Un mes de lloguer: 600 euros. Un curs de natació mèdica: 492 euros. Un mes d'hipoteca: 500 euros. Transport escolar: 88 euros. Viatge a Filadèlfia per a un tractament mèdic: 6.141 euros. Unes ulleres noves: 150 euros. Despeses de matrícula i un curset de perruqueria: 1.643 euros. Renovació del permís de residència: 20,60 euros. Un aparell d'audició especial: 1.800 euros. Llibres per aprendre català: 21,50 euros.

Són algunes de les ajudes que ha prestat Wampum, una associació que neix de la voluntat d'un grup d'amics que fa 14 anys van decidir "ficar el nas" als problemes dels altres. Conscients de ser uns privilegiats -tenen feina i casa- es van adonar que hi ha gent amb necessitats i que ja sigui perquè no compleixen els requisits o perquè són carències puntuals, queden fora de les ajudes institucionals. Així que es van organitzar per recollir diners i destinar-los a persones del seu entorn, amb noms i cognoms. La idea se li va ocórrer a Gabriel Esteve. Va reunir un grup d'amics de Matadepera, Terrassa, Barcelona i Collbató, entre els quals Maria Dolors Figueres i el seu marit, i els va fer la proposta: fixarien una quota mensual d'entre 20 i 30 euros i el 100% dels diners recollits es destinarien als ajuts, ja que l'entitat no té despesa d'estructura. Tot és voluntari. "Ens preocupava conèixer persones que estaven en situacions extremes de precarietat", expliquen. "I en molts casos no hi ha cap altre mitjà per rebre l'ajut. A vegades volem fer moltes coses, i potser el veí del costat és qui més ho necessita", explica Figueres. "Tenim gent al costat amb problemes molt reals", afegeix Esteve. De seguida es van sumar al projecte una dotzena d'amics més i ara ja són uns 40 socis, però en temps de crisi la quota ha passat a ser voluntària. També hi contribueix alguna empresa, algun ajuntament i alguna entitat bancària. "Independentment de les quotes dels associats, anem a buscar altres ajudes", diu Esteve, que ara s'ha fixat com a objectiu fer créixer Wampum -el nom ve del cinturó que feien servir els indis americans per tancar pactes- més enllà de familiars, amics i coneguts. La filosofia de Wampum la resumeix molt bé un dels últims associats, que va escriure a la web: "Les persones que avui dia tenim un sou tenim una certa obligació amb la gent que no té res". Els casos els arriben a través de treballadors socials, tot i que els socis també en proposen. "Quan els ajuntaments esgoten el pressupost, casos urgents o de sensepapers, ens els deriven a nosaltres. A vegades és pagar un lloguer d'avui per demà per evitar un desnonament, i nosaltres tapem el forat", explica Esteve.

No volen substituir les administracions

"Però de cap manera voldríem ocupar el lloc de les administracions. Ajudar sí, però no substituir les institucions, que són les que tenen l'obligació de fer-ho", reflexiona Figueres. "No són projectes de milions d'euros. A vegades amb 150 euros pots arreglar la vida d'una persona", afegeix. Des d'una dona amb dificultats econòmiques que no es podia permetre ni pagar unes ulleres noves fins a la visita al dentista d'un home gran o el pagament del rebut de la llum. "No poden anar a demanar-ho a una entitat perquè són coses molt concretes", diu Figueres. El pressupost amb què compten és variable però en un any poden bellugar entre 30.000 i 50.000 euros i estan auditats per la Generalitat.

I no fa falta dir que actualment les demandes d'ajuda els sobrepassen. "Catalunya és un país de gent solidària i ho hem comprovat", diu Esteve. El missatge és clar: tots podem fer alguna cosa.