CAS PUJOL LES REPERCUSSIONS POLÍTIQUES
Efímers Tema del dia 29/07/2014

CDC vol tallar d’arrel amb la figura de Pujol

El Govern estudia desposseir-lo d’honors i la nova cúpula del partit albira un congrés de refundació passat el 2014

i
Roger Mateos
4 min

BarcelonaDe l’estupor i la incredulitat al desengany i la indignació. En tan sols 72 hores, l’excel·lent concepte que els coreligionaris de Jordi Pujol tenien d’ell s’ha esfondrat. La persona que va contribuir des de primera línia a posar en peu Convergència Democràtica de Catalunya el 1974, després d’haver passat per les presons franquistes per la seva militància catalanista i abans d’esdevenir un referent del nacionalisme en els seus 23 anys al timó de la Generalitat, s’ha convertit de cop i volta en objecte de repudi a les seves pròpies files. I tot arran d’una confessió per haver ocultat una herència milionària a Andorra, que ha dinamitat la seva reputació i que ha multiplicat les incerteses en la formació que pilota el Govern, a menys de quatre mesos de la cita del 9-N.

“Per a nosaltres era un tòtem. La majoria dels que som al partit ens hi vam apuntar enlluernats per la figura de Jordi Pujol”, reconeixia ahir a l’ARA un alt dirigent de Convergència, que admet la dificultat de “pair” l’impacte de la confessió. “En les primeres hores vam viure un xoc emocional i molts encara intentàvem justificar-lo. A mesura que passen els dies, la conclusió a què arribem és diferent: ens ha fallat”, reflexiona un altre dirigent consultat. “No li quedaran massa amics després de tot el que ha passat”, afegeix.

Desconnectar-se de Pujol

Una irritació que ahir es transmetia encara en privat. El mutisme oficial al partit i al Govern va ser gairebé absolut. Només el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, s’hi va abraonar públicament, i va titllar d’“inadmissible” una actuació de Pujol que encara sobta més pels discursos “moralitzants” que feia. Vila va cridar el partit a aprendre la lliçó i no caure mai més en “lideratges messiànics” ni en l’“exagerada idealització” que s’ha fet de Pujol.

Desconnectar CDC d’aquesta totèmica figura és la tasca catàrtica que afronta ara el partit. I això passa, d’entrada, per tallar-hi qualsevol llaç orgànic. Pujol ostenta encara els càrrecs de president fundador de Convergència i de CiU, unes etiquetes simplement honorífiques, sense pes executiu, però que encara li permetien assistir a les reunions de direcció. Fonts del partit donen per fet que serà el mateix expresident de la Generalitat qui renunciï als càrrecs. De fet, segons fonts de la Generalitat, Artur Mas va parlar amb ell dilluns passat, dia 21, després que Oriol Pujol hagués renunciat al seu escó al Parlament i als càrrecs de partit arran dels seus problemes amb la justícia. I en aquesta conversa -tot i que Jordi Pujol encara no li va avançar res del comunicat que faria públic quatre dies més tard- ja es va posar sobre la taula la possibilitat que l’expresident abandonés els càrrecs orgànics que encara manté a CDC i CiU.

Ahir al matí li va tocar reunir-se al nou comitè de direcció convergent, format per deu dirigents -amb Josep Rull al capdavant- i nomenat divendres passat, hores abans que esclatés l’anunci de Pujol. La cúpula espera que sigui el mateix expresident qui faci el pas de tallar els vincles orgànics amb el partit i que no calgui forçar una situació en què la Convergència que ell va ajudar a fundar l’hagi de fer fora tot just en l’ocàs de la seva carrera política. “Seria molt dur haver de prendre qualsevol mesura contra ell”, admet un veterà membre de la direcció.

Hi ha pressa per desprendre’s tan aviat com sigui possible del llast que ara mateix ha passat a representar el nom de Jordi Pujol. Però es vol procurar que els passos enrere els faci ell. Això implica no tan sols que s’esborri dels òrgans de CDC i CiU, sinó també que renunciï a les seves prerrogatives com a expresident de la Generalitat. En virtut d’una llei aprovada l’abril del 2003, just abans del seu adéu al Govern, disposa de pensió vitalícia -el 60% del que cobra el president en exercici-, oficina institucional -la seva és al passeig de Gràcia-, personal adscrit a la seva oficina i tractament protocol·lari de “molt honorable”.

Decisions imminents

El Govern està estudiant com anar retirant aquestes atribucions. Alguns dirigents són partidaris d’aplicar un cert “gradualisme”, deixant que sigui Pujol qui prengui la iniciativa o, en tot cas, que les seves atribucions com a expresident se li vagin retirant progressivament, començant pel sou. Però el cas topa amb un buit legal perquè la llei no estableix actuar en situacions com aquesta. Les decisions es començaran a precipitar avui mateix. A les deu del matí es reuneix com cada dimarts el Govern i ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va anunciar que en aquest marc es decidirà què cal fer.

Al marge de trencar els nexes polítics amb Pujol, el partit es planteja anar més enllà. El nou coordinador general del comitè de direcció, Josep Rull, s’hi anticipava aquest cap de setmana apostant per una “refundació” del partit. La idea ve alimentada, a més, pel gir estratègic cap al sobiranisme que s’ha aplicat CDC des de l’últim congrés -març del 2012- i per la davallada electoral que ha patit CiU en les últimes eleccions europees, i la que li auguren totes les enquestes des de fa mesos.

Fonts diverses del partit descarten que es pugui reconvertir la reunió prevista del consell nacional de CDC del 6 de setembre -en què es ratificarà el nou comitè de direcció triat fa quatre dies per Mas- en un congrés extraordinari. “Seria massa precipitat. Això és el que han fet els socialistes per salvar les seves sigles, però el que hem de salvar nosaltres és el projecte polític”, raona un dirigent. La previsió, per tant, és celebrar un “congrés de refundació” un cop passats els esdeveniments polítics d’aquesta tardor i les municipals de la primavera del 2015.

Entre finals d’agost i principis de setembre, els consells de federació de CDC s’aniran reunint per avalar les noves cares designades per Mas. Els deu noms del comitè de direcció seran, doncs, el nucli dirigent que haurà de pilotar el partit fins al congrés en què es refundi.

stats