___ Ets de Mollet. Encara hi vius?

___ Sí, hi segueixo vivint. No a casa dels meus pares, ja em vaig independitzar, però m'hi trobo molt bé. La gran ciutat no m'acaba d'agradar, no em veig a Barcelona. Tanta gent, tantes cues, tants cotxes. Sóc com una iaia.

___ Però treballes a Madrid.

___ Hi tinc un pis llogat des de fa tres anys, quan va començar Tonterías las justas. M'he acostumat a anar i venir. Divendres s'acaba el programa i corrent amb un taxi cap a l'aeroport, pont aeri i cap a Mollet. I dilluns al matí, cap a Madrid.

___ Ets la catalana amb més seguidors a Twitter.

___ M'hi vaig posar fa tres anys. Tant el Florentino Fernández com el Dani Martínez, els meus companys de programa, em van convèncer perquè me'n fes en un dinar, me'n vaig fer i ja he superat el milió de seguidors sense saber realment molt bé com. Jo intento contestar, però no m'obsessiona.

___ I aquest estiu has estat la cara d'El Corte Inglés.

___ Sí, i em fa molta il·lusió perquè és una campanya mítica.

___ Paguen bé?

___ Sí, sí. A part de pagar, és una cosa que fa il·lusió. Jo recordo venir a Barcelona de petita amb els meus pares i anar a El Corte Inglés de plaça Catalunya i veure aquella lona gegant amb la cara d'algú. I el fet de mirar ara amunt i veure'm a mi em fa una sensació que no sé com explicar.

___ T'has vist en mida gegant?

___ Sí, m'he vist molt gran. De 300 metres. A El Corte Inglés de la Castellana, de Madrid, hi ha la lona més gran d'Espanya. I jo m'hi he posat al davant a fer la foto. És una sensació rara perquè em veig a mi gegant, i tot de gent molt petiteta a sota.

___ T'agrada veure't?

___ A mi em costa, igual que sentir-me la veu. Veure'm a la tele també se'm fa estrany.

___ Estàs en un moment de màxima fama.

___ Fama, no, no m'agrada aquesta paraula. Em coneix cert públic. Puc anar perfectament de compres o al cine sense que ningú em pari, em reconegui. I crec que és bo. Canvio bastant quan vaig maquillada, pentinada i amb sabates de taló alt.

___ Fins quan tens feina?

___ En aquest món no se sap mai. Fins que la gent et vulgui. Sempre vius en la incertesa.

___ Et preocupa la sobreexplotació?

___ No, crec que el moment l'has d'aprofitar.

"Quan em llevo a casa meva, no sóc com a la tele"

___ Et persegueix la premsa rosa?

___ Hi he sortit en un parell d'ocasions però en situacions molt normals, com anant a prendre alguna cosa amb una amiga o fent una volta. Crec que seria bastant incòmode tenir els fotògrafs al darrere tot el dia. Estic molt contenta de passar desapercebuda i que es parli de la meva feina i no de mi.

___ Dius que no ets una sex symbol, però a mi m'ho sembles.

___ No sóc una sex symbol. Segur que hi ha gent que pensarà que ho dic per quedar bé. Però jo, quan em llevo a casa meva, no sóc com a la tele.

___ Però a la tele exerceixes de sex symbol?

___ Depèn del programa i de la situació. Hi ha situacions que ho han requerit i a mi no m'ha molestat fer-ho, però en moltes altres situacions no ho he fet.

___ Si poses Anna Simon a Google, el que surt més són fotos i comentaris sobre els teus escots.

___ Sí, però ara ja menys. A mi no m'afecta. Si volen parlar dels meus escots, que en parlin.

___ Hi ha hagut un estil de programa d'humor amb un home graciós no gaire guapo i una noia guapa que l'acompanya.

___ Mai m'he sentit així. M'he sentit com un col·laborador més que va agafant paper i n'aprèn. Vaig començar a fer riure per fer riure, i al final hem acabat fent un programa que tenia un contingut i que a partir d'aquí volia fer riure.

___ Vas estar a TV3, a Divendres. ¿T'agradaria tornar a la tele catalana?

___ No ho descarto gens ni mica. Ara estic molt bé com estic, visc una etapa molt maca.

___ T'has sentit igual de còmoda treballant en català que en castellà?

___ Sí. Amb la família sempre he parlat català, però amb les meves amigues de petita sempre he parlat castellà. Mai he tingut cap problema amb cap de les dues llengües.

