Entro al Dos Cielos per la cuina després d'haver pitjat el botó de la planta 24 a l'ascensor de la recepció de l'Hotel Me. El restaurant dels germans Torres, Javier i Sergio, té la porta d'entrada a la cuina. Hi veig cuiners atrafegats, amb el cap acotat, però amb una cuina impol·luta, com les seves bates.

El Javier i el Sergio són bessons i van néixer a Barcelona. Tenen dos germans més grans, però només ells dos van decidir col·locar-se darrere dels fogons. "Vam voler imitar la nostra àvia materna, de Linares (Jaén), que ens va cuidar mentre els nostres pares treballaven", explica el Javier. Era una dona, continua recordant, "que es passava tot el dia a la cuina, i preparava dos festivals, com nosaltres en dèiem, el dinar i el sopar". Com que els bessons eren els més petits de la família, s'hi estaven més hores, amb l'àvia. "Ella ens va fer cuiners".

De grans, tots dos van voler voltar món per conèixer altres cuines, fins que un dia van posar-se d'acord per obrir junts un restaurant a Barcelona, el Dos Cielos. Més endavant, van obrir els restaurants Eñe a Sao Paulo i Rio de Janeiro, al Brasil. Tots dos es van enamorar del país en una visita que van fer per impartir una xerrada sobre gastronomia i van pensar que la manera de tenir l'excusa per tornar-hi era tenir-hi un restaurant. Dit i fet.

La recepta de l'àvia

La pasta és una de les grans passions del Javier. Li agrada cuinar-la i en menja molts cops per setmana. "En sóc un gran consumidor, i un defensor", afirma. A tot arreu on ha viatjat i on ha treballat com a cuiner hi ha apostat, perquè "tothom en vol i l'estima", diu. "M'agrada cuinar-la tal com ho feia la meva àvia, que me'n va ensenyar". La bullia i després passava una mica d'aigua de la cocció al plat. Hi afegia formatge parmesà ratllat i un bon raig d'oli d'oliva. Tot ben lligat.

A la carta del Dos Cielos la pasta hi apareix entre els primers plats. "Me'ls demanen els clients, i això que les propostes que tinc tot just ara són més de tardor, però tenen molta sortida". Les opcions són uns raviolis farcits de foie amb castanyes o bé uns raviolis farcits d'all amb salsa d'all i julivert. Als més petits, els ofereix macarrons. "En tinc uns de molt bons, que semblen canelons de tan grans que són. Els reservo per a les famílies que em vénen amb infants. Sé que s'ho menjaran a gust".

A casa, el Javier aposta també pels macarrons o les tallarines, perquè són els que més bé absorbeixen la preparació amb què els fa. "Primer confito una ceba sencera, trossejada, amb un bon raig d'oli d'oliva. N'extrec l'excés d'oli quan la ceba ja està enrossida i hi afegeixo tomàquet triturat. Finalment, hi aboco els macarrons, cuinats al dente durant 15 minuts, i també trossos de salsitxa". A l'hora de servir-los, l'ingredient bàsic que li va ensenyar l'àvia: molt, molt formatge parmesà. I ja està! "Ah, un moment, el toc final és gratinar-los al forn".

Com a bon consumidor de pasta, el Javier reconeix que per a l'esport que practica li va la mar de bé menjar-ne. "Faig bicicleta per carretera i per muntanya i per això la pasta la considero essencial en la meva dieta". En aquest sentit, els dietistes-nutricionistes li donen la raó. La pasta és un aliment energètic i també és de fàcil digestió.