Efímers Tema del dia 06/05/2012

La Catalunya africana

Auri Garcia Morera
3 min
"Són retrats fets entre el 2004 i el 2005 al país dogon, on tinc la casa. Tots són gent del meu poble, que és com  si fossin  els meus germans"

Catalunya ha rebut, en l'última dècada, una gran quantitat d'immigrants procedents del continent africà. Amb l'ajuda de dos especialistes, repassem quina presència tenen, quina contribució han fet i quines són les seves preocupacions.

Quina presència tenen?Són més d'un terç dels immigrants, però amb pocs africans negres

La suma d'immigrants del continent africà a Catalunya, segons el padró del 2011, és de 370.000 persones. Per primera vegada des de l'any 2002, aquest col·lectiu supera el nombre de sud-americans. D'aquest grup, però, més de 240.000 persones són del Marroc i menys de 70.000 de l'Àfrica negra. "Jo crec que és un error que les estadístiques englobin tot el continent, ja que són realitats molt diferents", explica Ricard Zapata, director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la UPF. "Els mateixos marroquins no volen sentir a parlar que pertanyen a l'Àfrica, ells miren cap a Europa", afegeix.

Rafael Crespo, secretari general del Centre d'Estudis Africans, coincideix amb Zapata en la distinció i ressalta que "els de l'Àfrica negra són molts menys i també estan molt més diversificats". Senegalesos i gambians són les dues nacionalitats amb més presència a Catalunya, per darrere dels marroquins, amb 21.000 i 17.000 persones respectivament. "Predomina l'Àfrica occidental, fins i tot països com Ghana, que abans tenien més dificultats per emigrar i últimament s'han incorporat als fluxos", explica Crespo.

Quina contribució han fet?Treball al camp i a la construcció, però també aportacions culturals

La majoria d'immigrants africans arribats en l'última dècada, en què la seva presència s'ha multiplicat gairebé per quatre, han contribuït treballant al camp i a la construcció. "No treballen de cambrers a la costa sinó en l'economia rural, i els que viuen a la ciutat trabllen en l'àmbit de la construcció i no de cara al públic", diu Ricard Zapata, que veu una important diferència entre marroquins i africans negres. "Les dificultats per penetrar en determinats sectors laborals, com per exemple els relacionats amb l'atenció al públic, tenen a veure amb el color de la pell", denuncia. Rafael Crespo no hi està d'acord i assegura que cada cop hi ha més marroquins però també africans negres treballant en hotels, i que, en tot cas, la discriminació la viuen tots els immigrants extracomunitaris.

Més enllà de la contribució en l'àmbit laboral, els dos especialistes destaquen altres aportacions dels africans que viuen a Catalunya. "Des de la natalitat fins al vessant cultural i artístic, amb tota una influència africana en la música, les arts plàstiques i fins i tot les arts escèniques, passant per la seva incorporació al teixit associatiu local", resumeix Crespo. A banda d'insistir en les aportacions culturals, Ricard Zapata hi afegeix els valors de respecte i preocupació per la família, de l'ajuda mútua i la integració lingüística: "No en tinc dades, però la intuïció em diu que els africans opten més per la llengua catalana". Sobre els vincles entre Catalunya i l'Àfrica, Rafael Crespo posa un exemple significatiu: entre els joves senegalesos que emigren és popular la frase "Barça ou barzakh! " (Barça o mort!), en què el nom de l'equip de futbol esdevé un símbol del paradís europeu.

Què els preocupa?La crisi, però també la imatge que els seus fills tenen de l'Àfrica

La crisi econòmica ha provocat que els immigrants africans visquin moments d'especial dificultat. "No tenim la taxa d'atur per països, però, evidentment, si la crisi ha afectat més determinats sectors que estaven en mans d'immigrants africans, podem dir que els ha afectat més directament", diu Zapata en referència a la construcció. "Tot i així, no tornen als seus països perquè les condicions extremes que els han fet emigrar continuen existint: continuen estant millor aquí que allà", afegeix. Mentre que el nombre de sud-americans està baixant des del 2010, el d'africans ha viscut l'augment més gran de la dècada el 2011.

Rafael Crespo diu que, "a banda, la crisi dificulta més la inclusió, hi ha menys opcions d'acabar entrant al mercat laboral". I afegeix que als africans els preocupa la situació que tenen aquí, però també la de les seves famílies als seus països d'origen i els estereotips negatius sobre l'Àfrica que assumeixen els seus fills crescuts a Catalunya. "Sobretot els de l'Àfrica negra, ja que, a diferència del Marroc, no hi pots anar cada estiu, i entre els mateixos fills hi ha molt desconeixement".

stats