___ Saps què t'agrada i què no?

___ El que m'interessa més és l'entreteniment, m'encanta el gènere. Tampoc cal que sigui humor, purament d'acudit i acudit. Tu cara me suena no és humor sinó entreteniment i m'ho he passat molt i molt bé.

___ I en canvi et va costar decidir-te.

___ Al començament vaig dir un no rotund. Que no i que no. Però al final vaig dir que sí i que fos el que Déu volgués. Sort que ho vaig fer.

___ No tens sentit del ridícul?

___ Sí que en tinc, però el tinc molt amagat. Jo crec que és important riure's d'un mateix i si fas alguna cosa malament, en lloc d'enfonsar-te, riure-te'n i aprendre'n. A Tu cara me suena és important no tenir por de fer el ridícul. Has de sortir a l'escenari amb tota la confiança del món encara que no siguis cantant ni imitador.

___ A Por arte de magia, que s'estrena a final d'any, hi fas de presentadora.

___ Vaig tenir fa anys una breu etapa de presentadora en un programa del cor, La jaula, que no em va agradar gaire, però també dels errors n'aprens.

___ Per què no et va agradar?

___ Era un tema amb el qual no em sentia còmoda. Es parlava de qüestions i de gent que jo no sabia ni qui eren.

___ Què t'agrada de la tele?

___ Tot el que sigui entreteniment, concursos.

___ Què miraves a la tele de petita?

___ Barrio Sésamo. M'agradava molt Verano azul, però ja era una reposició.

___ Quan vas decidir fer periodisme?

___ Quan vaig acabar l'institut. En un principi volia ser veterinària, però quan vaig començar amb la física i la química ja vaig veure que allò no era per a mi. M'agrada llegir, m'agrada escriure, doncs faré periodisme. Però no ho vaig fer mai amb la intenció de treballar a la tele. Les pràctiques de la carrera molta gent les volia fer a TV3, i jo en canvi les vaig fer al Diari de Tarragona.

___ I ara?

___ La tele és el mitjà on m'ho passo millor i no el canviaria per res del món, encara que, si en un futur les coses no em van tan bé, no em tancaré cap porta.

___ Vas començar a Teletaxi.

___ Presentava un programa diari de dilluns a divendres de tres hores de música. La gent trucava.

___ Parlaves amb veu de Teletaxi?

___ No havia de fer de Justo Molinero, era jo. La gent em demanava el videoclip que volia veure, a qui li volia dedicar, parlàvem. Em sabia totes les cançons del moment.

___ Segueixes els informatius?

"Jo mai he sentit una mala paraula pel fet de ser catalana. Tinc una relació molt maca amb els madrilenys"

___ Sí. I les edicions digitals dels diaris. Això d'anar a comprar al quiosc ja s'ha perdut una mica.

___ No em diguis això.

___ El típic dia que et lleves i vas a esmorzar al bar, llavors sí que agafes el diari. És un plaer de la vida anar a esmorzar en una terrasseta amb el teu diari i el teu cafè. Però és més còmode llegir-lo al matí amb el mòbil a mà. T'hi surt de tot.

___ Ets una catalana que triomfa a Espanya. Què et diuen a Madrid?

___ Pel fet de ser catalana? Tots aquests anys que he estat a Madrid ha donat la casualitat que la meitat dels que hi treballàvem érem catalans. Jo mai he sentit una mala paraula pel fet de ser catalana. Tinc una relació molt maca amb els madrilenys.

___ I no et pregunten per això de la independència?

___ No, no. Aquests temes no surten. Parlem de coses més del dia a dia, de passar-nos-ho bé.

___ I tu què en penses?

___ A mi el que m'agrada a les entrevistes és parlar de la feina.

___ No t'has posicionat sobre res polític?

___ No.

___ Perquè no t'interessa o perquè creus que et pot afectar?

___ Sóc més de passar desapercebuda. I suposo que tothom té més o menys una opinió formada sobre això, però crec que si no es vol no s'ha d'expressar públicament. Sí que hi ha actors o personatges públics que es posicionen en certes campanyes. Jo vull que es parli de la meva feina. Igual que m'agrada mantenir al marge la meva vida privada.

