AMENAÇA, LA BATALLA TELEVISIVA

Nova ofensiva del govern Rajoy contra TV3

Perilla l’alta definició, dos canals i l’intercanvi amb el País Valencià i les Balears

El govern espanyol retallarà a la meitat l’ample de banda disponible per a TV3, la qual cosa implicarà el tancament d’algun dels seus canals. Així ho va explicar ahir al matí el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en una compareixença que va emmarcar en la pressió de l’executiu del PP per aprimar i afeblir les televisions autonòmiques.

El ministeri d’Indústria, que és qui reparteix l’espai radioelèctric entre els diferents actors del sector, addueix que necessita l’ample de banda per entregar-lo a les companyies telefòniques perquè hi desenvolupin la xarxa 4G (la que presta alta velocitat per a mòbils). Els serveis tècnics de la Generalitat neguen, en canvi, que calgui sacrificar un dels dos múltiplexs de TV3 per aquest motiu i asseguren que hi ha solucions tècniques que permetrien mantenir-los tot dos. “Són excuses de mal pagador”, explicava Homs, en la seva intervenció.

L’escenificació política -una roda de premsa convocada d’urgència- va ser la reservada als assumptes de gravetat. El conseller va assegurar que si el pla tècnic del govern espanyol tira finalment endavant “podria posar en perill Televisió de Catalunya”. I recordava que la quota de televisió en català és encara minoritària: “La gran paradoxa d’aquesta decisió és que la presència del català es reduiria més, per sota del 22% o 23% que tenim actualment”. Homs ha donat valor al fet que, amb molt pocs canals sobre el total disponible per a l’espectador, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aconsegueix uns bons resultats d’audiència.

L’amenaça podria convertir-se en sentència quan s’aprovi el reial decret que reordena l’espai radioelèctric. L’executiu català tem que això es faci tan aviat com aquest divendres, aprofitant el consell de ministres setmanal.

Múltiples perjudicis

L’eliminació d’un múltiplex comportarà més d’un sacrifici per a TV3. Hi ha tres afectacions possibles i no són excloents. Una opció és que renunciï al canal en alta definició que ocupa aproximadament tan espai com dos d’ordinaris. Però això faria que els espectadors amb un televisor HD notessin una diferència clara de qualitat d’imatge entre TV3 i la resta de televisions generalistes amb les quals ha de competir. Actualment, la meitat del parc de televisors del país ja són d’alta definició.

L’única opció per mantenir l’HD passaria per sacrificar dos canals del múltiplex supervivent, on hi ha el 33/Super3, l’Esport3 i el 3/24. (També hi ha TV3 en baixa definició, però aquest no pot desaparèixer perquè l’altre 50% dels televisors -els que no tenen alta definició- deixarien de veure el canal generalista.)

El conseller denunciava ahir que la renúncia a l’alta definició impediria a TV3 ser competitiva. “Quan entres en una espiral de residualització i de no ser competitiu, cada dia ho ets menys”, ha alertat.

Una altra conseqüència de l’aplicació del pla és que es convertiria en impossible desdoblar el 33 i el Super3, que actualment comparteixen freqüència i es divideixen les hores de programació. En un escenari de millora econòmica, la Corporació ja no es podria plantejar recuperar l’emissió diferenciada del canal infantil i el cultural, que va haver de fondre en un de sol el setembre del 2012 per qüestions econòmiques.

La pèrdua del segon múltiplex també implicaria haver de renunciar a la històrica aspiració de crear un únic mercat audiovisual per al català. Els plans de reciprocitat amb el País Valencià i Illes Balears són ara en punt mort, després de la desaparició de Canal 9 i que IB3 deixés d’emetre a Catalunya adduint que li costava 400.000 euros anuals que no podia assumir. De nou, la supressió del segon múltiplex convertiria l’intercanvi de canals entre comunitats en tècnicament impossible.

Preguntat sobre quines respostes prepara el govern català, Homs ha evitat especificar quines mesures es podrien aplicar, més enllà de la pressió política: “Quan puguem llegir la lletra petita i com ho acaben instrumentant, actuarem des de tots els punts de vista. Ara encara som en el temps de la política i les relacions institucionals”.

En tot cas, per a Homs la motivació d’aquesta maniobra del ministeri no és tècnica, sinó política. “Lamentablement, el Partit Popular té credibilitat a l’hora de tancar canals”, ha dit, en referència a la desaparició abrupta de Canal 9 al País Valencià, “i quan ho fan es queden tan amples”. El conseller ha lligat el cas també amb l’anunci recent del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en el sentit d’endurir les penes per delictes comesos a les xarxes socials. “Quan hi ha mitjans que els molesten, tenen tendència a silenciar-los”.

