Els relats de Francis Scott Fitzgerald estan protagonitzats sovint per les flappers, una pionera tribu urbana femenina dels anys 20. Les flappers eren dones alliberades que es tallaven molt curts els cabells, defensaven el sexe sense compromisos, portaven els llavis pintats d’un vermell esclatant, fumaven i eren assídues als espectacles de varietats. Era l’època en què la mítica Josephine Baker triomfava als escenaris de la batejada com a Era del Jazz i es convertia en una de les deesses que adoraven aquestes flappers, que volien per a les dones els mateixos drets que ja tenien els homes. La seva rebel·lia va durar en realitat un sospir, perquè la festa inicial de la dècada més esbojarrada va acabar a glop de xampany en el desastrós Crac del 29. Molts veuen un paral·lelisme clar entre la nostra època i aquella, perquè també hem passat en poc temps de ballar en una festa que semblava sense fi a trepitjar l’abisme.

Però com que en el món de la bellesa tot torna, les flappers també han acabat ressuscitant. Com a mínim, han estat les inspiradores de la nova proposta de La Pelu, la perruqueria barcelonina que fa anys que marca tendències. La seva directora creativa, Glòria Vegara, però, va començar a pensar-la gràcies a una portada de l’ARA que la va impactar, una portada de color dominada pel negre i plena de males notícies econòmiques en lletres vermelles que semblaven anunciar un nou crac. “Vaig començar a estirar el fil fins que vaig arribar a les flappers. De les flappers m’agradava molt la imatge de llibertat extrema que donaven. Encara avui és important que la dona surti de l’esclavatge del pentinat. Les dones fan moltes coses i no haurien de passar més de cinc minuts davant del mirall arreglant-se els cabells”, explica Vegara. I com s’aconsegueix, això?, doncs sent molt generós amb les tisorades. “Evidentment nosaltres fem una proposta, però creiem molt en la imatge personalitzada. Cadascú és l’amo de la representació d’ell mateix que vol donar. Nosaltres, però, apostem pels cabells molt curts en el cas de les dones. El resultat és una estètica andrògina, lliure de lligams i que ignora les imposicions d’un mercat que sempre promociona la cabellera molt llarga com un símbol sexual”, afegeix Vegara.

Fora cabelleres

Malgrat aquesta recomanació, a La Pelu són conscients que moltes dones no es volen tallar la cabellera. En aquests casos, proposen transgredir els límits de les convencions amb tenyits de colors molt originals i poc naturals, que van del groc més cridaner a un rosa que porta immediatament a l’imaginari estètic de la dissenyadora Elsa Schiaparelli. “El que més ens agrada és portar a l’extrem la mida curta dels cabells com a identificació d’una postura andrògina, volem per a les dones tallats molt masculins i sense suavitzar. Però també aprofitem les mides extres de cabells per aplicar uns colors poc estandarditzats. Per a aquest estiu també presentem mides bob –la mida que als costats tapa les orelles– rinxolades i assecades amb ones naturals. En aquest àmbit la inspiració directa és la Coco Chanel, que també va facilitar amb els seus dissenys l’alliberament de les dones”.

Amb ètica

La gràcia de les propostes de La Pelu és que sempre contenen un relat i, fins i tot, un rerefons ètic. És per això que la Glòria no parla de col·leccions, sinó d’“excuses estètiques”. “Una col·lecció dóna una idea de cosa tancada, quan en realitat un pentinat d’una temporada es pot portar perfectament la següent. A més, no ens importa només l’estètica. Per exemple ens agraden les flappers del tipus Betty Boop però amb la intel·ligència d’una Dorothy Parker”, diu la Glòria, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a la investigació del color, marca de la casa de La Pelu.

El company ideal d’aquestes noves flappers és un noi amb els cabells molt curts, també, però no rapat del tot. “En el cas dels nois ens situem en el mateix lloc. Proposem tallar molt la part de darrere i els costats, però alhora deixar els cabells llargs a la part superior. No volem que es rapin del tot, sinó que apostem per una estètica molt de la sèrie Mad men, d’homes ben pentinats, amb una clenxa al costat i molta gomina. Al contrari del que passa amb les dones, volem que els homes es passin com a mínim uns cinc minutets davant del mirall per posar-se guapos com si fossin uns beach boys”, reclama la Glòria, que va començar en la seva professió escombrant el terra de La Mar (la perruqueria que la seva mare, la Llum, tenia al Born i on ja es van trencar tòpics: per exemple allà estaven prohibides les revistes del cor, que es van substituir per una petita biblioteca de literatura feminista).

L’art de fer malabarismes

A La Pelu reconeixen, però, que de vegades han de fer malabarismes quan tallen els cabells d’un home perquè sovint hi han d’integrar un element que s’ha posat molt i molt de moda: la barba, compartida per indignats, okupes i modernets. “La barba limita les coses que pots fer, però són tendència. En qualsevol cas, la nostra obligació és potenciar sempre la imatge que el client vol donar d’ell mateix. El que volem és fugir de qualsevol intent d’imposició. La moda sembla que ens marca un camí, però en realitat l’autèntic camp de la moda i l’estètica és la llibertat”.

La directora creativa de La Pelu assegura que molts cops arriben a la seva perruqueria clients que diuen que volen canviar d’imatge, però que en realitat no s’hi atreveixen. El cas més habitual és el de dones amb cabells llargs que li demanen un canvi radical... sense tallar ni un pèl. “Em deixen amb cara de pòquer, perquè algunes no es deixen ni tocar el serrell. En aquests casos, només ens queda jugar amb els colors”, admet Vegara. “La nostra proposta per als cabells llargs consisteix a decolorar al màxim per obtenir així un fons molt clar i poder tenyir amb contundència. Com que ens agrada variar, hem creat una sèrie de mascaretes de diferents colors que es poden aplicar a casa setmanalment en funció del desig del moment. Les arrels naturals les deixem a la vista, perquè així els cabells tenyits creixen harmònicament i les acaben integrant. Això ens permet acabar amb el que anomenem efecte perruca”, assenyala la perruquera, que aquesta setmana s’ha vist obligada a tancar el seu emblemàtic establiment del carrer d’Argenteria per culpa de la crisi.

Amb el seu equip plantarà cara al tsunami econòmic des de La Pelu del carrer Tallers. El cop ha estat fort, però no els falta la il·lusió. “Crec que com queda molt clar en aquesta proposta d’estètica flapper, la nostra intenció segueix sent la mateixa: obrir a tothom la possibilitat de canviar d’imatge. Cal atrevir-s’hi, arriscar, ser vital... En el fons el que és important és la llibertat individual i això també es reflecteix en el pentinat que triem. Mai és vàlid limitar-se a una tendència massiva que gairebé sempre està sotmesa a interessos del mercat”, conclou la Glòria, i ja no queda clar si es refereix als cabells o a la prima de risc que ens amarga la vida.

...............

CRÈDITS:

Models de La Pelu: Giulia Melina, Lorena Berrocal, Andrea Domínguez, Iegor Duran

Estilisme: Jesús Prados

Maquillatge: Noemí Solernau

Perruqueria: Raúl Albareda

Agraïm a La Pelu la col·laboració per fer la sessió de fotos del reportatge. Podeu trobar els seus professionals al carrer Tallers 35 (Barcelona), www.lapelu.com