CAS BÁRCENAS RÈPLICA CATALANA

L'opció d'una consulta pactada s'esvaeix

Amb Rajoy contra les cordes pel cas Bárcenas, el diàleg de la Generalitat amb el PP es complica

Si les possibilitats d'una consulta pactada o autoritzada pel govern espanyol en aquesta legislatura ja eren remotes, la sagnia interna que pateix el PP i particularment Mariano Rajoy pel cas Bárcenas sembla enterrar-ne tota opció. Amb un PP amenaçat pel setge judicial sobre els seus comptes i amb un president del govern a la corda fluixa per les revelacions del seu extresorer, el marge estatal per trobar una solució negociada al conflicte català ja és ínfim. Els escenaris possibles segons com evolucioni la investigació són múltiples, però no conviden a imaginar un terreny més abonat per a un pacte entre l'executiu central i el govern d'Artur Mas.

Un dels escenaris plausibles consisteix en l'enrocament de Rajoy, atrinxerat a la Moncloa malgrat tot el desgast que li vagin ocasionant les acusacions que li adreci Luis Bárcenas. La imatge del president del govern s'està deteriorant dia rere dia des que l'extresorer ha decidit destapar l'olla i ja han començat a sorgir veus dins el PP que plantegen obertament un relleu de lideratge. Un Rajoy dèbil, esquitxat per l'afer Bárcenas i qüestionat internament estaria en la pitjor de les posicions per fer concessions a Catalunya, i encara menys en un assumpte com el dret a decidir. Fins ara no ha mostrat gens de ganes de fer-ne, però si arribés el cas correria el seriós risc d'acabar crucificat pels seus.

Si Rajoy resisteix sense dimitir, haurà d'intentar taponar els tres volcans sobre els quals -com va descriure Alfredo Pérez Rubalcaba- està assegut: l'atur, Bárcenas i Catalunya. Per mirar que l'economia espanyola vagi recuperant les constants vitals, necessita la màxima estabilitat política, però els casos de corrupció que tenallen el seu partit i la pressió sobiranista a Catalunya juguen en contra d'aquest objectiu.

Sense treva sobiranista

Al PP li pot interessar mantenir una interlocució amb el grup de CiU al Congrés per no quedar-se sol en determinades votacions, sobretot les de tipus econòmic. A més, un relaxament del procés català li permetria agafar oxigen. Però el full de ruta de CiU i ERC no preveu gaires treves per als pròxims mesos. Fonts d'un i altre partit consultades per l'ARA coincideixen a advertir que els plans no s'han de modificar en funció de les dinàmiques de Madrid. Abans de l'agost, el Consell Assessor per a la Transició Nacional lliurarà l'informe sobre com fer la consulta, el Pacte pel Dret a Decidir adoptarà el manifest que està gestant l'expresident del Parlament Joan Rigol, mentre que Mas formalitzarà per carta a Rajoy la sol·licitud de permís per celebrar un referèndum. L'embranzida que agafarà el procés amb la Diada i la llei de consultes que el Parlament aprovarà a la tardor tampoc fan pensar que s'apaivagui la tensió política.

Un Rajoy malferit i amb l'autoritat escapçada pot veure's temptat de situar l'aposta pel dret a decidir com a element central del debat polític. Què en trauria? Negant-se en rodó a permetre una consulta no només desviaria el focus d'atenció pública -ara centrat en l'escàndol destapat per Bárcenas- sinó que també cohesionaria les files populars al voltant d'un plantejament intransigent amb l'independentisme i guanyaria rèdit electoral en plena caiguda lliure del PP a les enquestes.

Un segon escenari passaria per un relleu de Rajoy al govern, sense passar per les urnes. D'entrada, caldria veure qui prendria el timó de la nau espanyola. En cercles polítics ja circulen alguns noms, com el de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, mà dreta de Rajoy i de perfil més moderat que molts dels seus correligionaris, però que previsiblement toparia amb una ala dura crescuda, que en els últims dies ja s'ha manifestat -per boca d'Esperanza Aguirre i Aleix Vidal-Quadras- per deixar clar que no es quedarà de braços plegats. Altres recanvis que apareixen a les travesses són Alberto Ruiz-Gallardón -cada cop més vinculat al sector aznarista- i el mateix José María Aznar, bel·ligerant amb el secessionisme.

ICV-EUiA va suggerir ahir un front comú dels 36 diputats "catalanistes" al Congrés -els de CiU, PSC, ERC i els ecosocialistes- per impulsar la moció de censura contra Rajoy. La proposta, que implicaria consensuar un candidat alternatiu, no tindria prou força per imposar-se però sí que suposaria un cop d'efecte unitari, i alguns dels partits apel·lats estan disposats a estudiar-la.

Un PP sense majoria absoluta

Un tercer escenari hipotètic, més convuls, comportaria la dimissió de Rajoy i la convocatòria d'eleccions anticipades. La més que probable fi de la majoria absoluta del PP no és vista amb mals ulls per l'entorn de CiU. Una Izquierda Unida més forta, que somia a assolir una trentena d'escons i que s'ha mullat pel dret a decidir, també jugaria a favor del procés. Però la governabilitat podria quedar a compte d'un pacte PP-PSOE o fins i tot PP-UPyD. I res fa pensar que això obriria les portes a una consulta pactada. Al contrari. Unes plebiscitàries per al 2016 es perfilarien, en aquest cas, com la sortida més factible per consultar els catalans sobre el seu futur.

Més continguts de