BarcelonaVeïns de la zona alta de Barcelona esperen els companys de manifestació davant el cafè Zurich. El 12-O, com és tradició, aplega els més reaccionaris dels barris benestants. Com el 2012, em trobo uns coneguts del Club de Polo i del Círculo Ecuestre, gent cordial que se sent espanyola i irritada pel sobiranisme. La manifestació de la plaça Catalunya és un acte cívic amenitzat per un locutor de ràdio, DJ Pulpo, que punxa una selecció musical eclèctica: Carlinhos Brown, Shakira, la Movida, rumba catalana i fins i tot Els Pets. La gran majoria d'assistents són ciutadans normals; majoria absoluta de dretes, sí, però gent democràtica. Malauradament, l'altra cara de la moneda, la cara fosca, també hi era, i ben visible.
Voluntaris del Casal Tramuntana reparteixen fullets entre el públic. "Som una associació d'activitats lúdiques", explica una noia. El Casal Tramuntana és un grup que la policia controla pels seus vincles amb la ultradreta. A la manifestació són els que criden més l'atenció: han enlairat un zepelí, molts tenen aspecte radical, de funcionari franquista o d'adolescent acomplexat. Al seu costat, banderes carlines i voluntaris regalant adhesius "Catalunya 100% Católica y Foral". Les banderes de la creu de sant Andreu eren arreu, alçades per damunt del mar de senyeres i rojigualdas .
A l'organització em trobo, acreditat com a tècnic, un antic membre molt actiu de Falange que Nació Digitalja va identificar a la concentració del 2012. Durant la manifestació i dins el seu perímetre, però, sota la responsabilitat de l'organització, no apareixen símbols feixistes o preconstitucionals. Hi ha un moment en què, fora del perímetre de l'acte, presencio com quatre nois mostren banderes feixistes i un home amb una gorra del Sindicat Unificat de la Policia Nacional se'ls acosta, braç alçat, i crida " Arriba España ". Dos homes de l'organització que controlen l'accés se'ls miren apuntant que "són radicals". Els membres de seguretat duien un peto de color verd amb la paraula seny en majúscules.
Quan l'acte acaba és quan els ultres es deixen veure. Davant el Bar Catalunya, a l'hotel H10, unes 50 persones, alguns dels quals caps rapats, canten el Cara al sol , criden sieg heil i visques a l'" imperio español ". Dos d'ells són homes amb el peto de l'organització, amb la paraula seny encara al pit. A prop, Josep Anglada fa mitja hora que es fa fotos amb gent que el vol saludar. Al voltant, membres del seu partit i del Casal Tramuntana coregen el seu nom.
Entre els manifestants hi trobo una adolescent amb una bandera espanyola preconstitucional. Li demano si sap que era la bandera franquista, i em respon que sí. El seu cosí, nerviós, m'increpa: "És l'àguila de sant Joan. És la història d'Espanya!" El seu germà concedeix que no l'haurien d'haver portat, però que la nena la va agafar de casa l'àvia sense fixar-se quin escut lluïa.
