L'assassí d'Alcàsser, un dels possibles beneficiats

Setze delinqüents podrien demanar revisió de condemna per reduir l'estada a la presó

L'únic condemnat pel crim més esgarrifós que ha patit el País Valencià en les últimes dècades, el de les nenes d'Alcàsser, podria ser un dels beneficiats per la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de tombar la doctrina Parot. Miguel Ricart -Antonio Anglés encara està fugit- és un dels 16 presos que compleixen condemna per assassinats o agressions sexuals i que van veure prolongada la seva pena a causa de la jurisprudència aplicada inicialment a membres d'ETA. Ara aquests presos podrien sol·licitar la seva posada en llibertat, en alguns casos, o la rebaixa de la condemna, en uns altres.

La decisió que prengui l'Audiència Nacional sobre com aplicar la sentència d'Estrasburg serà clau, perquè si els magistrats decidissin aplicar la resolució únicament al cas d'Inés del Río i els altres presos amb una situació similar volguessin acollir-se al mateix dret, cadascun hauria de presentar un recurs davant l'Audiència Provincial que el va jutjar i esperar la resposta.

Miguel Ricart va ser condemnat el 1997 a 186 anys de presó. Sense l'aplicació de la doctrina Parot, que va retardar la seva posada en llibertat fins al 2021, Ricart hauria sortit de la presó el 2011.

Fórmules alternatives

L'advocada de l'Associació Clara Campoamor, que va exercir l'acusació particular en aquesta causa, va explicar ahir que davant la possibilitat que Miguel Ricart trepitgi el carrer d'aquí unes "setmanes", sense que ells tinguin una solució "jurídica" estudiaran "altres fórmules que no siguin el compliment de pena perquè hi hagi un control" sobre el condemnat que "impedeixi que cometi els mateixos delictes".

Com Ricart, altres violadors condemnats que podrien acollir-se a la nova doctrina han protagonitzat algunes de les pàgines més negres de la crònica de successos recent. Pedro Gallego Fernández, el violador de l'ascensor , va ser condemnat a 273 anys de presó per dos assassinats i deu violacions; Pablo Manuel García Ribado, el violador del portal , compleix 1.721 anys de presó per 74 violacions i sis agressions sexuals; Andrés Mayo Fernández, el violador del xandall , està entre reixes gràcies a la doctrina Parot i una condemna de 73 anys per quatre violacions i dues agressions sexuals; Félix Vidal Anido, més conegut com el violador de l'estilet , compleix també una pena de 73 anys per cinc violacions, i Juan Manuel Valentín Tejero va ser condemnat per violar i assassinar una nena de nou anys a Villalón de Campos, a Valladolid.

La llista de presos condemnats per delictes sexuals continua amb Arturo Abal Iglesias i Habit Diop Seydi. José Sánchez Sánchez i Pedro José Romero Hernández estan condemnats, a més, per robatoris i retenció il·legal.

També hi ha diversos assassins que segueixen a la presó per la doctrina Parot. Un és Joaquín Villalón, l'assassí senyoret, condemnat a 52 anys per matar i esquarterar la seva parella i per dos homicidis més. Un altre és el conegut assassí de Villarrobledo. Pedro Seco Martínez va assassinar tres persones i compleix 90 anys de condemna, mentre que Manuel Mallo i Jesús Vásquez compleixen 44 i 50 anys de presó respectivament per un assassinat cadascun, entre altres delictes.

Els expolicies Manuel Lorenzo i Jesús Vela són dos dels assassins condemnats a més anys de presó, amb una condemna ferma de 220 anys cadascun. Són els autors del conegut com el crim de Nigrán, a Pontevedra. Van assassinar un matrimoni i la seva filla, a qui tenien segrestats per cobrar un rescat.

Més continguts de