L'ala espanyolista del PSOE somia en Rivera

Dirigents socialistes fa temps que diuen que C's ocupa el seu espai natural a Catalunya

"En aquest país de bojos, un dels partits hegemònics, el PSOE, se sent tan alarmat per la deriva de la seva franquícia catalana que mira de posar-hi fre per les dreceres més inversemblants". María Teresa Giménez Barbat, integrant del grup dels 15 impulsors de Ciutadans, abordava així al llibre Citilieaks, los españolistas de la Plaza Real els moviments dels socialistes espanyols per retenir un espai polític que ha conquerit Ciutadans. Giménez Barbat relata com, pensant ja a refundar el PSOE a Catalunya o a espantar el PSC, va ser Alfonso Guerra qui va donar un impuls definitiu al partit de Rivera posant-lo en contacte amb un dels principals mecenes, el propietari de Lotus-Festina, Miguel Rodríguez.

El flirteig de destacats barons del socialisme espanyol amb dirigents de C's o amb les seves idees per mirar de refer una federació catalana del PSOE que pogués construir-se basant-se en l'espai ocupat per Rivera ha estat recurrent. La vella guàrdia del socialisme espanyol no va pair mai el pacte de la seva "franquícia" amb ERC. El malestar va ser evident després de la reunió del llavors conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb ETA. Ja aleshores va ser vox populi que l'incombustible José Bono i José Blanco van sondejar els dirigents menys catalanistes del PSC, com Celestino Corbacho i Manuel Bustos, per refundar el PSOE si les tensions amb ERC anaven a més i Maragall no afluixava. No va prosperar, però decisions posteriors, com ara la reedició del tripartit, no han fet més que refermar-los en una idea per ara minoritària al socialisme català i espanyol però que ja no és estranya.

La vella guàrdia socialista espanyola no ha dissimulat mai la simpatia per l'anticatalanisme centralista que representa Ciutadans. Ni tan sols salvant l'estètica en campanya electoral. En una de les etapes de més desconcert per al PSC, la campanya del 25-N del 2012, José Bono es deixava fotografiar amb Rivera en una trobada -ves per on- "casual" a Sitges. Ahir Bono i Rivera tornaven a mostrar sintonia en unes jornades sobre nacionalismes a la Facultat de Dret de Salamanca, acompanyats a la taula pel president de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Danaes), Santiago Abascal.

Suports socialistes significatius

Més enllà de Bono i Guerra, que el maig passat acusava el PSC d'haver-se "inscrit definitivament en el nacionalisme orgànic" per participar en la comissió d'estudi del dret a decidir, altres velles glòries del PSOE ja havien liquidat la relació en favor de C's. Entre ells hi ha el que va ser president de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, que pocs dies abans del 25-N apostava per Rivera per la "traïció" del PSC.

Ara bé, la praxi de C's al Parlament l'allunya del centreesquerra fundacional i delata el gir accentuat a la dreta poc compatible amb el PSOE. Formalment, el partit de Rivera acull, amb el comú denominador del lerrouxisme, des de l'exsocialista Jordi Cañas fins a l'expopular Carina Mejías. Perquè a Madrid agrada llegir, com escrivia fa tot just mig any Juan Carlos Girauta a l' Abc , que "tot el que desitja sentir dels seus representants un socialista barceloní mitjà ho troba avui en Ciutadans". Amb permís de Rosa Díez.

Més continguts de