DRET A DECIDIR, PUGNA AL BLOC SOBIRANISTA

Junqueras condiciona la coalició a una DUI

El líder d’ERC avisa Mas que s’ha trencat la confiança per a nous pactes però ajudarà que el 9-N sigui exitós

Els dirigents d’ERC s’havien queixat sovint que a les diverses reunions amb CiU percebien que les eleccions plebiscitàries eren el veritable pla A del Govern. Tot i això, els republicans evitaven referir-s’hi per no afeblir la consulta. Tanmateix, amb el 9-N pactat pel bloc sobiranista gairebé enterrat, la unitat feta miques i Artur Mas apel·lant obertament a unes plebiscitàries, el president d’ERC ha decidit passar a l’ofensiva. Oriol Junqueras sap que les pròximes setmanes la pressió per tancar una llista unitària serà elevada i, per això, ha optat per posar el llistó elevat. Amb el nivell de confiança sota mínims després de la trencadissa de dilluns, els republicans volen garanties que les eleccions serviran per declarar la independència. Per això reclamaran com a pas previ a parlar-ne l’acceptació de la declaració unilateral d’independència (DUI) com a principal punt al programa. “Parlem primer del què, després del com i després del qui”, va exigir Junqueras.

Ara bé, a ERC no li val qualsevol DUI. Ha de ser una declaració “immediata” després dels comicis. Reconeixen que potser no seria l’ideal en un procés d’aquestes característiques, però és l’única escletxa per a l’entesa “en un moment de profunda desconfiança” en CiU. “Calen unes eleccions per declarar la independència al més aviat possible i de la millor manera”, va defensar Junqueras. Fonts pròximes a la cúpula d’ERC expliquen que no se’n refien del full de ruta de CDC, que ahir va insistir a incorporar la DUI al programa però sempre que la negociació amb l’estat espanyol no fructifiqués. Després de sostenir dos anys el govern de Mas amb l’objectiu de fer la consulta, Junqueras no vol nous pactes que impliquin objectius a mitjà termini.

Condició per començar a parlar

En una roda de premsa en què se’l notava visiblement enfadat, el líder d’ERC va reconèixer que “costa arribar a acords amb qui sap que no els compleix” i, per tant, “no pot passar de nou que una majoria parlamentària pacti uns acords i no es compleixin”. Junqueras i Mas havien protagonitzat el dia abans els principals xocs al Palau de Pedralbes, un antecedent poc propici per explorar aliances electorals. Tot i això, la idea d’una candidatura unitària independentista sedueix les bases d’ERC, però també és unànime entre aquestes que la llista ha de servir per a una DUI. Per això, l’exigència que CDC accepti especificar que aquesta s’apliqui per la via ràpida serà la condició recurrent que posaran els de Junqueras. Fer-ho, però, no serà un passaport automàtic per tancar la llista. També caldrà discutir el com i el qui. I és que ERC no té gaire clar que una llista unitària no deixi de banda part del seu electorat que també dóna rellevància a la qüestió social o que no confiï en un partit com CDC, que veu massa esquitxat per la corrupció.

En la mateixa intervenció, Junqueras també va córrer a penjar al Govern la llufa de culpable de “trencar la unitat”. “Fins dilluns estàvem d’acord a defensar la consulta com s’havia pactat, però se’n va despenjar”, va etzibar, i va reclamar a Mas que tornés a reprendre el pla pactat entre les sis forces. El 9-N alternatiu, assegura, no és cap consulta, sinó un procés participatiu que no emet cap mandat democràtic, dura 30 dies per llei i tindrà més de 500 punts de votació en lloc dels 4.000 previstos en el primer decret. Segons Junqueras, encara hi havia “camp per córrer” en el pla original, fins i tot sense vulnerar la legalitat espanyola, amb l’objectiu d’evidenciar la falta de voluntat de l’Estat per deixar votar. “Ni tan sols havia arribat un requeriment!”, va exclamar. Els representants d’ERC, que es van indignar quan van saber que l’executiu ni tan sols havia preparat el cens, van oferir de nou entrar al Govern i retardar el 9-N per fer-lo possible, però Mas ho va rebutjar.

El pacte d’estabilitat, en l’aire

Malgrat no compartir-la, ERC intentarà contribuir perquè la votació del dia 9 sigui un èxit, ja que tem que una baixa participació suposi un cop al procés. Ara bé, Junqueras va avisar que el pacte global trontolla: “L’acord d’estabilitat estava condicionat a la celebració de la consulta”. Així, si Mas es manté en el seu procés participatiu alternatiu, i a l’espera de com es concreti, els republicans analitzaran quan trenquen el Pacte per la Llibertat subscrit el 19 de desembre del 2012 i que pot tenir els dies comptats. Així, ja que el 9-N alternatiu no genera un mandat democràtic, Junqueras va reclamar unes “eleccions al més aviat possible” que sí que generin el mandat. Aquest mandat, però, hauria de ser diàfan, sense cap via d’escapament. Una mena de contracte prematrimonial clar per a dos cònjuges que no es refien l’un de l’altre.

La segona negociació d’una llista unitària

La previsible -i complexa- negociació entre ERC i CDC per una llista unitària té un precedent molt proper. De cara a les eleccions europees del maig, ja hi va haver converses entre les dues formacions que no van fructificar. La primera crida pública per fer possible aquella llista va venir de NECat, que el maig del 2013 va impulsar el manifest Junts a Europa, que pretenia que la candidatura inclogués totes les forces catalanistes, malgrat que el PSC, ICV-EUiA i la CUP se’n van desmarcar ràpidament. El focus, per tant, es va situar sobre CDC i ERC, ja que Unió també va refusar la proposta. Aquesta proposta, però, va rebre un nou suport quan l’ANC va fer-se seva la idea després de l’èxit de la Via Catalana de l’11 de setembre. CDC va ser l’únic partit que va abraçar la crida i ERC va acceptar negociar-la arran de la pressió del sobiranisme per aprofitar les europees per fer un cop de força a favor del procés. Les dues formacions -sense Unió- van encarregar fins i tot una enquesta per calibrar la força de la proposta, però les dades no van certificar que una llista unitària hagués de portar a un èxit inqüestionable als comicis. Davant d’aquest fet i de la dificultat de trobar independents de prestigi per incloure’ls, Artur Mas i Oriol Junqueras van aparcar la idea en una reunió el 22 de gener.

Més continguts de