Dossier 10/11/2012

Lluir al Parlament és cosa de l'oposició: qui treballa més a la cambra

Els diputats dels grups petits són els més actius a la cambra i els del Govern fan una feina més discreta

Mireia Miquel / Roger Tugas
4 min
Gràfic amb les dades d'activitat dels diputats en la legislatura 2010-2012 al Parlament

BarcelonaLes iniciatives del Govern copen portades i centren debats polítics, però quina feina faran els pròxims diputats que s'escolliran al Parlament? ¿I quina han fet els que ja han acabat la legislatura? Darrere de cada llei que veu la llum n'hi ha moltes -majoritàriament presentades per l'oposició- que es queden pel camí sense pena ni glòria. I, de manera molt més velada que les lleis, centenars d'iniciatives i debats han protagonitzat nombroses hores de feina parlamentària amb un ressò públic pràcticament inexistent.

Unió va justificar que no situés a les llistes l'alcalde de Vic i opositor intern de Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Maria Vila d'Abadal, per la seva "nul·la" tasca al Parlament, però 34 dels 60 diputats de CiU que han completat els dos anys de legislatura no s'han encarregat de cap proposta de llei, resolució, moció, interpel·lació o pregunta al Govern, i 36 d'aquests 60 han intervingut menys de 10 cops al ple en dos anys. ¿Això vol dir que la seva activitat ha estat "nul·la"? No necessàriament.

Tanmateix, una anàlisi feta per l'ARA a partir del recull de l'activitat legislativa de la web del Parlament mostra que els diputats d'ICV han estat els més actius al llarg d'aquesta legislatura. Els segueixen els d'ERC i del PSC, per aquest ordre. Els experts confirmen que els parlamentaris dels grups reduïts tendeixen a presentar més iniciatives que els grups grans o els que fan costat al Govern. També són els que intervenen més en el ple i en les comissions. Per què tanta diferència?

"És normal que CiU hagi tingut menys activitat parlamentària pública", assegura el politòleg Marc Guinjoan. La majoria parlamentària tradicionalment va a remolc de la tasca de l'executiu i, segons explica, per entendre el rànquing d'activitat cal diferenciar Govern i oposició. En aquest cas, els diputats de CiU, que han fet costat a Artur Mas, han presentat poques proposicions de llei perquè cedeixen la iniciativa legislativa a l'executiu. La seva tasca és negociar-ne amb els altres grups l'aprovació i pactar esmenes. "No fem preguntes o interpel·lacions perquè ja ens coordinem amb el Govern, ni fem tanta paperassa, però sí molta feina de rebotiga", explica el que ha estat portaveu de CiU aquesta legislatura, Jordi Turull.

Per contra, tot i que els grups de l'oposició tenen poques possibilitats que les seves propostes es materialitzin en lleis -tret que les secundi CiU-, en presenten moltes per marcar perfil i intentar dibuixar alternatives. És el cas d'ICV-EUiA, erigida en l'oposició més implacable a Mas, i el que explica el seu lideratge en activitat parlamentària.

En aquest sentit, Guinjoan distingeix les diferents estratègies, ja que l'oposició ha d'aprofitar tots els elements que té a l'abast, entre els quals resolucions, mocions o interpel·lacions. És per això que CiU no en presenta gaires, per no tirar-se "pedres a la pròpia teulada". Els criteris i objectius són diferents i, per tant, els mecanismes que utilitzen també. Per què CiU hauria de registrar una pregunta si té interlocució directa amb el Govern? Per què hauria de defensar una moció si pot pactar directament les polítiques amb el conseller del ram?

Més intervencions en els petits

Pel que fa a les intervencions en el ple o en les comissions, cal valorar igualment dos factors: que "CiU té molts més diputats" i, per tant, cadascun intervindrà menys, i que, d'altra banda, per respondre a l'oposició "intervenen els consellers, que estan més especialitzats". Els diputats de tots els grups, també de CiU, es reparteixen les temàtiques que s'han de treballar i s'encarreguen de les polítiques que afecten el seu territori. "La nostra feina també és fer de carter, amb un contacte permanent amb el territori", segons Turull, que concreta que "un 65% és feina de territori".

Tanmateix, la identificació territorial es visualitzaria més amb un sistema electoral mixt, com a Alemanya, on els diputats estan molt més lligats a la seva circumscripció, siguin del partit del que siguin. A Alemanya és més complicat que un partit entri al Parlament, però els que aconsegueixen representació conformen grups grans que disposen d'un marge d'especialització temàtica i territorial més gran.

La iniciativa legislativa i la tasca de fiscalització del Govern, però, no són les úniques dels diputats. El catedràtic de ciència política de la UB Josep Maria Reniu subratlla que també ho és "reunir-se amb sindicats, associacions o, en general, altres interlocutors de la ciutadania". Tota una feina que no queda registrada enlloc. Si un diputat no fa ni això, l'únic recurs del seu partit és excloure'l de les llistes. No és el cas de CiU, segons Turull. "No tinc cap retret de cap diputat", afirma qüestionat per Vila d'Abadal i pel fet que no repeteixi per això, però reconeix: "Quan ets un grup gran si l'oposició no toca el teu tema o ets alcalde potser tens menys marge".

El professor de ciència política de la UPF Raimundo Viejo situa el principal problema en l'elit del partit, que és "on es concentra tot el poder". Per poder valorar la feina dels diputats, però, recomana més transparència i impulsar lleis que permetin revocar diputats, una possibilitat existent en altres països. Amb els que s'escolliran el 25-N no està previst que passi.

stats