Silenci administratiu de dos anys

El primer senyal d’alarma va arribar l’octubre del 2012, quan el Govern va tenir coneixement informal dels plans d’Indústria per deixar sense efecte les disposicions legals que van permetre la concessió d’un segon múltiplex a les comunitats autònomes. Amoïnada per la possibilitat que això comportés l’extinció del segon múltiplex de la Corporació, l’executiu català va enviar una carta al secretari d’estat de Telecomunicacions, Víctor Calvo-Sotelo, en què se li comunicava “la negativa a acceptar una decisió unilateral que alteri l’actual marc legislatiu en matèria de TDT”. I se li sol·licitava formalment una reunió per poder detallar i argumentar la posició de la Generalitat.

La petició de cita va quedar sense resposta. Però el 7 de novembre Calvo-Sotelo enviava una carta amb el projecte normatiu, que efectivament comportava la supressió de la meitat de l’ample de banda per a TV3. “Si ha de presentar comentaris o al·legacions, presenti’ls amb la màxima brevetat possible i, en tot cas, abans del termini de 10 dies hàbils”, acabava la comunicació. La secretaria de Comunicació de la Generalitat va lliurar el seu escrit d’al·legacions al novembre. Hi subratllava “la intromissió a la competència de les comunitats autònomes i de l’Estatut” i considerava que el pla suposava “la supressió d’espai de comunicació irrenunciable per a Catalunya”.

La Generalitat adduïa, a més, que “en el text del projecte no queden clars els motius tècnics que justifiquin la supressió de canals de televisió en obert i d’accés gratuït”. En total: quatre fulls d’al·legacions. I una conclusió: “Un pla innecessari i una intromissió a les competències de les comunitats autònomes i a la iniciativa i desenvolupament del sector audiovisual i TIC en el seu conjunt, totalment injustificada”.

L’escrit tampoc no va merèixer resposta. Fins al 29 d’abril d’enguany, en què la Generalitat rebia una carta, signada pel director general de Telecomunicacions de l’Estat, Alberto Rodríguez Raposo, en la qual es confirmava l’eliminació de facto del segon múltiplex per a la Corporació, ja que tècnicament quedaven afectades les següents zones: Collserola (és a dir, Barcelona i l’àrea metropolitana), Girona, Lleida nord i la Mussara. De nou, cap referència ni a la sol·licitud de reunió ni a les al·legacions presentades dos anys enrere.

L’intercanvi epistolar acaba el 14 de maig d’enguany, amb nova carta del secretari de Comunicació, en la qual es reitera la voluntat d’una reunió formal -més enllà de contactes telefònics- i que el pla estatal posa en perill l’impuls de l’alta definició i que, si el reial decret tira endavant, “es produirà un dany irreparable al sistema audiovisual català, en especial al servei públic”.

TV3, en contra de reduir canals

Poques hores després de l’anunci del Govern, la CCMA emetia una nota en la qual mostrava la seva oposició a la reducció de canals. “A Catalunya ens ha costat trenta anys tenir una televisió pública amb la potència i el reconeixement que avui té TV3”, explicava el president de l’ens, Brauli Duart. “La seva oferta plural, de qualitat i en català, té una alta valoració dels nostres ciutadans. I la volem mantenir i, si podem, incrementar. Però en cap cas reduir, com ara pretenen amb la proposta de treure’ns la meitat dels canals”.

Els representants dels treballadors també s’han pronunciat contra el pla d’Indústria: “Aquesta amputació suposaria renunciar a part de l’oferta televisiva i competir en inferioritat de condicions amb la resta de cadenes”.

Menys cobertura i més despesa d’antenització

L’eliminació d’un dels dos múltiplexs que fa servir la Corporació implicarà també una despesa directa, tant per a les famílies com per a la Generalitat. D’una banda, les llars catalanes hauran de pagar el cost d’una antenització, derivada del fet que caldrà moure els canals afectats a noves freqüències del dial. Depenent dels veïns per edifici, caldrà pagar entre 20 i 50 euros per pis (els qui visquin en cases, en principi, només hauran de resintonitzar l’aparell). Si TV3 es coordina amb la resta de televisions afectades pel nou pla de la TDT, només s’haurà de pagar un cop. Però si es fa a deshora, la despesa es duplicarà. Des del Govern es tem, a més, que es perdin alguns espectadors amb el trasllat, com passa cada cop que hi ha una mudança al dial.

A més, la Generalitat haurà de pagar per millorar la cobertura del múltiplex 2, que és el que sobreviurà, si tiren endavant els plans d’Indústria. Aquest arriba només al 97% del territori (mentre que l’altre el cobreix íntegre, ja que té més repetidors). Aconseguir que els canals es vegin a tot el territori es pot fer ampliant el nombre d’estacions emissores. Això tindria un cost aproximat d’un milió d’euros.

El + vist

El + comentat