ARA ENS ENSORTIM
Diumenge Ara Tu 27/05/2012

La decisió adequada en el moment oportú

Amb només 22 anys, el gironí Toni Subias va apostar per tirar endavant el seu projecte, un alberg de joves. Els inicis van ser durs però estava convençut que acabaria tenint èxit. Ara, més de deu anys després, ja en gestiona vuit i n'hi ha un que ha estat valorat com el millor del món.

Elisabet Escriche
3 min

Després d'acabar les carreres d'empresarials i econòmiques, el gironí Toni Subias, de 38 anys, va aconseguir feina a Caixa Girona. Tenia 22 anys però el seu cuc empresarial no es va conformar. Li van oferir l'oportunitat de llogar a bon preu un pis de 400 metres quadrats al barri de Sants, a Barcelona. Allà hi va veure la possibilitat d'explotar un negoci amb molt èxit als Estats Units i amb poc recorregut a l'estat espanyol: el dels albergs. "Vaig fer un petit estudi de mercat i vaig veure que sobretot tindria èxit a l'estiu", explica.

Els inicis van ser molt durs. Tot el sou que guanyava a Caixa Girona l'invertia en el negoci -que no donava beneficis-, quan anava a demanar un préstec a una entitat bancària no se'l prenien seriosament per culpa de la seva joventut i fins i tot algun professor de la carrera d'econòmiques va intentar apoderar-se del seu projecte amb l'excusa que l'ajudaria en tot el que pogués. "Em dedicava 24 hores al nou negoci deixant de banda la família, però no me'n penedeixo perquè m'agradava molt", explica.

Durant més de cinc anys va compaginar la seva feina de banquer amb la d'empresari. Quan s'apropava a la trentena i el país entrava en la imparable crisi econòmica, va decidir deixar Caixa Girona i dedicar-se a expandir el seu negoci, batejat amb el nom de Hostel One. No va fer el salt al buit. "Vaig demanar cinc anys d'excedència per si no funcionava, tot i així el negoci ja estava força consolidat i era difícil que sortís malament", explica. El pas dels anys li ha demostrat que les dues decisions van ser encertades.

El millor alberg del món

Caixa Girona va ser absorbida per La Caixa l'any 2010 i actualment Toni Subias ja està gestionant vuit albergs, quatre dels quals són de propietat i quatre de lloguer. Tres són a Barcelona, dos a Madrid, un a Sevilla, un a Granada i un a Praga. L'últim que ha obert està situat al Paral·lel, a Barcelona, i ha estat catalogat com el millor alberg del món pels usuaris del servidor de reserves online més important d'aquest tipus d'allotjament, el Hostelworld.

El 80% dels seus clients són estrangers, sobretot americans, australians i centreeuropeus, i tenen entre 18 i 28 anys. "En els seus països està molt arrelada la tradició de viatjar just quan acaben els estudis", explica.

La clau del seu èxit, assegura, és el tracte que ofereix als clients i la interacció entre ells. Per això en tots els seus albergs hi ha zones comunes. "És un ambient molt familiar. Quan un dels nostres clients es troba malament, per exemple, l'acompanyem a la farmàcia", assegura. De fet les xifres demostren aquest èxit: la cadena té una ocupació mitjana anual del 90%, va començar amb un pressupost de 60.000 euros i actualment ja puja a dos milions d'euros.

L'objectiu de futur és créixer encara una mica més i obrir albergs a Londres i a París. Sense precipitar-se, però, ja que tot i que el negoci rutlla, Toni Subias també pateix els efectes de la crisi: "L'única manera d'obrir ara un nou alberg és finançant-lo amb recursos propis. Abans n'hi havia prou amb un 30% perquè la resta l'aconseguies a través de préstecs bancaris".

A part de la falta de finançament, també ha hagut de lluitar amb les administracions, que, en lloc de premiar l'emprenedoria, es limiten a posar bastons a les rodes, diu. Per aconseguir tots els permisos a Barcelona va necessitar sis mesos i per als de Madrid entre un i tres anys. "A Praga en 15 dies ja ho tenia tot en regla".

Aquest jove empresari té molt clar que a l'altre costat de l'Atlàntic també hi ha mercat però després d'anys abocat en el negoci, ara toca gaudir de la seva dona i els seus tres fills, a qui hagut de deixar en un segon terme per aconseguir que els albergs rutllessin. "Ara ja no tinc tanta empenta i no em vull perdre res de la vida familiar, encara que el negoci avanci més a poc a poc", admet.

stats