ParísEl diari Libération plantejava aquesta setmana la pregunta que es fan cada cop més francesos: “¿Vau votar Hollande el 2012 i us demaneu si la seva política és d’esquerres?” Dos anys després d’arribar a l’Elisi, el debat està encès per la decisió de l’executiu de situar al capdavant del ministeri d’Economia el liberal Emmanuel Macron per substituir Arnaud Montebourg. El ja exministre era representant de l’ala més a l’esquerra del partit i estava als antípodes de Macron, exbanquer, favorable a l’austeritat i als pactes amb l’empresariat i compromès a acatar el viratge d’Hollande.
L’executiu francès tanca així la porta a la crítica d’un pla de retallades que no sembla ideat pel candidat que prometia enterrar l’eix Merkozy i que es va erigir en l’esperança de la socialdemocràcia europea. Davant de la batalla perduda de l’atur, d’un endeutament que gairebé iguala el seu PIB, d’un dèficit 1,3 punts per sobre del que exigeix la UE i de l’amenaça de la deflació, Hollande basa la seva recepta en un pacte amb l’empresariat que estalviarà 41.000 milions en costos de treball a les grans companyies amb una retallada de la despesa pública de 50.000 milions.
Les mesures s’allunyen del que va prometre, però molts creuen que per primera vegada el cap d’estat té clar quin camí ha de seguir per complir el seu eslògan: “El canvi és ara”. París ha posat la directa però aquesta embranzida liberal té una oposició ferma a casa: mig centenar de diputats rebels s’hi oposen i amenacen de convertir la votació pressupostària en un calvari per al president més impopular de la història recent francesa.
