et sents petit", resumeix Gili.

Ben a prop hi ha el que ella defineix com el seu "restaurant de capçalera", on es poden agafar forces per seguir passejant. Es tracta de Chez Flottes, "un local típic francès", segons Gili. El dinar es pot pair passejant pels jardins de Les Tulleries, un dels parcs públics més espectaculars de la ciutat. Hi ha algunes parades obligatòries per Gili, que no necessàriament s'han de fer en un mateix dia, perquè reconeix que cal temps: són el Louvre, que defineix com "el museu que mai ningú s'ha de perdre", el museu de L'Orangerie i el Jeu de Paume. Des d'allà es pot seguir camí vorejant el Sena pel Quai de les Tulleries i arribar al pont Neuf. "Em fascina l'ambient que hi ha al pont i les vistes que ofereix. Des d'allà veurem el París clàssic, la imatge somniada", confessa.

Un petit paradís urbà

Però París és molt més que monuments i Gili explica que amb el temps va anar descobrint "llocs menys majestuosos, però més acollidors". En aquesta descoberta d'una ciutat més íntima ens porta al districte V, residencial i burgès, on va viure una temporada. Recomana anar-hi per visitar Le Jardin des Plantes, "un jardí espectacular", diu amb entusiasme. "És un lloc per perdre-s'hi i on mai creuràs que ets en una gran metròpolis". Després d'un passeig ineludible per aquest petit paradís urbà, Gili suggereix creuar el carrer i anar fins al saló de te de la Gran Mesquita. "M'agrada anar-hi els diumenges al matí i asseure'm a la terrassa a prendre un te; és un lloc molt agradable".

La directora del Jeu de Paume suggereix fer, després, un salt al barri de La Bastilla, on viu actualment, "una zona molt més popular, amb molt ambient i animació". Proposem, doncs, una passejada diferent per aquesta zona i, per començar, cap lloc millor que la plaça de la Bastilla, "el lloc de la revolució per antonomàsia".

Una de les parades necessàries al barri és el Marché d'Aligre, el mercat colorit on es pot trobar fruita i verdura fresca, formatges de tot tipus, carn i sobretot espècies. Gili ens parla d'una botiga regentada per un pare i un fill que només té llavors i espècies i on entrar-hi és una experiència "apassionant".

Dedicar una tarda a passejar per les botigues del barri és un altre consell que Gili dóna i ens parla de Le Fleurs, una botiga de bijuteria i complements "on fins i tot hi ha cues a fora"; de Le Chateu de ma Mere, un local de roba de segona mà i mobiliari per a nens, i de Le Petit Haut , un local elegant "on es poden trobar totes les declinacions d'una samarreta". Per culminar el dia es pot sopar a l'Square Trousseau, un petit restaurant amb una carta de qualitat i una privilegiada terrassa, i fer una copa a Le China.

Però el París de Marta Gili no acaba aquí i els viatgers que vulguin seguir-la han de visitar el barri de Le Marais, bohemi i alternatiu. "És un lloc fantàstic per passejar pels carrers estrets i tan ben conservats, mirar botigues i galeries d'art". Queden també museus imprescindibles com la Maison Rouge, el grandiloqüent Museu d'Orsay i el Pompidou, tot i que ella aconsella "no oblidar els petits, com el Museu de la Ciutat de París, que té una col·lecció d'art modern impressionat, el Marmotan i el de la Cité de l'Arquitecture, que van més enllà dels grans centres".

I tot i que hi va arribar una tardor, el seu últim consell és que cal visitar París, almenys una vegada, a la primavera i gaudir de "l'esclat de flors que hi ha a tots els racons de la ciutat".