VACANCES VORA EL MAR

Platges somiades

No cal marxar al Carib per trobar llocs arran de mar cuidats i poc explotats on encara és possible estirar la tovallola sobre la sorra daurada, passejar sense trepitjar ningú i nedar en aigües transparents. El litoral català i les Illes estan esquitxats d'indrets que són un gust de conèixer i revisitar

Tot i que pocs, encara hi ha alguns indrets costaners estranyament oblidats pels constructors d'urbanitzacions i d'hotels mastodòntics. Però… ¿es pot trobar la cala dels nostres somnis en plena temporada estiuenca? És una missió complicada però no impossible. Si recorrem la costa catalana des del cap de Creus baixant fins a Vinaròs i saltem a les Balears, trobarem platges i cales verges poc conegudes, racons on sovint no és fàcil arribar, però que val molt la pena descobrir.

COSTA BRAVA

La franja que va del cap de Creus a Blanes ha estat molt explotada i objecte de grans agressions urbanístiques. Però no tot està perdut: la Costa Brava té llocs d'una fesomia reconeguda per tothom i d'altres que són objecte de culte minoritari. I és que aquí hi conviuen grans nuclis massificats i platges on costa trobar un espai lliure amb cales solitàries i tranquil·les d'extraordinària bellesa.

Cala Tavellera

Està situada entre els penya-segats del Parc Natural del Cap de Creus i s'hi arriba caminant seguint el sender de gran recorregut GR-11 a partir del Port de la Selva. El recorregut, d'una hora de durada, passa per les ruïnes de Sant Baldiri de Tavellera, una ermita del segle X. La cala, totalment verge, està encaixonada entre roques i rodejada del típic paisatge del cap de Creus, amb matolls i algun pi. No disposa de cap servei.

Cala Canadell

Més al sud, el litoral entre Roses i Cadaqués està esquitxat per tot un seguit de cales verges i un pèl salvatges. Cala Canadell està situada al nord de la península de Norfeu, aïllada i sense cap mena de construcció a la vista. Per arribar-hi cal conduir durant una estona des de Roses fins a cala Montjoi i des d'allà per un camí de terra en direcció al cap de Norfeu. El cotxe es pot deixar a prop de la cruïlla del camí que porta a puig Norfeu. Deu minuts caminant, i ja sereu a la cala, un indret solitari i molt poc freqüentat.

Platja de sa Tuna

Les platges i cales de Begur són l'essència de la Costa Brava: Illa Roja, sa Riera, Aiguafreda, platja Fonda, Fornells, Aiguablava… i sa Tuna. És un racó recollit, de petites dimensions i d'accés tortuós, que sempre resulta un descobriment insospitat. El terra és de roques i l'aigua neta i tranquil·la. Des d'aquí i pel camí de ronda es pot arribar a altres cales com Aiguafreda i s'Eixugador, un paratge feréstec i d'una bella quietud només accessible per aquest camí o en barca.

Platja de Castell

La va salvar de l'especulació urbanística un referèndum popular celebrat el 1994 i després va ser declarada Àrea d'Interès Natural. Situada molt a prop de Palamós, és una de les poques platges verges de la Costa Brava i, tot i que està molt plena a l'època de vacances, és una de les més tranquil·les. Protegida al nord per la punta de Castell -on podeu visitar les restes d'un poblat ibèric que data del segle VI aC-, és àmplia i disposa de serveis com xiringuitos, lavabos i lloguer de para-sols, gandules i caiacs. Val molt la pena accedir-hi a peu pel GR-92 des de la platja de la Fosca (també a Palamós), però està molt ben comunicada per arribar-hi en cotxe a través de la C-66, que connecta Palamós i Palafrugell. Cal sortir passada la indicació de Vall-llobrega i seguir les indicacions. Castell disposa d'una esplanada de pagament per aparcar (5 € tot el dia) i té a prop caminant cales petites i solitàries de gran bellesa, com cala Estreta.

