CONSULTA, RESSÒ INTERNACIONAL

Europa abona la tercera via i recomana reformes a Rajoy

Van Rompuy reitera que una Catalunya independent quedaria fora de la UE

Ara sí: el futur de Catalunya ja forma part de l'agenda europea. El focus es va situar ahir sobre les institucions comunitàries, que comencen a matisar el guió que tenien fins ara. Que alguna cosa ha canviat es va notar ahir al vespre en el to del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, que va comparèixer a la Moncloa al costat de Mariano Rajoy. Més enllà d'insistir que un nou estat independent quedaria fora de la Unió Europea i hauria de renegociar-ne l'ingrés, va atrevir-se a fer una recomanació a les autoritats espanyoles: no tenir por a fer els canvis institucionals que facin falta per redreçar la situació. Un inesperat aval a la tercera via vingut directament des de Brussel·les.

"Confio que Espanya continuarà sent un estat membre unit i fiable dins la UE", va afirmar el polític europeu. Ara bé, va recordar a Rajoy que per aconseguir-ho s'haurà d'arremangar. Amb unes paraules que sonaven a estirada d'orelles al govern espanyol, va assenyalar el camí de la "descentralització" i de la "reforma administrativa" com a via per trobar un encaix satisfactori a les demandes catalanes. No va amagar que parlava com a belga, un fet significatiu, ja que l'auge dels nacionalistes flamencs podria acabar portant el seu país a una confederació. "Cal un esforç per mantenir-se unit, però l'esforç val la pena", va subratllar el dirigent comunitari -democratacristià i contrari a la independència de Flandes- que deixarà el càrrec i la política a finals del 2014.

La Comissió, en canvi, es va mostrar ahir més prudent. A través dels seus portaveus va afirmar que no tenia "cap comentari a fer sobre temes interns d'Espanya". No obstant, és evident que el debat sobre el dret a decidir va més enllà de Catalunya i que s'ha guanyat un lloc a la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu del maig. "Sobre la qüestió de la independència, la nostra posició no ha canviat", van afirmar fonts autoritzades de l'executiu que presideix José Manuel Durão Barroso. Això vol dir que Brussel·les continua sense mullar-se sobre si els catalans tenen dret a votar.

El president de l'Eurocambra, el socialdemòcrata alemany Martin Schulz, ja va recordar fa unes setmanes que "la UE no pot resoldre el problema". Europa se situa d'aquesta manera en l'endemà d'una hipotètica independència. Els seus representants polítics coincideixen a dir que un estat català seria considerat un tercer estat i, per tant, hauria de tornar a demanar l'accés. Van Rompuy va subratllar que això està condicionat a la "ratificació de tots els membres de la Unió".

Mirar de satisfer Madrid

Després de mesos de dubtes i canvis de criteris, de fortes pressions diplomàtiques espanyoles, aquest és el punt de màxima duresa a què han arribat. Una actitud que pretén satisfer Madrid, a pocs mesos de la renovació dels principals càrrecs polítics europeus, en què els governs dels estats actuals tindran molt a dir. Alguns comissaris, com l'espanyol Joaquín Almunia, voldrien un posicionament més contundent contra la secessió allà on s'ha plantejat oficialment, com a Escòcia.

Sigui com sigui, si al Principat s'imposa el sí a la consulta del 9 de novembre, l'última paraula la tindrà el Tribunal de Justícia de Luxemburg, que és qui interpreta els tractats. La contundència del PP europeu no és compartida per altres grups polítics. Fa uns dies, els liberals van donar suport explícit als seus socis catalans (CDC) i l'Aliança Lliure Europea ha avalat sempre els moviments d'ERC. El Sinn Féin, que comparteix grup parlamentari amb IU, va instar ahir el govern de Mariano Rajoy a "respectar la voluntat dels catalans". Alguna cosa es mou al cor d'Europa.

Més continguts de

El + vist

El + comentat