___Et proposo una conversa en set blocs basats en set paraules.

___Si és amb paraules m'agradarà.

___La primera és joc. N'acabes de treure un.

___És el segon joc de taula que faig. Aquest és el joc de l'Enigmàrius, l'anterior era el joc del Verbàlia.

___L'Enigmàrius va néixer amb l'Antoni Bassas, va continuar amb la Neus Bonet i amb el Manel Fuentes i ara és amb la Mònica Terribas. Comença a ser evident que l'Enigmàrius és aquesta secció al voltant de la qual fan un programa.

___Va ser una troballa, ha connectat amb molta gent que s'ho passa bé jugant amb la llengua, una cosa estranya.

___Al joc quanta gent hi pot jugar?

___S'hi pot jugar en solitari, i admet fins a sis jugadors.

___Quins són els jocs de taula que t'han agradat més?

___Òbviament, l'Scrabble per a mi era l'habitual. Però en els últims anys també he gaudit molt del Catán, gairebé com un Monopoly del segle XXI.

___Inventant jocs s'han fet fortunes.

___Per exemple amb el Trivial. Els seus creadors eren periodistes. Havien quedat un cap de setmana per pescar i va fer mal temps. Van dir: "Mira, ens quedem aquí fent-nos preguntetes". I van inventar el Trivial, que va ser un fenomen.

___Segona paraula: ficció. Quins Plans de futur, per dir-ho amb el títol del teu últim llibre, té el Màrius ficcionador?

___Si m'he de posar una paraula a la targeta, escullo escriptor: tot el que faig hi té a veure. On em sento més lliure, més experimental, és en la novel·la, en la ficció. Quan vaig acabar Plans de futur ja tenia una novel·la engegada que de sobte s'estroncava. Ara l'estic reprenent, sense presses, intentant que sigui totalment diferent. Que no hi surti cap cadira de rodes ni cap matemàtic.

___Però el Màrius de ficció és el primer que vam conèixer públicament.

___Vaig treure un llibre de narracions als 24 anys. Encara no havia fet cap article ni cap mot encreuat.

___Hi ha un Màrius públic molt enjogassat, i hi ha el novel·lista. Són dos Màrius?

___Hi va haver un temps que m'ho semblava. Potser perquè m'ho deien, o perquè em va arribar a amoïnar. Amb els anys he arribat a la conclusió que n'és un. La llengua sempre és l'eix de tot allò que m'interessa.

___El novel·lista perdurarà.

___Si em plantegés deixar coses, mai no em plantejaria deixar d'escriure. Em puc jubilar de coses que exigeixen un ritme diari o quotidià. Però en cap cas de l'escriptura.

___Anem per la tercera paraula. Mediàtic. Tu ets un escriptor que s'ha tornat mediàtic, però que no fas el que alguns anomenen llibres mediàtics.

___Es va posar com una etiqueta, com una llufa. Jo, per superar-ho per l'esquerra, deia: "No, jo mediàtic no, jo sóc multimediàtic, perquè faig coses per internet, que és multimèdia". I deien: "Però què diu aquest boig?"

___El debat ha tornat.

___Sí, amb la Pilar Rahola aquest últim Sant Jordi. Li donaria tota la raó a la Pilar. Per més mediàtica que sigui, ella va fer una novel·la, millor o pitjor. Les etiquetes sempre són enganyoses.

___Des de fa cinc temporades surts cada dilluns al programa Divendres de TV3 recorrent Catalunya.

___Ja he fet més de 180 programes. Parlem de llengua, de cultura popular, de cultura d'aquest país. Sense trampa ni cartró, perquè tothom pot dir el que li sembli. Som allà, al carrer. M'hi sento còmode. Com deia McLuhan, els missatges s'adapten als mitjans. Però cadascú hauria de controlar els seus missatges. I jo intento controlar el meu.

___Em sembla lògic i coherent que un membre de l'Institut d'Estudis Catalans volti pels pobles identificant paraules. Té una part científica?

___El doctor Joan Veny, que és la gran autoritat d'aquest país, em diu: "Oh, és que fas dialectologia per sa tele, eh?" Per mi ha estat un honor, ser a l'IEC. Hi sóc des del mes de febrer, i a les festes sóc dels més joves. Després ja vénen el Joaquim Maria Puyal i el Jaume Cabré, de la Secció Filològica. Certament, avui, la llengua, la llengua oral i la cultura col·loquial passen pels mitjans. Passen per la tele, que és el màxim amplificador i el màxim vehicle de cohesió.