Platja de Vallpresona

Passa massa sovint que els llocs costaners inaccessibles amb vehicle i als quals s'arriba caminant més de deu minuts són els més atractius i solitaris. A prop de Tossa de Mar s'amaga la platja de Vallpresona, un racó idíl·lic al qual s'accedeix caminant des del quilòmetre 10 de la carretera que va de Tossa a Sant Feliu de Guíxols. És una passejada d'un quart d'hora per un camí envoltat de vegetació mediterrània que es veu recompensat en arribar a la platja. Està envoltada de roques, pins i canyissars, i gairebé tothom hi practica el nudisme.

COSTA CENTRAL

Prop dels grans nuclis urbans, fins i tot a tocar de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha platges i cales ideals per a banyistes àvids de noves descobertes. La majoria estan situades a prop d'estacions de tren, cosa que les fa molt accessibles per als urbanites que vulguin passar un dia al mar sense haver d'agafar el cotxe.

Platja de la Murtra

Situada entre Sant Pol de Mar i Canet de Mar, la platja de la Murtra, també anomenada platja del Refugi o del Molí, s'assembla molt a les de la Costa Brava o les de les Balears: després de fer unes passes dins de l'aigua, ja es deixa de tocar fons i es té la sensació de nedar a mar obert. La sorra és daurada i fina, i l'aigua molt neta. No hi acostuma a anar gaire gent, perquè cal arribar-hi en cotxe per la N-II i deixar-lo en una petita zona al costat de la carretera, al cantó de muntanya. Després, cal creuar la via del tren.

Platja del Prat

Resulta gairebé impossible no trobar un racó sense veïns en els més de tres quilòmetres de llargada d'aquesta platja estreta i de sorra fina. És un lloc ideal per fer el ronso, banyar-se o fer el vermut en algun xiringuito sense haver de lluitar amb altres banyistes pel lloc on posar la tovallola. Disposa, a més, de zones de joc per a la canalla, lavabos i altres serveis. Situada als Espais Naturals del Delta del Llobregat, des d'aquí es poden observar tant els ocells com els avions que s'enlairen i aterren a la terminal 2 de l'aeroport de Barcelona.

Platja del Garraf

Les petites casetes de bany, pintades de verd i blanc, són el principal reclam d'aquesta platja, situada als peus del nucli urbà del Garraf, a 17 quilòmetres de Sitges. Les cases li atorguen una especial singularitat que augmenta amb la magnífica vista del massís del Garraf que es té des d'aquest indret. La platja té bandera blava i diversos serveis, com lloguer de gandules, para-sols i patins. L'aigua és molt neta, i la sorra, fina i daurada. S'hi pot arribar en tren, amb Rodalies de Renfe. En cotxe s'hi accedeix per la carretera de les costes (C-31).

Cales de l'Home Mort i la Desenrocada

Entre Sitges i Vilanova i la Geltrú hi ha un caminet de ronda que ressegueix tot el litoral i recorre algunes cales. Per fer el camí sencer (des de la platja del Far, a Vilanova, fins a l'Atlàntida, a Sitges), hi ha uns 5 km (una hora de caminada). La primera cala mitjanament gran que hi ha és la cala de la Desenrocada, on es practica el naturisme. No hi ha cap construcció, però és a tocar de la via del tren. La segona és la cala de l'Home Mort. És una cala idíl·lica, però bastant freqüentada en plena temporada estiuenca, que té un quiosc on es pot menjar o beure alguna cosa. Està situada entre les puntes de la Desenrocada i la de les Coves, formant una badia molt oberta. La platja està dividida en dues (la cala de l'Home Mort i la platja de Roses) per un penya-segat vertical i se sol practicar el nudisme a la part oest. S'hi arriba pel mateix camí que a la cala de la Desenrocada (el GR-92). Des de Sitges cal anar a l'Atlàntida, on es deixa el cotxe i se segueix a peu (10 minuts).

