UN CAFÈ AMB EL CANDIDAT DE LA CUP

David Fernàndez: "Molta gent esgotada ara té esperança"

Estava fent la verema amb els avis a Zamora, li van trucar i li van dir que el seu nom era allà i tenia 24 hores per decidir si volia ser primer a la llista de la CUP al Parlament. Per què tu? "Suposo que per moltes lluites al darrere col·lectives, per la pluralitat que puc representar. I hi ha l'accident literari. Edicions 62 em va encarregar un llibre sobre la CUP, que surt just ara, fet amb el Julià de Jòdar, i devien veure que els havia entès. Però sóc un més en una llista col·lectiva".

CONTRA L'ESPECTACLE

"El meu únic dubte era que la societat de l'espectacle m'espanta i m'agrada la discreció, el treball de formigueta, el dret a la intimitat i a la privacitat". I ara què, si entres? "Ara mateix estic de vacances de la cooperativa on treballo, i potser demanaré una excedència. I no canviaré tant, porto 25 anys de lluita. Tindríem un altaveu més i prou".

SENSE CARES

Els cartells no són la teva cara. "No, la foto som 300 o 400 amb el puny aixecat, a l'assemblea de Molins. L'altre dia a Sabadell en un acte van fer un cartell amb la meva cara gran, i vaig dir: «Nanos, no és això»".

ELS ORÍGENS

"Vaig començar a l'Institut Vila de Gràcia amb l'operació Garzón. Vaig descobrir que hi havia un país que no coneixia, on es maltractava. Vaig començar a militar a l'esquerra al carrer de la Perla amb els col·lectius de Joves Comunistes i supervivents dels camps nazis. I després cap a l'esquerra independentista, a l'Ateneu La Torna, manifestacions contra la guerra, insubmissió. I tercermundisme, lluites socials i urbanes de Barcelona, ocupació, feminisme autònom, ecologisme... I el cooperativisme, i treballar per la democràcia plena sense desigualtat".

UN HOME TRANQUIL

"Sempre he sigut tranquil, el diàleg i l'entesa són possibles. Però també he viscut situacions complexes a la meva vida. Quan va arribar l'Aznar a l'Autònoma, el desallotjament del Princesa, haver d'aguantar quatre o cinc anys de la Julia García-Valdecasas. La confrontació i la repressió al final cristal·litzen en les relacions personals. Amb el temps aprens, i ja en tinc 38".

LA PATRONAL

Qui ha d'estar més preocupat si entreu? "La patronal del país. Les elits empresarials, la burgesia que va donar suport a Franco, La Caixa, els que pensen que el país està en venda. I l'estat espanyol, per descomptat".

SILENCIATS?

"La lògica electoral i informativa afecta el dret a la informació, i per als moviments socials és difícil la presència als mitjans. Fem la campanya que teníem prevista, que és al carrer. Ara hi ha una remor que entrarem, ens feu més cas".

QUÈ VOTARÀS

Serà fàcil representar la CUP? "Pot passar que hi hagi situacions que no sapiguem què votar i ho explicarem. I si ha de quedar posposat a un debat intern, ho farem, perquè la democràcia real és lenta i és cara. T'has d'asseure, has de reflexionar conjuntament. Però jo crec que en termes generals està escrit. La CUP va amb un programa transparent".

QUI US VOTARÀ

D'on us vénen els vots? "De Convergència no, del PP tampoc. Fonamentalment celebro que de l'abstenció, gent que estava esgotada i ara té esperança. La resta, molta gent d'Iniciativa, d'Esquerra, del PSC i algun de Ciutadans".

CULPA DE LA MARE

Els pares et voten? "Sí. Tot i que amb el meu pare hi he tingut sonores discussions. El dia que vaig dir que em feia insubmís, va suposar una aixecada de taula. La culpa és de la meva mare. Per tirar-me llibres del Pablo Freire pel cap, de pedagogia de l'oprimit. Que assumeixi la seva part de responsabilitat".

«Serem androides amb 'tablets'»

"M'aixeco, poso la cafetera, faig un cafè i em fumo un cigarro, són indissociables l'un de l'altre, com l'alliberament nacional i el social. L'entrepà a mig matí, ja a la feina. La dosi de cafeïna diària és d'entre quatre i cinc cafès, i llavors ho compenso amb xicoira. Però la campanya és tan esgotadora que m'adormo encara que faci un cafè a les 11 de la nit. Aquests dies de campanya dormo 5 horetes. Ahir vaig tornar de Berga a les tres, per exemple. Com que sóc abonat a la R3, la línia de tren de Ripoll, on treballo en una cooperativa de finances ètiques, faig molts cops de cap al tren". El pitjor d'aquests dies? "Que no tinc temps de respondre trucades i correus". Ets molt tecnològic? "M'estimo més la vida analògica que la digital. Sóc d'Android, Twitter, SMS, WhatsApp, però tinc contradiccions. Quan veus com treballen a les factories xineses on els fabriquen t'adones de la terrible desigualtat d'un món absurd. La societat de l'entreteniment viu una nova fase d'acumulació, de banalització i desvitalització de la vida quotidiana. Al final serem androides amb tablets ".

BLOC DE CAMPANYA

La paraula: 'alliberament' La paraula que dic més? Alliberament . La dic molt i ho resumeix tot. I també esperança. Repetim molt frau i rescat bancari , repetim bastant Islàndia , perquè és molt interessant el procés que estan tenint.

El guió: sense papers

Vaig sense papers, de memòria. Parlo del país que som, el de la Canadenca, la vaga dels tramvies, i rebobino fins a persones que en pitjors condicions van aguantar i resistir i arribo fins al 8 de maig de 1945 a les portes de Mauthausen quan els nostres supervivents fan la promesa del "mai més enlloc contra ningú" i d'aquelles cendres en surt la Declaració dels Drets Humans.

El programa en un tuit Uns altres Països Catalans són possibles i necessaris des de la unitat popular.

Els mítings: la part femenina

No tinc registre mitinguer, faig reflexions. Hi ha companys que tenen molta força. Jo no crido. L'altre dia em deien que això meu és feminitzar la política. És una tesi des de la tranquil·litat. Tot i així m'estic quedant sense veu.

Més continguts de

El + vist

El + comentat