CRISI ELECCIONS ITALIANES
Efímers Tema del dia 26/02/2013

Incertesa política a Itàlia

El centreesquerra guanya per poc a la Cambra, Berlusconi aconsegueix bloquejar el Senat i Grillo dóna la gran sorpresa

Sandra Buxaderas
3 min
Incertesa política a Itàlia

RomaItàlia tindrà el Parlament més imprevisible de la seva història precisament quan tot el món esperava amb l'ai al cor que les eleccions legislatives italianes proporcionessin l'estabilitat necessària per impedir una nova recaiguda econòmica a la zona euro.

La incapacitat dels partits per plantejar una oferta creïble a l'electorat ha donat ales al moviment de protesta de Beppe Grillo, gran guanyador de la jornada, que fins i tot es disputava amb el Partit Democràtic ser el més votat a la Cambra, on el centreesquerra va guanyar per poc.

Grillo ha fet miques l'esperança del centreesquerra de Pier Luigi Bersani de succeir còmodament l'actual primer ministre, Mario Monti. Bersani va ser ahir el líder més votat, però la seva victòria és pírrica, perquè no obté la majoria necessària per governar. L'altra destralada per a Bersani és la revifada del líder de la dreta, Silvio Berlusconi, que es demostra molt més incombustible del que semblava fa només dos mesos. I Monti, el gran favorit dels mercats i de molts governs, s'ha estavellat: ha aconseguit menys del 10% dels vots. Ja no és ni tan sols decisiu al Senat, de manera que s'ha diluït l'esperança de tirar endavant el país amb una coalició entre Bersani i Monti. Les eleccions italianes se salden amb el pitjor resultat possible per a l'estabilitat.

A l'hora de tancar aquesta edició, el Partit Demòcrata de Bersani guanyava per poc a la Cambra i també al Senat, però, en canvi, a causa de la llei electoral, se li escapava la majoria de diputats a la cambra alta en benefici de Berlusconi. El centredreta aconseguia la majoria relativa després de mantenir en el seu poder les regions claus: la Llombardia, Sicília, el Vèneto i la Campània.

Tres escenaris possibles

Ara s'obre un període d'incertesa, que pot desembocar, segons hipotitzaven ahir els dirigents polítics, especialment en tres escenaris: eleccions anticipades d'aquí molt poc; una nova aliança esquerra-dreta com la que ha sostingut Mario Monti al govern, o una complexa coalició entre l'esquerra i Grillo. Ahir el còmic, però, va augurar l'aliança dreta-esquerra. El xòuman que ha aconseguit centrar l'atenció de la campanya electoral -amb l'única competència de Berlusconi- esdevindrà un gran protagonista de la nova era política. Exultant, Grillo assegurava que en tres anys es convertirà en la principal força del país i deia que els líders dels altres partits tenen les hores comptades.

"Són uns fracassats, són els mateixos líders que han portat aquest país a la catàstrofe. Ara l'honestedat estarà de moda", va dir, en al·lusió a la seva promesa electoral de fer net de la corrupció i els privilegis de bona part de la classe política.

Ahir a la nit, però, la situació era encara molt incerta, amb un resultats de gairebé empat entre les tres principals forces polítiques.

Sigui com sigui, els partits han de trobar una sortida aviat a aquest atzucac, perquè el 15 de maig s'acaba el mandat del president de la República, Giorgio Napolitano, i un mes abans caldrà escollir el seu successor, que ha d'aconseguir dos terços de vots del Parlament.

Una de les possibilitats evocades pels analistes polítics és que Bersani intenti trobar un acord amb Grillo per canviar la llei electoral -aprovada per Berlusconi i que ha estat un altre dels factors claus dels resultats d'ahir-, així com pactar el nou president de la República. I just després, convocar eleccions.

Els resultats electorals mostren una política italiana laberíntica. A la Cambra, la coalició més votada era la de Bersani, que, per tant, s'emportava la majoria dels escons. L'últim recompte li donava un 29,6% dels vots, seguit per Berlusconi amb un 29,1%, Grillo, amb un 25,5%, Monti, amb un 10,6% i un partit nou d'un fiscal, Antonio Ingroia, amb un 2,2%.

Berlusconi controlarà el Senat

Al Senat, per bé que el centreesquerra aconseguia la majoria de vots, el 31,6%, a la pràctica Berlusconi s'emportava la majoria d'escons gràcies a la llei electoral, que preveu un sistema majoritari a escala regional. El centredreta hauria guanyat en regions claus gràcies a la coalició entre Berlusconi i la Lliga Nord. Per això mateix, el centredreta s'adjudicava 114 escons; l'esquerra, 113; Grillo, 58, i Monti, 18. L'esquerra i Monti no sumaven, per tant, els 158 vots mínims per a la majoria. Grillo, per la seva banda, aconseguia ser el primer partit en un gran nombre de regions -el Piemont, el Vèneto, Sicília i la Liguria, i també a Sardenya, Friül-Venècia Júlia, els Abruços i les Marques- però quedava superat pel centredreta perquè el premi de la majoria se l'emporta la coalició majoritària, no el partit més votat.

stats