“No deixarem que la història es repeteixi i ens facin fora”

Enviada especial a SimferopolLa comunitat tàtara de Crimea va enterrar ahir un dels seus. Reixat Ametov va desaparèixer el dia que havia anat a inscriure’s com a voluntari a l’exèrcit ucraïnès. “Era una persona justa, que lluitava pel que considerava correcte”, diu un amic de la família. El seu cos va aparèixer dotze dies més tard amb signes evidents de tortura. Per als tàtars es tracta de la primera víctima mortal del conflicte de Crimea. Ametov havia participat en les manifestacions proucraïneses de Simferopol i defensava les seves idees a través de Facebook. La seva família diu que va ser segrestat i assassinat per un grup de l’autodefesa pro-russa.

Al cementiri musulmà d’Abdair, el seguici fúnebre mostrava cares de tristesa, pero també de preocupació. En el responsori, el muftí de Crimea, Hadji Emirali, va proclamar: “No deixarem que la història es repeteixi i ens facin fora”. Aquesta és ara la principal preocupació de les 250.000 persones que integren aquesta comunitat: que els tornin a deportar com va fer Ióssif Stalin ara fa setanta anys.

El president rus, Vladímir Putin, va prometre ahir que respectarà els seus drets i la seva llengua. Però molts en desconfien. “Com podem confiar en un home que ha mentit al món sencer?”, es demanava Enver, un dels assistents al funeral. Viu en una casa gran amb la seva família a les afores de Simferopol. Ells i els seus germans la van construir “amb les seves mans”. Al jardí hi ha dos hivernacles on cultiven llimones, cebes i tomàquets. “Es el que ens va permetre sobreviure quan vam tornar. Sóc enginyer, però al principi ningú ens volia donar feina”. Ell i la seva família van deixar Samarcanda per tornar a Crimea amb la caiguda de la Unió Soviètica i ara no estan disposats a marxar. “Aquesta és la terra dels nostres avantpassats, no tenim cap més lloc on anar. Si ens volen fer fora, ho hauran de fer per la força”, sentencia. Té por pels seus fills perquè els russos “es podrien venjar” per la seva participació en les protestes. Moltes famílies van enviar les dones i els fills a la part occidental d’Ucraïna durant els dies més tensos del conflicte, però a poc a poc van tornant.

Por de parlar ucraïnès

Els ucraïnesos de Crimea tampoc se senten segurs. L’Alina ja no s’atreveix a parlar ucraïnès al carrer. Un dia que parlava per telèfon amb la seva mare, un grup d’homes la van sentir i la van començar a molestar: “T’has perdut? Vols que et comprem un bitllet per tornar a casa amb els teus amics banderistes?” Així es com anomenen els radicals de Maidan, fent referència a Stepan Bandera, el líder de l’ UPA, el grup insurgent ucraïnès que es va aliar amb els nazis per combatre els soviètics.

Aquella nit va passar molta por. La seva germana ja ha deixat Crimea amb el seu fill de quatre anys per anar a viure a la ciutat ucraïnesa de Ternopil i no te cap intenció de tornar. “No vol ser una ucraïnesa en terra russa”, explica l’Alina. Però ella no pot fer el mateix perquè el seu marit és rus. “Aquest era un lloc tranquil, on tots vivíem junts amb les nostres diferències i, de sobte, els meus veïns s’han convertit en els meus enemics”. Creu que algú ha dissenyat un pla per fer sorgir la tensió entre les diferents comunitats.

La cultura, “una illa secreta”

A Crimea hi viuen uns 500.000 ucraïnesos que d’un dia per l’altre podrien perdre el passaport ucraïnès per convertir-se en russos. “Crimea ha deixat de ser una llar per a nosaltres”, explica l’Alina. Els seus pares es van instal·lar a Crimea durant els temps de la Unió Soviètica i ella ha crescut, ha viscut i s’ha casat aquí. Ara, per primer cop, sent por, però no renuncia a la seva cultura. “He demanat al meu marit que em deixi parlar ucraïnès a casa, serà la meva illa secreta, i jo parlaré ucraïnès als meus fills”.

Al referèndum de diumenge, els tàtars es van abstenir, mentre que els ucraïnesos estaven dividits sobre la conveniència de votar o no votar. Pocs dubten de la victòria del sí a l’annexió a la Federació Russa, però molts troben difícil de justificar l’índex de participació, del 83,1%.

Ibrahim Umerov, periodista de la televisió local ATR, va fer la seva pròpia investigació i va aconseguir votar tres vegades en només dues hores. Així va demostrar que amb un passaport era possible votar en un col·legi electoral encara que el nom no figurés a les llistes electorals. Va filmar les tres votacions amb el seu telèfon mòbil. Per Ibrahim, “encara que la victòria estava garantida, les autoritats volien aconseguir un vot massiu”.