PRESSUPOSTOS DEBAT PARLAMENTARI

CiU i ERC fixen el rumb econòmic fins a la consulta

Els primers pressupostos de la legislatura donen estabilitat a Mas

"Un govern sense pressupostos no pot treballar". Aquesta sentència la va fer exactament fa dos anys l'actual conseller de la Presidència, Francesc Homs, per pressionar el PP perquè donés llum verda als comptes del 2012. Al final, van arribar a un acord que encara és vigent avui i que ho serà fins l'endemà que el Diari Oficial de la Generalitat publiqui els nous pressupostos. Paradoxalment, el trencament entre CiU i el PP va consumar-se pocs mesos més tard i, passat el 25-N, Artur Mas va girar el cap a l'esquerra per buscar un nou soci. L'aliança amb ERC s'ha consumat fins ara en el terreny nacional, conduint el país cap a la consulta, però en l'econòmic es regia encara per uns pressupostos prorrogats que havien rebut l'aval del PP, heretats d'una legislatura que ja sembla remota.

Tanmateix, aquesta situació de transitorietat va acabar ahir. El pacte per la llibertat signat per Mas i Oriol Junqueras va rebre la mostra de lleialtat definitiva d'ERC en forma de vot a uns comptes que frenen la tendència a aplicar noves retallades, però que consoliden aquelles a les quals els republicans s'havien oposat fins no fa tant i que ho fan basant-se en unes privatitzacions i venda de patrimoni per valor de 2.318 milions que no s'explica d'on sortiran. Però els pressupostos, juntament amb l'acord sobre la data i la pregunta de fa un mes, aporten l'estabilitat que requeria Mas per mantenir el rumb del Govern cap a la consulta del 9-N.

La pròrroga amb què va transitar l'executiu el 2013 va ser interpretada per l'oposició com una mostra de la incapacitat d'ERC per assumir els deures que comporta ser soci de govern. Els fets, un any més tard, demostren que l'aliança és ferma i l'erigeixen com un exemple més, ja explorat a Alemanya o Itàlia, de gran coalició entre les principals forces de dreta i esquerra per afrontar moments d'excepció. I a Catalunya s'hi combina la crisi i el procés.

"No són els pressupostos que ens haurien agradat" va ser potser una de les afirmacions més repetides ahir pels diputats de CiU i ERC per justificar els pressupostos. Tot i això, tots dos partits eren conscients de la inviabilitat d'aguantar un altre any sense tenir-ne. Si Homs ja els veia fa dos anys necessaris per "treballar", ara són imprescindibles per forçar una consulta i construir un nou estat. Especialment perquè, davant la cita amb les urnes del 9-N i la boira que planarà llavors sobre l'horitzó polític del país, a ningú se li escapa que el debat entorn els pressupostos del 2015 es pot enrarir.

Els últims comptes autonòmics

I aquesta incertesa exigia afrontar el debat, però també l'ha facilitat. "Hi votem a favor amb l'esperança que siguin els últims pressupostos autonòmics i els pressupostos de la transició nacional", va defensar el secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó. Els republicans han deixat clar sempre que els pròxims comptes han de ser els de l'estat català, un ultimàtum que permet assumir certes restriccions. "Estem convençuts que Catalunya decidirà aquest 2014 posar fi a les limitacions que ens imposen en matèria pressupostària", va dir també el diputat Pere Aragonès, que va tornar a defensar que el que impedeix posar fi a l'austeritat són el dèficit fiscal, el sostre de dèficit imposat i els deutes pendents de l'Estat.

Els republicans van entomar els embats per l'esquerra del PSC, ICV-EUiA i la CUP amb aquests arguments i subratllant la priorització de la despesa social. Els ecosocialistes s'havien queixat reiteradament els últims dies que el focus mediàtic sobre el procés i la crisi dels socialistes hagi relegat a un segon pla el debat i l'aprovació dels pressupostos.

Al seu torn, CiU rebia cops des de l'altre cantó, del PP i C's, a causa de la gran quantitat d'impostos i taxes que incorporen els pressupostos per no retallar. "Cada dos per tres esmorzem amb nous i pintorescos impostos", va dir José Antonio Coto, del PP. La federació, però, replicava, en sintonia amb ERC, apel·lant al manteniment de la despesa social i a les cotilles imposades per l'Estat. I, a l'horitzó, la consulta de nou. "Les votacions sempre acaben arribant", va dir el diputat de CiU Roger Montañola, que va recordar que el recurs del PP havia ajornat l'aprovació dels comptes, i va insistir: "Avui votarem els pressupostos i el 9-N també votarem".

Falta d'alternatives

Les dues formacions que van donar llum verda als pressupostos -els primers de Mas aprovats amb majoria absoluta- també van retreure la falta d'alternatives proposades a les retallades, els impostos i les privatitzacions. ERC sí que va reconèixer a ICV les propostes fiscals, tot i que va justificar-ne l'oposició perquè afectarien les classes mitjanes i, en el cas de la lluita contra el frau fiscal, la competència és estatal.

El govern espanyol va publicar ahir les dades d'execució pressupostària de les autonomies fins al novembre. No permeten conèixer el dèficit amb què cadascuna va tancar el mes -la dada es coneixerà aviat-, però sí inferir com evoluciona. Així, les dades referents a Catalunya indiquen una diferència de 2.218 milions entre despeses i ingressos. Són 942 milions menys que el novembre del 2012, però lluny de l'ajust d'uns 2.000 milions que Andreu Mas-Colell calculava que caldria fer el 2013 per complir el dèficit i que ja va avisar que no s'assoliria.

Mentre CiU i ERC mostraven ahir sintonia al Parlament, els republicans carreguen contra la federació en el seu butlletí de gener. En un article titulat La cultura política de CiU a través de la llei d'acompanyament s'hi afirma: "En observar les propostes que el Govern volia incloure a la llei d'acompanyament, tens la convicció que sí que hi ha dreta i esquerra".

Els republicans acusen CiU de "proposar canvis legislatius de gran transcendència, que requeririen un debat obert [...], per la porta del darrere" i d'utilitzar el discurs del business friendly per intentar "diluir la capacitat de l'administració de fiscalitzar el compliment d'obligacions fins i tot en qüestions d'ordre públic". "La manera de fer de CiU és més d'anar xutant la pilota, resolent les coses que plantegi el dia a dia sobre la marxa, aigualint els marcs globals d'anàlisi, incrementant la discrecionalitat de l'acció de Govern", conclou l'article de l'Esquerra Nacional.