Diumenge Ara Tu 10/02/2013

Un oci perillós: la morfinomania

Xavier Theros
1 min
Un oci perillós:  la morfinomania

Entre les noves formes d'entreteniment que surten a finals del segle XIX hi ha l'ús recreatiu de la droga. L'èter, la cocaïna i, sobretot, la morfina es posen de moda i provoquen estralls entre els joves bohemis i els artistes decadents. "Morfina, sirena de veu melosa, fada de l'amor al somni, vetlladora de la pau i dolça visió del repòs". Així descrivia aquest derivat de l'opi Santiago Rusiñol, que amb Anglada-Camarasa forma el tàndem de creadors addictes més popular de la cultura catalana.

Les morfinomanies es desenvolupen a partir del 1870, entre els soldats que tornen dels camps de batalla de la guerra franco-prussiana, en la qual els metges havien fet un gran ús d'aquest nou anestèsic. Això coincideix amb l'aparició de la xeringa hipodèrmica, un estri petit i manejable -amb una agulla d'or o de plata molt fina-, que va esdevenir símbol de distinció. Els morfinòmans es punxaven al cafè, davant de tothom, i es deixaven clavada l'agulla en un lloc visible com el canell, sota d'un apòsit. Des de llavors, poques activitats de lleure han creat tants problemes de salut pública.

stats