No són xifres, és ideologia. Sigui quin sigui l'objectiu de dèficit, Montoro ha deixat clar que no s'arribarà al 2% que volia Mas-Colell. S'evidencia, un cop més, qui té les claus del pany. Les administracions que gestionen el gruix de les polítiques socials no disposaran ni del 30% del 6,5% total. És una actitud temerària en temps de crisi (posa en joc la cohesió social), gens lleial (busca des-acreditar la Generalitat davant dels ciutadans) i imprudent (perjudica els territoris més dinàmics). Però aquesta és la realitat i difícilment la pressió catalana la canviarà. Per això és important que amb les eines que tingui el Govern se centri ara a fer els millors pressupostos possibles, pensant sobretot en el 2014. Per afrontar els reptes que vénen cal un país sense esquerdes socials. I Madrid ho sap.
