La xocolata és un aliment que provoca reaccions només que se'n pronunciï el nom. És així, perquè "té unes particularitats nutritives relacionades amb l'activitat cerebral, cosa que no passa amb cap altre aliment", asseguren Francesc Garcia, catedràtic de bioquímica i biologia molecular, i Pedro Montoya, catedràtic del departament de psicologia, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Tots dos participen al cicle Xocolata i neurociència, de la UIB, que es fa a Palma entre el 6 i el 28 de novembre.

Què té la xocolata que tant agrada i que ha despertat l'interès de la neurociència? Estimulants, com la teobromina i la cafeïna. Antidepressius, com el triptòfan. Estimulants del plaer i la satisfacció, com les feniletilamines, relacionades amb les endorfines. I, el més rellevant, els antioxidants flavonoides, que "possiblement poden reduir l'envelliment de les persones", afirma el catedràtic Francesc Garcia.

Els antioxidants també tenen efectes cardioprotectors, "perquè els flavonoides de la xocolata tenen propietats antiinflamatòries, antihipertensives i antitrombòtiques". Dit en altres paraules, la xocolata redueix els infarts, les angines i els ictus ("fins a un 37% menys", diu la dietista nutricionista Betlem Menéndez, segons uns estudis publicats) i podria ser positiva contra el colesterol, perquè "evita que es formin plaques de greix a les venes i a les artèries".

La ingesta ideal hauria de ser de 20 grams al dia, uns 2 quadrats de la rajola de xocolata negra, "la pura", recomana Betlem Menéndez. El catedràtic Francesc Garcia explica el perquè: "Per cada 100 grams de xocolata ingerim 500 quilocalories". Si es té en compte que el consum normal de calories dels homes està al voltant de 2.500 i el de les dones de 2.200, les 500 quilocalories de la xocolata descompensarien la balança ràpidament.