Platja del Far

La platja del Far és una aposta segura per passar un dia al mar sense aglomeracions però gaudint de tots els serveis d'una platja urbana: dutxes, xiringuito, lloguer de gandules, rutes amb caiac... Situada a Vilanova i la Geltrú, el fet que sigui molt ampla i llarga fa que sigui fàcil de trobar-hi un lloc per estar a gust. Vigilant la sorra hi ha el far de Vilanova, ara convertit en un espai museïtzat que es pot visitar els caps de setmana.

COSTA DAURADA

I TERRES DE L'EBRE

Es diu que al sud l'estiu dura dos mesos més que a la resta del litoral català. El clima temperat d'aquesta zona fa que la temporada de platja s'allargui fins gairebé a l'octubre. Més temps, per tant, per gaudir de les seves platges i cales, moltes de les quals no són gaire conegudes i no formen part dels circuits turístics habituals.

Platja dels Muntanyans

A l'extrem nord de Torredembarra hi ha un dels últims trams costaners completament naturals de Catalunya. Ara convertit en un espai protegit, s'hi pot gaudir d'una platja com les que ja no en queden: de dunes, sense urbanitzar i envoltada de llacunes, aiguamolls i canyissars. Per anar-hi, cal seguir la via del tren per la banda de mar des del poble de Torredembarra en direcció nord a través d'un seguit de caminets i passeres de fusta.

Cala Fonda

Entre Tarragona i Altafulla hi ha una de les platges més atractives i aïllades de tot el litoral tarragoní. Tot i que és una cala molt popular entre els naturistes, és poc visitada pel públic en general, entre altres raons perquè cal caminar una estona per plantar-s'hi. Trobar-la no és fàcil si és la primera vegada que s'hi va. Una de les opcions per arribar-hi és seguir el camí que surt de la platja Llarga de Tarragona. També és bonica la passejada pel camí que arrenca al davant del castell de Tamarit. Una altra possibilitat és sortir del càmping que hi ha a tocar de la punta de Móra i que passa per la platja de Calabeig o la Roca Plana, on també val la pena estar-s'hi una estona. En tots els casos cal caminar durant uns quinze minuts.

Platges del Torn

També naturistes, les platges del Torn són el lloc on cal anar per gaudir d'un entorn que recorda el del Carib, però al bell mig de la costa catalana. Són dins de l'espai natural de Rojales, al terme municipal de l'Hospitalet de l'Infant. Petites extensions de sorra fina i aigües cristal·lines formen una platja llarga, d'uns 2 km, i una altra de més petita i recollida. S'hi accedeix deixant la carretera N-340 al km 1125 i agafant un camí asfaltat a l'esquerra. Uns tres quilòmetres més enllà arribareu a un aparcament on cal deixar el cotxe i seguir a peu fins a la platja.

Platja de Cap Roig

Entre l'Ametlla de Mar i l'Ampolla s'hi amaguen algunes de les cales més boniques del litoral català, paratges protegits, amb boscos de pins que arriben a l'aigua i penya-segats impressionants que mostren la cara més amable del litoral, allunyada de les zones urbanitzades i les massificacions de nuclis turístics. Seguint el GR-92 des de l'Ampolla en direcció nord hi ha la platja de Cap Roig, però també les cales Maria i Escaret o la platja Morro de Gos, que té un increïble pinar al costat amb molta ombra. A Cap Roig hi ha el xiringuito Bar Pepe, que ofereix bons arrossos i bones vistes.

Platja del Trabucador

Grans platges salvatges, amb dunes i canyissars arreu. És el paisatge típic del delta de l'Ebre i la platja del Trabucador, un dels millors llocs on gaudir-ne. Es tracta d'una franja allargada i estreta de sorra que uneix la zona sud del Delta amb la punta de la Banya, on hi ha les salines. La platja, envoltada per aigua pels dos costats, ocupa una extensió de 4 km i a vegades s'hi poden veure grups de flamencs. Totalment pla, el paisatge es torna màgic. Hi són protagonistes el vent, les dunes i el mar, i tant s'hi veuen els mariscadors ajupits o amb un salabre mirant de pescar alguna cosa com practicants de kitesurf i windsurf . La sorra és fina, amb dunes, sobretot a la part central, i l'aigua és neta, però sovint remoguda. S'hi arriba des del Poblenou del Delta per la carretera que passa per la llacuna de la Tancada i acaba a la mateixa platja.

