El Govern d'Artur Mas i CiU ja té -si més no- una part del que volien: han marcat l'agenda mediàtica entre incendis reals i metafòrics, al sol del rescat de facto i a l'ombra del cas Millet. Però no seria just interpretar el capteniment de Mas com un mer exercici de tacticisme, perquè ell sap millor que ningú la transcendència del pas que ha fet i la impossibilitat de tornar enrere. S'ha recolzat finalment en Esquerra i no ha cedit davant dels patètics intents del PSC de fer un acord rebaixat (¡per fi podem dir que l'Estatut del 2006 ha servit d'alguna cosa!). Això vol dir que la Generalitat es presentarà a Madrid amb una proposta que Espanya no pot assumir, i després d'això al president no li quedarà més opció que fer un pas endavant o bé dimitir.
Mas no és un busca-raons; si ha decidit agafar el toro per les banyes és perquè l'alternativa ja no és seguir com fins ara, sinó la fallida i la liquidació de l'autonomia.
Davant la proximitat de l'abisme financer, el govern català tenia dues opcions: demanar ajuda a l'Estat o desafiar-lo. I pel que sembla, Mas ha decidit fer totes dues coses a l'hora, és a dir: per al curt termini, sol·licitar el rescat; i per al futur pròxim, impulsar alguna cosa semblant a la sobirania fiscal.
Així és la vida, com diria el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Depenem de qui ens colla, pidolem a qui ens escura, i a sobre hem d'aguantar la rialleta de hiena del president extremeny. Així és la vida. Però les coses canviaran, d'això no en tinguin cap dubte.
Cal jugar-se-la
Anirem endavant o endarrere, però el marc constitucional i autonòmic està mort i enterrat. Si anem endarrere, la Generalitat serà una diputació amb bandera i himne, i el PP estarà feliç com un anís. Si anem endavant, plantejarem un conflicte, i les conseqüències són de mal preveure. Però haurem fet el que s'espera d'una administració política adulta: jugar-se-la per servir eficaçment els seus ciutadans.
I començarem amb una majoria justeta, però si les coses van bé, esdevindrà una majoria ben àmplia, perquè aquest país ja sabem com és. També ho sap Artur Mas. O endavant o endarrere: així és la vida.
