DRET A DECIDIR ELS PARTITS

Joan Ignasi Elena: “Caldria una candidatura de l’esquerra que transcendeixi els partits”

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) abandonava a finals de setembre el Parlament i el seu escó de diputat, després de trencar amb el partit amb el qual havia sigut alcalde de Vilanova i la Geltrú, el PSC. Juntament amb altres moviments sorgits de l’espai del socialisme sobiranista que han trencat amb la formació que lidera Miquel Iceta, ara negocia crear una nova força que voldria confluir amb ERC i ICV-EUiA per construir una candidatura que permeti a l’esquerra catalana liderar el procés constituent d’un nou estat.

Un nou partit dels socialistes que són sobiranistes.

Estem en un moment especialment transcendent a Catalunya i en l’àmbit de l’esquerra s’han de prendre decisions. Hi ha un espai polític, que és l’espai socialista, en el qual molta gent que ha abandonat el PSC ens entenem. Entre la gent de NECat i Avancem hi ha complicitat i treballem plegats. Tenim la voluntat amb tota la gent que ha abandonat el PSC i s’afirma socialista de treballar plegats. Catalunya no necessita més partits polítics, sinó més aviat transcendir les fronteres dels partits i crear propostes àmplies i grans.

¿Estan disposats a concórrer a unes eleccions amb una llista unitària?

Entre fer una llista única i fer-ne 54, probablement seria intel·ligent que els actors i partits que tenen espais de confluència grans presentin una proposta. El que està en joc avui és l’hegemonia política de l’esquerra.

Què vol dir?

Em sembla que hi hauria d’haver una candidatura que transcendeixi els partits d’esquerres i que sigui comuna, i que hi hagi, per tant, gent d’ERC, d’Iniciativa, l’espai socialista... que transcendeixi les fronteres dels partits. Per construir l’hegemonia política de l’esquerra de la Catalunya que ve és imprescindible una aliança de socialistes, ICV i ERC.

¿Pensa només en unes plebiscitàries o va més enllà?

Naturalment per governar la Catalunya que ve, perquè avui estem parlant de quina relació volem, o no, amb l’Estat. Però és molt important, i en aquestes eleccions també es dirimirà, quina Catalunya volem.

¿D’aquesta confluència dels socialistes sobiranistes en pot sortir un partit per a les pròximes eleccions?

Es tracta de decidir si tenim vocació de govern o vocació de xiringuito. És a dir, si tenim vocació que cadascú tingui el seu hortet o tenim vocació d’oferir a Catalunya una alternativa de progrés estable, hegemònica en els pròxims anys.

No tots els moviments socialistes sobiranistes estan en la mateixa situació. Vostè, per exemple, ja no és diputat, però Marina Geli sí.

Quan vam fer el pas de deixar el PSC, evidentment ens vam retrobar amb la gent de NECat. Hi ha persones que en aquests moments es mantenen amb càrrecs orgànics i càrrecs institucionals al Parlament. Difícilment pots parlar d’un projecte polític formant part d’un altre.

¿Hi ha la possibilitat que hi hagi una llista amb els exconsellers?

Jo crec que el que és desitjable és que anem a una cosa més àmplia.

¿Però el que volen crear no existeix ja? Una part a ERC, l’altra a ICV, l’altra al PSC...

La unitat de l’esquerra és la unitat del que vostè acaba de dir. D’Iniciativa; de l’espai socialista que ha anat construint-se a través d’Avancem, NECat i altres moviments, i naturalment a través d’ERC. Això és la unitat que la Catalunya progressista, d’esquerres i d’obediència estrictament catalana necessita.

I la CUP?

Tant de bo fos possible. S’hi ha de comptar, són importants.

Més continguts de

El + vist

El + comentat