___ Això fa menys interessant l'entrevista.

___ Què hi farem!

___ La crisi et preocupa?

___ Sí, com a tothom. Afecta companys i familiars meus, gent propera que està passant mals moments. Però tampoc està a les meves mans solucionar-ho.

___ Però et deu afectar, i a sobre quan a tu ara et va molt bé.

___ Sí, em va bé, però a la tele també es nota la crisi. La tele no és un món a part on tot sigui xauxa.

___ ¿Tens la sensació que tot això pot ser provisional?

___ Sí, en sóc molt conscient. S'ha de tocar de peus a terra, viure el moment, que és molt maco, però també tenir el cap centrat, perquè això algun dia es pot acabar.

___ Qui t'aconsella?

___ Els meus pares sempre hi són, per a les coses bones i per a les dolentes. Em donen la seva opinió però sempre m'han deixat clar que al final la decisió és meva. Sempre em diuen la veritat. Són els primers a aplaudir-me i a criticar-me.

___ I t'han dit "Vigila que fas massa coses"?

___ Sí. També em diuen "Vigila que crides massa", que sembles una verdulera.

___ En la qüestió de la imatge s'hi fiquen?

___ No. En el tema dels escots mai s'hi han ficat. No es preocupen per aquestes coses.

___ La mare presumeix de filla?

___ Sí. I el pare també. Estan encantats. És normal que se'n sentin orgullosos.

___ Han estat molt estrictes amb tu?

___ Ni molt estrictes ni poc. El just. Sí que he tingut uns horaris d'arribar a casa que he hagut de respectar, però sempre m'han educat amb molta llibertat i amb la filosofia que mentre no facis mal a ningú pots fer tot el que et vingui de gust fer. I, sobretot, també crec que m'han ensenyat que són molt importants la tolerància i l'empatia; saber com se senten els que són al teu voltant.

___ Et preocupa el que diguin de tu?

___ Depèn. Hi deu haver gent que diu coses molt bones i gent que no em suporta. Si em connecto a Twitter i llegeixo un comentari d'algú que no conec de res i que no té cap mena de base, no m'importa. Si és un comentari d'algú que conec, que en sap més que jo i del qual puc aprendre, doncs m'afecta.

___ Què pensen a Mollet de tu?

___ Que he fet famós el poble. Tampoc va ser una cosa buscada. Dels tres que fèiem el programa, un parlava de Sacedón, l'altre de León i jo vaig dir que era de Mollet, i sempre fèiem conya entre nosaltres, a veure quin és més cutre. Jo sempre he dit que Mollet no té res en especial. Si em preguntes què has d'anar a veure a Mollet, no hi ha res en especial. Hi ha el museu d'en Joan Abelló. A mi m'agrada perquè hi he viscut sempre i m'hi trobo còmoda.

___ Tens més fans entre els homes?

___ No ho tinc mesurat. Me'ls estimo molt, els dels clubs de fans. A vegades m'aturo a pensar que hi ha gent que dedica el seu temps a fer-te una pàgina web, a recopilar fotos i a seguir el que fas a canvi de res. I tot això s'agraeix.

___ Quantes hores tarden a maquillar-te abans de sortir a la tele?

___ Depèn de qui ho faci. Hi ha maquilladores que fa tres anys que estan amb mi i triguen uns 40 minuts. Si és la primera vegada que em veuen, triguen més. Darrere del que es veu a la tele hi ha molta feina de maquillatge, perruqueria, estilisme.

___ Surts molt?

___ Sortir i anar a una discoteca, no. Això ja ho vaig viure potser dels 16 als 22 anys, a Mollet, Granollers i la seva rodalia, i va arribar un punt que m'atabalava. Ara prefereixo sortir a sopar, anar a fer una copa de vi, anar al cinema, anar a un xiringuito a la platja o xerrar amb els amics.

___ Tens més amigues que amics?

___ Tinc la sort de tenir les amigues de tota la vida de Mollet des que tenia quatre anyets. Ara alguna ja és mama, una altra ja s'ha casat, però sempre trobem el moment per trobar-nos i fer sopars.

