DRET A DECIDIR EL DEBAT

Plebiscitàries: com i per fer què?

Quin seria el millor tipus de candidatura per afrontar unes plebiscitàries? Quin programa i quins compromisos hauria d'adquirir aquesta llista? Pilar Rahola, Joan Carles Gallego, Xavier Rubert de Ventós, Eusebi Cima, Montserrat Tura, Joan B. Casas, Ferran Requejo, Eduardo Reyes, Elisenda Paluzie i Liz Castro opinen

Les preguntes

1. Quin seria el millor tipus de candidatura per afrontar unes plebiscitàries?

2. Quin programa i quins compromisos hauria d’adquirir aquesta llista?

Pilar Rahola

1. Una llista que embranqués un gruix dels partits amb noms de la societat civil, de la cultura, la ciència, l’esport... Posats a somiar, que la tanqués Josep Guardiola. Sense ICV o la CUP és més trist, però es pot fer. Sense ERC o CDC no es pot fer. Seria impensable i injust que Mas no hi anés i no hi anés primer.

2. No és una llista per governar, sinó que és per transitar cap a l’estat propi. Cal un mandat democràtic amb una majoria absoluta per iniciar el procés de separació. La proclamació com a estat independent trigaria un temps més.

Joan Carles Gallego

1. Les eleccions han de donar sortida al conflicte nacional, però també cal que donin respostes als temes socials, amb propostes que posin fi a la pobresa, a la desigualtat, a l’atur... No sabem si això es veurà reflectit en una llista unitària, si serà possible decidir com volem que es resolguin els problemes econòmics.

2. La resposta de la llista unitària ha d’abastar els àmbits polític i econòmic. Si amb la llista unitària només parlem del tema nacionalista, estarem confonent la gent. Les eleccions són per donar respostes a tot.

Xavier Rubert de Ventós

1. Cal mostrar que els nacionalistes són ara els estats nació que, des que han perdut funció, s’han refugiat en allò que voldrien tenir com a símbol. En aquest sentit, el nostre referèndum podria operar com a model, com a lliçó i protocol de cap on anirà la política i la societat civil europea.

2. Prefereixo la cosa més que la declaració de la cosa, el què més que el com. No caldria un compromís grandiloqüent, sinó el més prudent i eficaç per construir el nostre estat.

Eusebi Cima

1. Per poder fer unes eleccions plebiscitàries, només hi pot haver una candidatura única de partits amb un objectiu comú. Només hi poden formar part partits polítics, i si qualsevol membre de la societat civil vol organitzar-se, implicar-se i treballar per a un partit, que ho faci. Si les entitats no acaben formant un partit polític, no s’haurien de poder presentar a les eleccions.

2. La llista unitària hauria de portar un compromís que obri un camí, sempre dins de la legalitat, per aconseguir la independència de Catalunya.

Montserrat Tura

1. Semblen més viables candidatures separades amb un punt programàtic compartit per les forces sobiranistes. Es fa molt difícil pensar que la CUP o ICV voldrien participar en una candidatura unitària, que és l’escenari que més convé a CDC. ERC té a l’abast el tercer president, i una coalició no permetria mesurar forces.

2. ERC i CDC pensen en la declaració d’independència. Però tampoc amb la DUI acaba res. S’ha avançat molt, però aquest és un procés llarg i complex.

Joan B. Casas

1. Una candidatura unitària és una cosa anormal en democràcia. Crec que no és una condició imprescindible per arribar a acords transversals.

2. Caldria una declaració de principis, incorporada als programes electorals dels partits sobiranistes, que marqués el rumb per exercir la sobirania. No sóc partidari de definir un full de ruta concret i detallat, perquè aquests processos són incerts, ni tampoc aposto per una declaració d’independència immediata, ja que una cosa és portar-la al programa i l’altra és fer-la.

Ferran Requejo

1. La llista única és la millor opció perquè permet una continuïtat de lideratge. Des d’un punt de vista internacional, no s’entendria que a hores d’ara canviés la cara visible del procés, actualment Artur Mas.

2. El programa hauria de ser concís: proclamació d’independència dins de la pròxima legislatura, acord de mínims sobre l’estat del benestar, una línia general en política exterior i la preparació de les estructures d’estat per poder mantenir la independència un cop es proclami. Declarar-la i no poder-la sostenir és fer el ridícul.

Eduardo Reyes

1. Els partits s’han d’unir per la independència de Catalunya, cal que es trobin en aquest objectiu comú. Com s’ha de materialitzar això? Doncs des de Súmate encara no tenim una posició definida. Només tinc clara una cosa, que els polítics han de fer el que la gent demana, i si no ho fan la societat civil haurà d’actuar i mobilitzar-se.

2. Tant si es fa una llista conjunta com si no, cal que la declaració d’independència sigui l’objectiu principal del sobiranisme.

Elisenda Paluzie

1. No és necessària la llista unitària, fins i tot pot restar a l’independentisme. Si els partits van per separat recolliran la diversitat de l’espectre ideològic que caracteritza el sobiranisme. I els lideratges sempre són millors si es trien de manera democràtica i no a través de negociacions opaques per formar una llista conjunta.

2. Ha d’incorporar la voluntat clara de declarar la independència, amb una posterior ratificació per referèndum. Els partits han d’explicar quines són les seves posicions sense ambigüitats.

Liz Castro

1. Estic a favor que el món polític i la societat civil s’uneixin en una candidatura unitària. Ara bé, penso que no és imprescindible si els partits porten un punt comú al programa.

2. S’ha de fixar un full de ruta concret, amb objectius i terminis clars. Cal que sigui el pas definitiu. Si es fan unes eleccions plebiscitàries i hi ha una majoria sobiranista, cal declarar la independència. I no condicionar-ho a una negociació amb l’Estat, perquè un procés així mai serà pactat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat