La cúpula i les bases de CiU clamen per l'estat propi

BARCELONA.Fa anys, potser dècades, que els crits a favor de la independència són majoritaris dins les bases de CDC i notables -però també menys públics- dins la militància d'Unió. Ahir, i per primera vegada, les cúpules dels dos partits van fer-se seu el clam per l'estat propi i van liderar una delegació que va cridar a favor de la plena sobirania sense complexos. Els crits de suport a la independència o els "boti, boti, boti, espanyol el que no boti" van ser una constant i fins i tot van ser celebrats per dirigents veterans com Jordi Vilajoana, exconseller i ara portaveu de CiU al Senat. Un senyal evident del desacomplexament nacional que viuen últimament a CDC.

Encapçalaven la delegació nou dels onze membres del Govern. Només hi faltaven Pilar Fernández Bozal -consellera de Justícia proposada per Unió- i Felip Puig, que estava coordinant el dispositiu de seguretat com a titular d'Interior. Fins i tot s'hi va acostar Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, que en un primer moment havia desestimat ser a la manifestació. El van acompanyar els representants d'Unió al Govern, Josep Maria Pelegrí -Agricultura- i Joana Ortega -vicepresidenta-, que va considerar que la marxa havia estat un "clam pel pacte fiscal". Cap pancarta de la delegació nacionalista defensava el nou model de finançament, i la cúpula de CDC entonava alegrement càntics sobiranistes. Helena Rakosnik, dona d'Artur Mas -únic dirigent de CiU absent-, també va ser a primera fila de la marxa.

"Espaterrant i històrica"

El somriure de la cúpula convergent era d'orella a orella. D'Oriol Pujol a Josep Rull, passant per Lluís Corominas i Lluís Recoder -al portaveu del Govern, Francesc Homs, no se'l va veure-, tots els dirigents de CDC aguantaven la senyera de la delegació amb cara de satisfacció. "Aquesta manifestació és un èxit espaterrant i la Diada ha estat històrica", es felicitava el secretari general dels nacionalistes. "El poble de Catalunya ha parlat i jo no tinc res més a dir", afegia Jordi Pujol, que en els últims temps ha virat cap al sobiranisme.

L'escena només es va truncar amb l'arribada de Duran, que va fer acte de presència a les 19.30, una hora i mitja després de l'inici. La sessió matinal al Congrés i el seu estat físic -va combinar crosses i cadira de rodes a causa del seu menisc trencat- li van impedir arribar abans. Ho va fer entre corredisses i xiulets amanits amb crits de "botifler". Fins i tot, apuntava el servei de seguretat, li van tirar monedes.

El líder d'Unió no hi va donar importància, a tot plegat, i va assegurar davant els mitjans que Espanya tindrà "problemes seriosos" si no escolta el clam de Catalunya i no canvia les relacions amb el Govern.

Després que marxés Duran, cap a les vuit, la delegació de CiU va diluir-se. Consellers, diputats, alcaldes, presidents de Diputació i membres de les dues executives van marxar a casa sabent que l'èxit de la manifestació apujava el llistó de l'exigència cap al seu partit.

Parlen els militants

1. Ha vingut a defensar el pacte fiscal o l'estat propi?
2. Què ha de fer Artur Mas després de la marxa sobiranista?

EVA BATAYÉ: "Mas veurà la representativitat de la independència"

1. He vingut a defensar la independència i el pacte fiscal, les dues coses alhora, perquè el nou model de finançament és el primer pas cap a l'estat propi, com diu el president de la Generalitat. Si ens diuen que no al pacte fiscal, estic segura que Mas sabrà què ha de fer.
2. Amb la manifestació el president veurà la representativitat de l'independentisme i és probable que una negativa del govern del PP al pacte fiscal li faci accelerar l'agenda nacional, i aquí és on tots l'hem d'ajudar.

QUIM FONT: "He vingut a defensar el pacte fiscal"

1. He vingut a reclamar el pacte fiscal, perquè hem d'anar pas a pas però amb fermesa. El nou model de finançament és molt necessari en la parcel·la econòmica, i el veig plenament viable. I, en cas que el govern espanyol s'hi negui en rodó, tornarem a sortir al carrer. Si em deixen triar prefereixo la independència al pacte fiscal, però la veritat és que ara mateix un referèndum d'autodeterminació es perdria.
2. Li demano, com a mínim, que defensi els ideals que ha mantingut fins ara independentment de la seva afectació electoral. Que no prengui decisions només per mantenir la cadira. Pel que fa a l'agenda nacional, que faci passos ferms com fins ara. Després de 300 anys, no ens ve d'uns quants mesos més d'espera.

LLUÍS MARQUÈS: "L'única solució és la independència"

1. He vingut a defensar tant el pacte fiscal com la independència, tot i que considero que l'estat propi és la solució única davant els abusos que pateix Catalunya. No queda altra alternativa que la plena sobirania. De fet, el discurs del president Mas va anar en aquesta línia. Li posaria més d'un 10 pel seu missatge de la Diada. No va fer servir la paraula independència per un sol motiu: és el president de tots.
2. Mas ha de ser intel·ligent, prudent i assenyat. Però si diuen que no al pacte fiscal, Mas ha de sortir al balcó i fer com el president Macià: proclamar la independència.

JÚLIA ROURA: "Estat propi i pacte fiscal són compatibles"

1. He vingut a demanar la independència, tot i que és compatible defensar la plena sobirania amb la reclamació de pacte fiscal.
2. Al president Mas li demano que continuï com fins ara. Ja està bé que no hagi vingut a la manifestació. La resta del Govern hi ha estat.

ENRIC ÁLVAREZ: "Mas és un estadista i Pujol no ho era"

1. He vingut a reclamar sobirania. I aquí hi entren la independència i el pacte fiscal.
2. Mas és un estadista, no com Pujol, i no s'abaixarà els pantalons. Això ja s'ha acabat.