___¿Em fas un diagnòstic d'urgència de la pervivència de les paraules pròpies de cada poble?

___Per mi el més important és que sobretot hi trobo autoestima. Trobo una generació d'entre 35 i 55 anys, la meva generació, que les coneix, però ja no les usa, ja no les transmet. I hi ha una generació jove que es mira els de l'altra banda de la pissarra com pensant: "¿Això diem aquí? No ho havia sentit mai". Alhora hi ha la fascinació pel que diu una padrina, un avi, una àvia, i pel fet que vingui la tele, el senyor de la tele, i ho digui.

___Quarta paraula. Militar. La mili l'has fet?

___No, vaig ser objector de consciència.

___Tranquil, la paraula que et proposo és el verb militar. De què ets militant?

___Jo no he militat mai amb carnet en cap partit polític. De fet, només he assistit a una reunió política, d'adolescent. Era del Moviment Comunista de Catalunya i hi vaig assistir perquè anava darrere d'una noia. Era un motiu molt noble.

___El que sí que ets és independentista.

___Per a mi, des que era estudiant universitari, l'independentisme va ser l'única opció possible. Han passat dècades i afortunadament han caigut moltes màscares. Jo mai me n'he posat cap. En campanyes electorals he donat suport a Esquerra Republicana, perquè en aquell moment em semblava la millor opció. Recordo que algú em va dir: "De tots els que van firmar allò a favor del Carod, que éreu 13, ets l'únic que ara no té cap càrrec". I vaig contestar: "És que jo no en volia cap, de càrrec. Jo vaig dir: «Ah, sí, doncs firmo perquè votaré aquest tio». Però potser en una altra elecció en voto un altre". Afortunadament, la societat s'ha anat traient moltes capes d'hipocresia, moltes prevencions.

___També milites pel català.

___La meva militància és cultural, és lingüística. A favor del català, del castellà, de l'anglès, a favor de totes les llengües.

___Però no et veus de conseller de Cultura?

___Admiro la gent que es dedica a la política: els que tenen càrrecs, els que estan a l'oposició i els que tenen ganes de tocar-li el voraviu al que té el càrrec. Admiro el percentatge de tots ells, sigui el que sigui, que no es deixa vèncer per la bèstia espúria de l'egoisme o de l'ambició desmesurada. O de la corrupció, diguem-ho obertament. Perquè és molt difícil. Jo no m'hi veuria amb cor.

___Aquesta paraula llarga, independència, que fins i tot per cantar-la s'ha hagut d'anar trossejant, la veus a punt de completar?

___Ja som a la quarta síl·laba. In-de-pen-dèn. Queden sí, que vindria a ser la resposta, i aaa, que és l'endemà. Si fa deu anys m'haguessis fet aquesta pregunta, t'hauria dit que érem a la primera, concretament a la in. I que tota la resta era dependència. La societat ha madurat molt ràpidament. Una altra cosa és que el camí que queda sigui senzill, sobretot pel que fa al trencament, el moment clar en el qual hi ha d'haver una transgressió. Això sempre és traumàtic, i ho pot ser. I hi ha gent que s'encarrega cada dia de recordar-nos-ho amb grans malvestats i amb uns discursos apocalíptics, i altra gent que a vegades sembla que estigui tocant el violí i que tot hagi de ser molt fàcil.

___La cinquena paraula és un nom propi. Llullu. El teu fill, protagonista del llibre Quiet. Va morir fa quatre anys.

___Sí, el 25 de juliol del 2009. És una de les coses més intenses que ens han passat a casa. A mi, a la Mercè -la meva companya-, i a la Carla, la seva germana. Ens ha deixat una herència clara. Aquesta aproximació al dolor fa prendre aire. M'ha simplificat el pensament. I sobretot m'ha fet descobrir que el dolor no es pot comprendre sense la joia, sense el plaer, sense el gaudir. Cada vegada que parlem del Llullu a casa ho fem amb un somriure, en tenim un record molt dolç.

___Quan fas Quiet, verbalitzes el que havia estat una experiència viscuda en la intimitat.

___Vaig sortir de l'ar-màrius. Va ser difícil. El que em va empènyer va ser una mala experiència en un restaurant genovès. Una senyora que no ens volia deixar entrar. La crònica d'aquell moment, que era tragicòmic, em va fer el clic de com acostar-m'hi. Vaig trobar la manera d'escriure sobre això, fent el contrast entre el blanc i el negre, el dolor i el plaer, l'humor i l'angoixa. La suma de petits dols ("El teu fill no caminarà, el teu fill no parlarà...") va acabar sent un llibre.

