CERVERARamon Royes, paer en cap de Cervera, està molt enfeinat aquests dies de rauxa sobiranista per demostrar que la seva ciutat no va ser botiflera. És un mite que Cervera hagi estat el bastió català dels Borbons d'ençà de la Guerra de Successió, segons l'historiador Josep Maria Llobet, l'alcalde (CiU) i altres personalitats del municipi, com Armand Forcat, el guia històric local i pregoner de la festa major d'enguany. Sembla que els veïns no pateixen per aquestes disquisicions, i tampoc sembla que la monarquia els interessi gaire. Fins i tot n'hi ha que no han sentit a parlar del conflicte botifler o que consideren que tot plegat és una operació política per lluir patriotisme.
Arribo a Cervera des de Barcelona per l'autovia que probablement utilitzen els últims monàrquics catalans de debò: barcelonins de gamma alta que esquien a Baqueira-Beret. Cervera també sembla conservadora, però és una altra mena de conservadorisme, el rural. CiU hi ha guanyat les últimes eleccions municipals, generals i catalanes. El PP va ser la segona força més votada a les generals, i als comicis catalans va ser la tercera, empatada amb el PSC. ERC i ICV queden molt per darrere. L'extrema dreta de Plataforma per Catalunya hi va obtenir un regidor. La població estrangera a Cervera és del 22%, segons dades de l'Idescat del 2011. Albert Turull, cerverí i professor de filologia catalana de la Universitat de Lleida, creu que la Segarra és una comarca "de tradicionalisme rural, de pensament religiós". La matança de claretians a l'inici de la Guerra Civil és sovint recordada "pels sectors més conservadors", explica Turull. Hi ha una plaça dels Màrtirs i a l'església de la Santa Creu hi ha penjada la llista dels seixanta claretians de la Universitat de Cervera que van ser assassinats el 1936. Turull també apunta que, quan ERC ha tret bons resultats electorals, la Segarra hi ha estat al capdavant.
"Aquí passem del rei"
¿Provaria una tendència de vot més conservadora que a Cervera hi ha una fidelitat especial a la Corona espanyola? Eudald Lafargue, un jove que conec al Bar Nord, a l'estació, assegura: "A Cervera passem bastant del rei, com a tot Catalunya". A la terrassa del Bar Nord hi ha un matrimoni de gent gran del poble veí de les Oluges que ha vingut per visitar el mercat dels divendres. "No teníem ni idea que Cervera tingués fama de monàrquica", diuen, i afegeixen que tampoc els importa gaire, que a ells el que més els preocupa és que aquest any no tenen prou diners per portar els seus néts a les atraccions de la festa major.
Davant l'església de la Santa Creu parlo amb Maria Rosa R. mentre escombra el portal de casa seva: "Amb la democràcia la cosa ha anat canviant molt, però abans als monàrquics sí que els sentíem més". La Maria Rosa és escèptica pel que fa a la política i afirma que ella no és "ni d'un costat ni de l'altre". A tocar de casa seva hi ha el casal per a la gent gran de la Generalitat. Pregunto al recepcionista, Miquel Àngel Magrí, si creu que a Cervera hi ha més monàrquics que en altres llocs del país: "Fa unes dècades era més habitual sentir bromes sobre botiflers, però ara és mínim".
Al Bar Nord devoro un entrepà de pernil mentre fullejo l'últim número de La Veu de la Segarra . Publiquen quatre pàgines dedicades al debat històric sobre la fama de ciutat borbònica. El titular principal és: "La Paeria vol trencar el mite de botiflers que s'ha relacionat tradicionalment amb els veïns de Cervera". Botifler és com s'anomenava despectivament els catalans favorables a Felip V a partir de la Guerra de Successió. Cervera va acabar el conflicte sent partidària dels Borbons, i Felip V ho va agrair construint-hi l'única universitat autoritzada a Catalunya fins al 1845. L'edifici universitari és un palau imponent, amb símbols reials com la corona que presideix l'entrada. Actualment s'hi fan seminaris, és la seu de l'Arxiu Comarcal i els dissabtes la UNED hi imparteix classes.
El Memorial Democràtic i el Museu d'Història de Catalunya hi han instal·lat panells informatius sobre el 1714 però també sobre el pas de la Guerra Civil per la Segarra. La universitat va ser utilitzada com a camp de concentració de presoners republicans entre el gener del 1939 i l'agost del 1940. A la universitat també hi ha un frontó original de l'època borbònica que lloa els Borbons i una placa militar del 1971. Altres vestigis del "molt actiu segle XVIII" -segons la informació turística de l'Ajuntament- són alguns dels preciosos edificis del carrer Major, com el museu municipal, on va néixer el 1887 l'historiador Duran Sanpere. Un dels carrers locals porta el nom de Manuel Ibarra, un impressor del segle XVIII que es va nodrir de la producció universitària.
El general i les Corts Catalanes
A Cervera hi ha altres referents espanyols: al carrer Major es recorda l'edifici on els reis catòlics van firmar els seus capítols matrimonials. Una de les principals vies de la ciutat és el carrer del General Güell, un militar franquista. Davant d'això, Cervera ha honorat la primera reunió de les Corts Catalanes, convocades per Pere el Cerimoniós el 1359 a Cervera.
L'historiador Llobet confirma haver trobat documents del 1705 en què la Paeria de Cervera "dóna obediència a Carles III", l'arxiduc d'Àustria i rival de Felip V a la guerra. Turull no dubta que darrere de tot això hi ha "una operació de neteja d'imatge", però també està convençut que hi ha part de llegenda negra: "El meu pare deia que Cervera va estar al mig, ni amb els austriacistes ni amb els Borbons, però a la part final del conflicte es va trobar al bàndol borbònic". El mateix Armand Forcat, a La Veu de la Segarra , després d'afirmar que tot plegat és una llegenda, admet: "El poble va estar sempre al costat de qui li interessava".
Àgata Alegre és la bibliotecària de l'Arxiu Comarcal de la Segarra. El 1973 va treballar a la Universitat de Barcelona classificant documents de Cervera posteriors al 1714. Alegre va classificar moltes peticions econòmiques fetes a Felip V per prohoms del municipi. "El rei no donava l'abast. La situació va ser utilitzada per enriquir-se. No crec que els botiflers fossin un mite. Hi ha part de veritat, d'exageració i d'ignorància, però cada poble ha d'assumir la seva història".
Alegre és escèptica sobre la necessitat de voler fer revisions històriques en pro de la catalanitat de Cervera: "Jo no sóc monàrquica, i no en conec cap a Cervera. Suposo que aquí passa com a tot arreu".
