EUROPA, LA POLÍTICA PENITENCIÀRIA DE L'ESTAT
Efímers Tema del dia 22/10/2013

Estrasburg colpeja l'estratègia contra ETA

Madrid avisa que no canviarà la política antiterrorista per la sentència contra la doctrina Parot

i
M. Eugènia Quetglas
5 min
SENSE CESSIONS  Les víctimes del terrorisme van demanar ahir que no s'executi la sentència.

MadridEn un estat de dret les lleis són iguals per a tothom. S'han de complir i aplicar sense excepcions. No hi cap l'arbitrarietat. El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va tombar ahir la doctrina Parot, un pilar de l'estratègia antiterrorista pactat entre el PP i el PSOE per asfixiar ETA i guanyar la lluita contra la banda terrorista. La sentència fa referència al cas concret d'Inés del Río, però és vinculant per a altres processos contra presos als quals s'hagi allargat una condemna que havien reduït gràcies a l'antic Codi Penal. El govern espanyol va admetre ahir que no hi pot fer res, però avisa que la seva política antiterrorista no es veurà alterada.

El 27 de juny del 2002 va néixer la llei de partits, i al mateix temps una nova tàctica per combatre ETA pactada entre els dos partits amb possibilitats de governar Espanya. Per primera vegada s'utilitzava una llei per acabar amb un partit polític i ofegar tot el que es considerava entorn etarra. La reforma penal del 1995 havia resolt l'enduriment de penes dels delictes de sang comesos a partir de llavors, però no solucionava l'alarma social que provocava que sortissin de la presó els primers terroristes amb delictes de sang després de l'amnistia del 77. El Codi Penal amb el qual havien estat jutjats no els permetia estar empresonats més de 30 anys, però hi havia un marge d'interpretació per garantir que fossin efectives les tres dècades de privació de llibertat, com ara modificar el criteri d'aplicació de la reducció de penes per beneficis penitenciaris. En lloc d'aplicar-se sobre el màxim legal d'empresonament, s'aplicava sobre cada una de les condemnes. Així, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president i amb l'aplaudiment del PP i el PSOE, el 2006 el Tribunal Suprem va canviar les regles del joc en el cas d'Henri Parot i va crear jurisprudència per a casos posteriors, beneïda dos anys després pel Tribunal Constitucional.

El 3 d'agost del 2009 l'etarra Inés del Río va presentar una demanda a Estrasburg en què demanava la seva posada en llibertat, que estava prevista per al juliol del 2008 -d'acord amb els criteris antics-, després que l'Audiència Nacional decidís mantenir-la a la presó fins al 2017 en virtut de la ja anomenada doctrina Parot. L'any passat el tribunal europeu va dictar que se li havia aplicat una "irretroactivitat" de les penes i va exigir que fos posada en llibertat immediatament. El govern espanyol, però, es va negar a fer-ho fins que la sentència no fos ferma i va interposar un recurs. Finalment, ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans va tombar el recurs perquè considera que la doctrina Parot vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans. Tots els punts de la sentència no van ser votats per unanimitat, però sí el que dicta que des del 3 de juliol del 2008 Del Río ha estat objecte d'una detenció "no regular" que viola l'article 5.1 sobre el dret a la llibertat i a la seguretat.

Suport polític

El Tribunal explicava a la sentència que els estats són lliures de modificar les seves polítiques per enfortir la repressió dels delictes, però han de respectar les regles existents. No es pot penar res que no estigui avalat per una llei, és a dir, que una vegada jutjat un delicte no hi pot haver cap revisió retroactiva. Aquest matí l'Audiència Nacional estudiarà l'excarceració de Del Río i divendres haurà d'analitzar dos recursos més de dos etarres que ja tenia sobre la taula. Tard o d'hora correran la mateixa sort que la presa de Tafalla, perquè la decisió d'Estrasburg és vinculant per a casos similars. Els advocats de Del Río van anunciar ahir que sol·licitaran que es posin en llibertat de manera immediata 55 reclusos als quals també s'ha aplicat la doctrina Parot.

El govern central va admetre ahir que no hi pot fer res, que un cop perduda la batalla del recurs les excarceracions depenen exclusivament dels tribunals. De l'Audiència Nacional en el cas dels presos terroristes i dels Tribunals Superiors de Justícia en el cas de la resta de penats. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el d'Interior, Jorge Fernández Díaz, van sortir ahir en roda de premsa per explicar que la sentència s'havia d'acatar però que en cap cas suposaria un canvi "substancial" en la seva política antiterrorista. Ahir l'executiu espanyol seguia defensant la filosofia de la doctrina Parot perquè la considerava "justa amb les víctimes i útil en la lluita contra el terrorisme".

Madrid no va llançar ahir cap missatge nou quan va proclamar que no negocia ni negociarà amb ETA, però és rellevant que la sentència d'Estrasburg fos acollida pels familiars dels presos com una esperança per a la pau. El govern central manté que ETA va decidir canviar el rumb pressionada per l'estat de dret i no pensa afluixar. De fet, Fernández Díaz va posar com a exemple la suspensió de l'activitat d'Herrira -considerada la successora de Gestores Pro Amnistia i Askatasuna- per demostrar que al govern central "no li tremolarà el pols" contra tot l'entorn terrorista. El ministre va afirmar que "aquella ETA va ser derrotada i ja no tornarà".

Les víctimes frustrades

Ara la tasca de l'executiu central serà vetllar perquè les futures excarceracions no provoquin "ni enaltiment del terrorisme ni humiliació de les víctimes". Fernández Díaz va assegurar que el seu gabinet "sempre treballarà per la justícia, dignitat i memòria de les víctimes". I és que la sentència deixa al govern central entre l'espasa i la paret, perquè des del govern Aznar es va donar força política a les associacions de víctimes, que ara es veuen desemparades. L'AVT va culpar ahir directament els polítics de la decisió d'Estrasburg per haver fet "malament els deures". Ara només els queda demanar que no s'apliqui la sentència, com van reclamar totes les associacions de víctimes que ahir es van reunir amb el ministre d'Interior i el de Justícia, perquè pensen que "a cap espanyol li agradaria veure una sortida massiva de presos".

Per la seva banda, la direcció del PSOE va assegurar que respecta la sentència però que li "repugnen" les conseqüències que pot tenir, i el mateix Zapatero, conscient que les associacions de víctimes l'acusen d'haver cedit davant els terroristes malgrat haver permès durant el seu govern la doctrina Parot, va afirmar que la sentència europea "produeixi dolor, especialment a les víctimes".

Per fer més lleuger el cop d'ahir el govern central va anunciar que Del Río no cobrarà els 30.000 euros d'indemnització que marca la sentència, ni tampoc els 1.500 pel cost de les despeses del procediment que ha de pagar l'Estat . Li restaran del deute que té la presa etarra per les indemnitzacions a les víctimes que mai va abonar i que assumien en el seu moment les arques espanyoles.

Gallardón va admetre que ja no hi res a fer políticament per mantenir la doctrina Parot, però es va aferrar a la seva polèmica presó permanent revisable -actualment en tramitació al Congrés- per assegurar que en el futur, gràcies a les modificacions legals del seu executiu, no tornarà a passar que a Espanya les condemnes per assassinats múltiples es redueixin "a un retret d'un any per cada mort".

stats