Fins al 2009, el disseny no va tenir apartat propi a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE), una eina bàsica per fer estadístiques del sector. Segons les dades del 2011, hi havia 628 empreses, 3.620 treballadors i una facturació declarada de 228 milions d’euros. Tot i això, encara hi ha molts dissenyadors i empreses que no han canviat la classificació altres per la de disseny. Per això, malgrat la crisi, el BCD creu que en són moltes més i el 2015 farà un estudi propi.
Segons una enquesta feta el 2013 pel Barcelona Centre de Disseny (BCD) entre 390 professionals internacionals del disseny, Barcelona ocuparia el quart lloc en el rànquing de les ciutats capdavanteres a nivell creatiu, per darrere de San Francisco, Londres i Nova York, i per davant de Tòquio o Berlín. La potencialitat del disseny made in Barcelona és un dels grans actius econòmics de la ciutat.
La xifra balla, i es calcula que a Catalunya freguen la cinquantena, però només a Barcelona el BCD ha comptabilitzat fins a 13 centres -entre escoles, instituts i universitats- que ofereixen estudis superiors de disseny. A més, els últims anys ha crescut exponencialment la recerca acadèmica sobre disseny. Una bona prova és la feina, amb magnífiques cronologies interactives, del centre Gracmon de la UB.
El 2015 l’Ajuntament de Barcelona dedicarà 3,8 milions d’euros al funcionament del Museu del Disseny i 3,2 milions al funcionament del Dhub. La part que afecta la gestió de l’edifici inclou els serveis generals, la Biblioteca del Clot i també la part de subvencions municipals a les entitats BCD i FAD. El cost global de l’edifici va ser de 101 milions d’euros. D’aquests, 58 corresponen a la Generalitat (a canvi del Palau de Pedralbes) i de moment n’ha pagat 20.