___I que va ajudar molta gent.

___La primera frase de Quiet és: "Aquest llibre pot ferir la meva sensibilitat". És una frase molt sincera, perquè me la feria. Vaig començar pensant que no podria ni fer una presentació i vam acabar fent un festival, Mou-te pels quiets, en el qual tu vas participar, com també molts altres companys. Vam omplir l'Auditori, per donar recursos però també una visió diferent de la pluridiscapacitat. El festival va ser el 14 de juny del 2009. I el Llullu va morir un mes i onze dies després.

___La sisena paraula que et proposo és vida.

___Ostres, aquesta és difícil, eh?

___Fins ara hem parlat dels teus miracles, ara parlarem de la teva vida. En què creus?

___En la passió. En la capacitat de posar l'energia que dóna la passió. No tinc creences. Tampoc em declararia ateu, perquè els ateus són creients. Són creients en la inexistència de Déu. Jo no goso ni creure en això. En canvi crec en la passió aplicada: m'emociona veure les persones que en el seu entorn, públic o privat, evoquen aquesta passió, amb conseqüències socialment molt visibles o aparentment molt modestes.

___Com et veus? ¿Ets algú que va per la vida fent jocs de paraules, un pesat en els sopars?

___Ho he estat. Exterioritzo un de cada deu jocs de paraules que se m'ocorren. Perquè si no la gent fuig. L'autoretrat sempre és de mal fer perquè ve d'una percepció esbiaixada. Si això fos un qüestionari tipus test, diria que el meu animal preferit no és el toro, però tampoc és el burro. És el camaleó. Sóc curiós de mena.

___Acabes de fer cinquanta anys. Què faràs d'aquí deu anys?

___M'imagino vivint d'una manera molt semblant a com visc ara. Amb el benentès que el cos dóna el que dóna. Fins als cinquanta no sortia mai a caminar, per exemple. Ara trobo que amb el cinc davant ja fa per a mi. L'únic pla que tinc és no fer-ne gaires. Espero viure en un país independent, un país normal i un país tranquil.

___La setena i última paraula és encreuats. Estem davant del centenari dels encreuats.

___El 21 de desembre del 2013 farà cent anys del primer mot encreuat, aparegut a Nova York.

___Màrius, et presento el Senyor Ventura, autor dels encreuats de l'ARA.

___Jordi Ventura: Amb 13 o 14 anys robava La Vanguardia a la meva mare per fer els encreuats del Màrius Serra. Ella es quedava el del Fortuny en castellà.

___Per tant, veus el Màrius com un mestre.

___J.V.: Un dia el van entrevistar en un programa de ràdio on treballava. A la sortida el vaig abordar: "Escolta, jo faig els teus encreuats fa molts anys, també m'agradaria ser creador d'encreuats. Això com es fa?" I em va donar unes nocions, i un consell: "El que és difícil és trobar un diari on fer-los. Hauràs d'esperar fins que algú es jubili, o que surti un diari nou". Vaig estar set anys esperant l'ARA.

___Màrius, quants anys fa que fas els encreuats de La Vanguardia?

___Des de l'endemà que em vaig casar, el 1990. El meu viatge de noces va ser entre reixes.

___Per agermanar el Senyor Ventura i el Màrius Serra, i per tant per agermanar l'ARA i La Vanguardia, et proposo un joc. Et donaré dues definicions d'una mateixa paraula, una feta per tu i l'altra pel Senyor Ventura. Tu hauràs d'endevinar l'autor de cada definició, i la paraula. Començo. De cinc lletres: "El senyal que tothom espera per posar-se a fer comèdia" i "El crit que ho engega tot a rodar".

___La resposta és acció, i la meva és la segona.

___Correcte. De cinc lletres: "L'únic divorci que reconeix l'Església catòlica", i "Divisió interna de la jerarquia eclesiàstica que pot provocar un veritable terratrèmol".

___La resposta és cisma, i jo diria que la meva és la del terratrèmol.

___L'has tornat a encertar. Ara dues definicions de sis lletres: "Parla d'oïdes però amb gran coneixement", i "La majoria dels seus clients no l'escolten".

___M'has enganxat, perquè ara mateix no sé la resposta. I, naturalment, tampoc sé quina és la definició que he fet jo.

___Estem parlant d'un otòleg. I la teva definició és la primera. Vuit lletres: "Es dediquen a posar els clients als núvols", i "Aquests treballen quan volen".

___Podria ser de sis i seria pilots. La resposta, si és de vuit, seria aviadors.

___I l'última, que no és de cap dels dos i és impossible que no la sàpigues: "Aixeca la bandera en senyal de llibertat", de quatre lletres.

___ Taxi! És d'en Tísner. Històricament i sense saber-ho, als anys trenta, va ser el primer que va fer mots encreuats signant-los. I, per tant, amb una certa voluntat d'autoria.

___Felicitats pel centenari i per l'Enigmàrius.