___ Ets creient?

___ M'hi han educat. Jo de petita anava a missa tots els diumenges. És un d'aquells temes que podries estar parlant-ne hores i hores i no arribar a una conclusió. Sí que m'agrada creure que hi ha alguna cosa superior, però no sé quin nom posar-li. El que sí que faig és que respecto molt les creences de cadascú. La meva iaia sí que és molt creient i d'anar cada diumenge a missa.

___ Fas ioga o pilates?

___ No faig res. I això és una de les coses que m'agradaria canviar i no hi ha manera. Mira que m'he apuntat al gimnàs i res. He estat dos anys apuntada i hi he anat dos cops. Sóc molt gandula. A l'estiu em cuido per a l'operació biquini, que dura del maig a l'agost, però la resta de l'any no. Vull fer alguna cosa perquè no pot ser bo aquest sedentarisme.

___ Has tingut la crisi dels 30 anys?

___ Jo no. Hi ha gent a qui aquest canvi de xifra els provoca una crisi.

___ Saps que hi ha una diputada que es diu Anna Simó?

___ Sí, però personalment no la conec.

___ Hi ha hagut alguna confusió alguna vegada?

___ No, mai.

___ A la Viquipèdia ho diu. Diu: "Anna Simon, no confondre amb Anna Simó".

___ No ho sabia. El que sí que tinc és una batalla amb l'accent; jo escric Simon sense accent i em costa que la gent ho faci.

___ On seràs d'aquí 10 dies, d'aquí 10 mesos i d'aquí 10 anys?

___ D'aquí 10 dies seré a la Costa Brava, celebrant el meu aniversari, faig 31 anys. D'aquí 10 mesos ja no ho sé, i d'aquí 10 anys encara menys.

___ Vols tenir fills?

___ Quan en tenia 25 deia que seria mare als 30. Ara que en tinc 30, dic als 35-36, i suposo que quan arribi als 35-36 diré als 40. De moment no tinc aquesta necessitat ni m'ha sorgit cap mena d'instint maternal. No sento cap crida de la natura. No, no, no. Tampoc sabria què fer ara amb un nen, treballant amunt i avall.

___ Ets optimista?

___ Sóc pessimista. Sempre penso que si pot passar alguna cosa dolenta, passarà. Ja des de jove. Quan feia algun examen i em preguntaven com m'havia anat, contestava que malament, que segur que suspendria. I després treia un 8 o un 9.

___ Aquesta és la teva mitjana de notes?

___ Sempre treia bones notes.

___ Ets confiada o desconfiada?

___ Confio bastant en la gent i de moment m'ha anat bé. M'he trobat gent molt maca.

___ Més sociable que tímida?

___ En un primer moment sóc tímida, però si em donen confiança ja sóc molt extravertida i m'agrada molt fer el tonto.

___ Enamoradissa?

___ Sí. M'ha passat més d'una vegada que he conegut algú i dic "Ai, ai, que me n'he enamorat". Després les coses es calmen, però en un primer moment m'agafa fort.

El perfil

Anna Simon (Mollet, 1982) és una noia desacomplexada i exagerada fent el seu personatge en programes d’humor, i una persona tímida i discreta que no vol destacar ni donar titulars a les entrevistes. Viu el seu millor any professional, i ho sap.

"Des de l’estiu passat no he parat. S’ha anat enganxant una cosa amb l’altra. Vaig fer una breu aparició a finals d’agost del 2012 en una sèrie que es deia Fenómenos, després Tu cara me suena, compaginat amb El hormiguero

i amb Así nos va".

Passat l’estiu continuarà segur com a col·laboradora a El hormiguero, d’Antena 3, i a la mateixa cadena presentarà Por arte de magia, un xou de mags que ja ha enregistrat. Ha estat la imatge de les rebaixes d’El Corte Inglés i té més d’un milió de seguidors a Twitter.

Fa tres anys que treballa a Madrid. Va començar a Cuatro amb Éstas no son las noticias, presentat per Quequé, i després amb Tonterías las justas, Otra movida i Así nos va, a La Sexta o a Neox, sempre al costat de Florentino Fernández. Abans havia passat per Teletaxi, per agafar trucades de matinada en un concurs a Antena 3 i pel programa Divendres de TV3.