Oh, dolça Catalunya...

Entre aquells catalans que han trobat al món les oportunitats que aquí els han estat negades, corre una adaptació de L'emigrant que, perdonin la grolleria, diu així: "Oh, dolça Catalunya, pàtria del meu cor, qui de tu s'allunya, collons quina sort!" Però justament ara, quan la crisi ha empès milers de catalans a fer les maletes per força (drama latent dels nostre dies), una electricitat recorre les comunitats catalanes a l'estranger. Penjades d'internet així que es lleven, no es perden ni una sola de les notícies del procés. A tots ells, algú els ha preguntat: "Tu no ets català? Què està passant al teu país?" I convertits de cop en subjecte informatiu, els catalans actuen, més que mai, com una comunitat d'expatriats exactament igual que qualsevol altra. Llengua, Barça i procés actuen com a ciment nacional. A l'espera de passaport propi.

Més continguts de