El Govern cobrarà als bancs pels pisos buits a l'estiu

BarcelonaDes de l'inici del 2014 hi ha hagut una allau d'ajuntaments que han anunciat que començaran a multar els bancs que tinguin pisos buits des de fa dos anys o més als seus municipis. De moment han anunciat que ho faran 17 ciutats, però moltes més s'ho estan rumiant. Els consistoris aplicaran una mesura sancionadora d'últim recurs prevista dins la llei pel dret a l'habitatge aprovada pel tripartit el 2007 -modificada el 2011 per CiU i el PP-, mentre que el Govern actual fa mesos que està dissenyant una taxa per "esperonar" -en paraules del secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala- les entitats financeres a cedir els pisos buits per al lloguer social. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar aquest impost el 22 d'abril del 2013, i el Govern assegura que abans de l'estiu ja es podrà aplicar. Els ajuntaments, però, s'han avançat a Santi Vila i han tirat pel dret per solucionar un problema real que els alcaldes veuen cada dia.

El fet que ja faci gairebé nou mesos de l'anunci i la llei encara no estigui redactada té diferents explicacions, però una és que dins l'executiu d'Artur Mas no tothom hi estava d'acord. Algun conseller va recriminar a Vila que es tirés a la piscina sense saber si hi havia aigua als quatre mesos d'aterrar a la Generalitat. Fins i tot el president del Govern va matisar públicament l'exalcalde de Figueres el mateix dia de l'anunci. Un segon motiu del retard ha sigut tècnic, ja que quan el conseller va explicar els detalls de l'impost, va parlar d'una taxa que afectaria tant els bancs com els promotors immobiliaris, i finalment no afectarà aquests últims.

"L'impost afectarà només persones jurídiques, però hi haurà excepcions a qui resultava absurd aplicar-los la taxa", comenta Carles Sala, per un problema amb l'IVA. El tercer motiu perquè encara no s'ha aprovat aquest nou impost és legal. "Estem intentant blindar-lo jurídicament perquè no passi el mateix que a Andalusia", explica el secretari d'Habitatge.

L'Estat va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei antidesnonaments de la Junta d'Andalusia, que permetia expropiar els pisos buits, i el TC dijous va suspendre-la cautelarment. I per què ha de tenir por el govern de l'Estat? Doncs perquè el Sareb -el banc dolent -, que és qui té més pisos buits a Catalunya i Espanya, té com a principal accionista el govern espanyol, i seria el més afectat per la taxa, si l'executiu no inclou una excepció que salvi les empreses no financeres de pagar l'impost (tot i el seu malnom, el Sareb no és un banc, sinó més aviat una immobiliària). La direcció general de Tributs del departament d'Economia ja té dos dictàmens jurídics sobre la taula que confirmen que l'impost serà totalment constitucional, tot i que fonts d'aquest departament asseguren que encara hi ha detalls tècnics per perfilar, i per això hi ha un equip conjunt amb el departament de Territori que està redactant la nova normativa.

A l'abril, al Parlament

L'últim que falta perquè l'impost pels pisos buits, que es tramitarà com una llei, sigui aprovat pel Govern és un cens complet dels habitatges desocupats a Catalunya en mans de les entitats financeres i de les seves societats vinculades. A l'abril van dir que n'hi havia 80.000, inclosos els dels particulars. Un cop acabat aquest últim tràmit, el consell executiu ja podrà aprovar l'avantprojecte de llei, i aquesta podrà entrar al Parlament -l'objectiu és que sigui abans de Setmana Santa, a l'abril- per estar aprovat abans de l'estiu.

La quantitat d'aquest impost encara és una incògnita, tot i que Carles Sala assegura que després d'una intensa discussió interna ja l'han consensuat. El que sí que se sap és que serà una taxa que gravarà els metres quadrats desocupats que sumi un banc, i que el que hauran de pagar serà exponencial, és a dir, com més pisos buits, més pagaran. De la mateixa manera, com que l'objectiu és que els bancs donin els pisos a lloguer social i no recaptar gaires diners, es bonificarà també de manera exponencial les entitats que posin més habitatges buits a llogar.

L'impost del Govern i les multes dels ajuntaments poden conviure sense problemes de competències. Les dues mesures emanen de la llei de l'habitatge vigent aprovada el 2007 durant el govern del tripartit. Per aquest motiu, una de les responsables principals del redactat de la llei, l'exsecretària d'Habitatge Carme Trilla, se'n felicita i entén que s'ha fet justícia anys després de l'aprovació d'un text que va ser molt criticat per l'oposició. Una de les primeres mesures que va prendre CiU quan va tornar a la Generalitat va ser modificar alguns articles d'aquesta llei, com els que parlaven del "lloguer forçós". "Vam trigar tres anys a redactar la llei, en gran part per l'apartat de les sancions, que ens va costar molt que s'inclogués. I això que en aquell moment el que està passant ara no estava ni en l'horitzó", explica Trilla. "Les multes i l'impost que s'està tramitant confirmen que el 2007 vam posar sobre la taula una cosa que ja ens preocupava llavors, els pisos desocupats, quan això encara no era un problema social com és ara", diu.

Ada Colau, portaveu de la PAH, recorda: "Abans ens deien que no es podia sancionar els bancs amb pisos buits i ara estem demostrant que sí". Colau, però, és molt escèptica amb l'impost que està preparant el Govern: "Pel que sabem, sembla que serà un impost simbòlic que no farà ni pessigolles als bancs".

Els bancs es defensen dient que s'han convertit en grans propietaris de pisos després de la reestructuració bancària, però a contracor: "Resulta incomprensible que es vulgui gravar i penalitzar la tinença no desitjada d'habitatges", afirma un portaveu de l'Associació Espanyola de Banca (AEB). "Les entitats financeres ni són ni volen ser immobiliàries, per això tenen els habitatges a la venda i fan descomptes, però el mercat està com està", afegeix el portaveu. És a dir, els bancs tenen els pisos a la venda, però no els venen perquè no hi ha demanda. I no els posen a lloguer perquè no volen dedicar-se a gestionar grans patrimonis immobiliaris, sinó que volen treure-se'ls de sobre.

Tot i les multes, des de l'AEB asseguren que estan disposats a negociar amb els ajuntaments la cessió d'alguns pisos i recorden que, a tot l'Estat, ja en tenen 6.000 per ser llogats amb lloguer social: una enèsima part dels centenars de milers que tenen en propietat, que per als ajuntaments, la Generalitat i les plataformes d'afectats són clarament insuficients.

Altres veus dins del sector immobiliari també es mostren contràries a les sancions. El conseller delegat de Lloguer Segur, Sergi Gargallo, considera "populistes i recaptatòries" les iniciatives dels ajuntaments, perquè consideren que la major part dels pisos que són propietat dels bancs no estan "en condicions d'habitabilitat dignes" i per això seria més car "per al contribuent" transformar-los.