Cala la Foradada

És més al sud, a la costa nord de Vinaròs, ja a la província de Castelló, i el nom li ve d'una roca gran travessada per un forat que surt del mar. La cala, envoltada d'una zona residencial, és coneguda per la forma peculiar dels seus penya-segats. Fa uns 70 metres de llargada i 19 d'amplada, i l'aigua és molt transparent, ideal per bussejar-hi. A més, té diversos serveis, com gandules de lloguer i lavabos. La Foradada és una de les més boniques, però Vinaròs té 25 cales i platges diferents al llarg de 12 km de costa.

ILLES BALEARS

Més enllà de les platges de turistes, els xiringuitos plens de gom a gom, les regates de creuers a la badia de Palma i l'olor de bronzejador a les platges més cool d'Eivissa, hi ha uns quants raconets on és tot un plaer descobrir el litoral més verge i autèntic de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Es Trenc

Tan sols fa falta triar bé els llocs que es visiten per descobrir una Mallorca tranquil·la, sense multituds. I és que moltes platges i cales de l'illa han pogut resistir la seva fama internacional i s'han mantingut gairebé intactes. A la costa nord hi ha petites joies com cala Deià o cala Llucalcari, sa Calibra o cala Tuent. Al sud hi ha llocs de somni com es Trenc, una platja oberta al mar, totalment verge que ocupa quatre quilòmetres de costa al municipi de Campos.

Cala Pi

Al sud de l'illa de Mallorca hi ha les petites cales de Santanyí, com cala s'Almunia o caló des Moro, o platges familiars amb molt d'encant, com cala Pi, al municipi de Llucmajor, que pren el nom dels pins que l'envolten. És la platja més resguardada de tot el litoral mallorquí (és al final d'un entrant de prop de mig quilòmetre), és de sorra fina i disposa d'un pintoresc embarcador en un dels seus extrems.

Caló des Mort

Escenari d'anuncis i de pel·lícules, les aigües transparents i la sorra fina de les platges de Formentera són la millor carta de presentació de l'illa. En trobareu pertot, però n'hi ha unes quantes que s'han de visitar tant sí com no. Una de les imprescindibles és el caló des Mort, una petita cala nudista, d'aigües cristal·lines, en forma de mitja lluna, amb vistes privilegiades a la platja de Migjorn i al cap de Barbaria al fons, i amb uns petits varadors (embarcadors artesanals per a barques tradicionals) en un costat.

S'Espalmador

La platja de ses Illetes a Formentera és el lloc ideal per banyar-se i prendre el sol, però també és el punt d'inici d'una excursió per es Trucadors, una mena de passadís de pedra rodejat de mar als dos costats, i fins as Pas, l'estret que separa Formentera de s'Espalmador. A vegades, si la marea és baixa, es pot creuar a peu. Si no, sempre es pot fer nedant o des del port de la Savina en vaixell. S'Espalmador és una de les platges més impressionants de les Balears: aigua transparent i sorra blanca per estirar la tovallola i sentir-se al paradís.

Platja de Cavalleria

A prop de Fornells, a la costa nord de l'illa de Menorca, hi ha un altre d'aquests paisatges màgics que val molt la pena visitar: el cap de Cavalleria, que té penya-segats de fins a 80 metres d'altura sobre el nivell del mar. Es tracta d'un promontori coronat per un far i situat en un entorn feréstec, desèrtic i gairebé lunar. S'hi arriba des de Fornells o des des Mercadal, passant abans per l'ermita de Santa Teresa, l'Ecomuseu de cap de Cavalleria i el port de Sanitja, un petit refugi d'embarcacions de pesca on va existir la mítica població romana de Sanicera. Al costat hi ha dues cales: Viola de Llevant i Viola de Ponent, a més de la platja de Cavalleria, a la qual s'accedeix a peu per un camí d'uns 2 km des de l'ecomuseu.

Més continguts de