Natatxa Florenciano i Josep Maria Brull es van canviar de llit quan va néixer la segona criatura. Amb la primera, l'Emma, dormien bé tots tres junts en un llit d'1,50, però amb la Bruna, la segona filla, no hi cabrien. Van passar d'1,50 a 2,50, el llit que tenen ara, i en el qual dormen, de vegades, cinc persones. Tres criatures -l'Emma, la Bruna i el petit, el Pau- i dos adults.
"No dorms igual que quan estàs sol en un llit, però a nosaltres ens agrada, i tenim clar que és una etapa", diu la Natatxa. Les dues germanes grans, l'Emma i la Berta, han començat aquest any a dormir soles a la seva habitació: "Però encara hi ha nits que es desperten i que vénen al nostre llit. Quan elles són a la seva habitació dormen l'una al costat de l'altra, fins i tot amb mig cos de l'una a sobre de l'altra", expliquen.
Les postures que agafen l'Emma, la Bruna i el Pau són un capítol a part. "De nadons no es bellugaven, tenien el cap damunt del coixí i el cos paral·lel al nostre", però a mesura que s'han anat fent més grans és un joc de cames, mans, braços i peus. El més típic és que les criatures es creuin i posin el cap a l'esquena del pare i els peus a l'esquena de la mare. Llavors es van bellugant tots tres, cadascú a la seva, de manera que hi ha nits que em desperto de cop perquè algun dels tres ha bellugat el braç i m'ha acabat clavant una bufetada", diu la Natatxa.
Hi ha nits que posen el cap als peus dels pares i els peus al cap, així que quan els pares tomben els caps es trobat troben tot de peuets al nas. "He arribat a la conclusió que es belluguen tant a la nit perquè durant el dia viuen moltes emocions i a la nit les estan processant". És l'explicació que busca la Natatxa a la manera tan diferent de dormir quan són grans de quan són petits, nadons.
Buscant el contacte
En aquest sentit, la psicòloga Rosa Jové, autora del llibre Dormir sense llàgrimes (Ed. La Esfera de los Libros), apunta la idea que les criatures es belluguen perquè busquen el contacte amb els pares. "Els pares tendeixen a posar-se als extrems del llit, gairebé tocant la tauleta de nit, i posen els infants enmig, on tenen molt d'espai". Què passarà llavors? Que el petit es creuarà, que posarà el cap a l'esquena de la mare (primer tacte) i els peus "a l'esquena o als genitals del pare", assegura la psicòloga. L'únic argument que justifiqui les mil i una postures de les criatures quan dormen és aquest, el contacte. "Si els pares fessin d'entrepà de bonítol, com els dic jo moltes vegades, és a dir girats d'esquena, cadascú al seu costat, però prop de la criatura, el petit no es mouria".
Per la seva banda, Jordi Domènech i Ester Mestre parlen amb la seva filla, la Lídia, de 8 anys, del dia que decidirà anar a dormir sola a la seva habitació. "Ja ho hem deixat com una decisió que ha de prendre ella sola, perquè nosaltres ho hem intentat tot durant 8 anys,". El cas és que els pares havien de llevar-se aviat al matí, necessitaven dormir, i van veure clar que la solució era que la Lídia dormís amb ells o al llit dels avis, amb qui viuen a la mateixa casa.
Si la Lídia dormís sola a la seva habitació es despertaria cada dues hores. I cada dues hores els pares o els avis haurien d'anar a consolar-li els plors, a fer-li allunyar les pors que li apareixen. "Així no es descansa a la nit", diu l'Ester. Per tot plegat un dia es van reunir els quatre adults de casa, avis i pares, i van decidir que la Lídia havia de dormir amb els uns o amb els altres perquè tots plegats poguessin dormir a la nit.
I així és des que ho van decidir. Hi ha nits que la Lídia se'n va a dormir, sense passar per la seva habitació, al llit dels avis, on li han col·locat un llit adjacent. N'hi ha d'altres que se'n va al llit dels pares. "Quan ve al nostre llit, el seu pare, el Jordi, opta per anar-se'n al llit de la Lídia, i així dormim les dues juntes", comenta l'Ester.
La Lídia dorm tranquil·la quan està acompanyada. Tota la nit, d'una tirada, amb serenor. I sense bellugar-se gens. Alguna nit s'ha travessat al llit, i s'ha posat paral·lela a la paret del capçal, amb el cap damunt de l'esquena de la mare, però en general dorm de la mateixa manera que la mare, amb el cap al coixí.
Si alguna nit es desperta quan està dormint amb els avis o la mare, els toca amb la mà i continua dormint. De fet, una vegada, quan l'Ester i el Jordi intentaven convèncer-la que ella havia d'anar a la seva habitació, que l'hi havien fet nova, amb un llit construït expressament pel pare, de ferro, ella els va contestar: "Vosaltres dormireu junts i jo estaré sola. Per què he d'estar sola si en aquesta casa tothom dorm acompanyat?"
Els va deixar sense arguments, perquè els havia clavat la realitat. "Així anem passant les nits". Si ha hagut de dormir fora de casa, la Lídia no ha tingut problemes, perquè justament quan se'n va de colònies, a casa d'alguna amiga o d'algun familiar, sempre són nits excepcionals en què dorm acompanyada, que és el que a la Lídia li agrada. "Algun dia, n'estic segura -diu l'Esther-, la Lídia preferirà dormir sola al seu llit".
Com ha de ser un llit familiar
"A l'espai del llit familiar s'han de complir les característiques normals: no dormir bocaterrossa, mantenir mesures de seguretat i d'higiene de l'habitació, no posar massa ambientadors, ni colònies, ni repel·lents d'insectes", explica la psicòloga Rosa Jové. I apunta algunes altres recomanacions imprescindibles, com que el llit ha de ser prou dur perquè l'infant no hi quedi enfonsat. Els llençols no han de tenir ni llaços ni cintes que puguin embolicar el nadó, ni coixins tous, i no se l'ha de tapar gaire, perquè els pares ja li donen prou escalfor amb els cossos.
Jové també alerta que els pares no han de ser fumadors habituals i que no es pot fumar a la cambra de la criatura. A més, si els pares dormen amb els fills han de tenir en compte que no poden arribar al llit sota l'efecte de cap droga, alcohol ni res que els pugui impedir atendre el nen de pressa si fos necessari.
I és que segons Jové, dormir al llit familiar millora el son dels infants. Per exemple, ajuda el nadó a aprendre a passar d'una fase a l'altra del son perquè se sincronitza amb la respiració de la mare. També afavoreix la regulació de la temperatura corporal dels nadons a la nit.
