CAS BÁRCENAS TEMPESTA POLÍTICA

El PP rumia com salvar la imatge de Rajoy

La Moncloa busca una argúcia parlamentària perquè s'expliqui sense que sembli un èxit del PSOE

El PP busca una sortida digna a Mariano Rajoy perquè pugui anar a explicar en seu parlamentària la seva versió sobre el cas Bárcenas sense que sembli una victòria de l'oposició -especialment del PSOE- o que el seu extresorer li marqui l'agenda. L'entorn del president del govern s'adona que eternitzar el silenci només el perjudica a ell. L'ultimàtum de la moció de censura socialista i les crítiques de la premsa internacional han encès les alarmes de la Moncloa, on, malgrat això, s'esforcen a fer veure que no els preocupa perquè tenen una majoria més que folgada que no posa en perill la continuïtat del govern del PP.

La formació conservadora s'ha ficat en un carreró sense sortida i rumia com sortir-ne. El mur de protecció que han construït al voltant del president l'està deixant sense aire. De fet, alguns membres del PP es penedeixen d'haver rebutjat la celebració d'una sessió de control -que s'hauria fet ahir- perquè en quinze minuts Rajoy hauria ventilat les explicacions sobre un suposat finançament il·legal del partit i el cobrament de sobresous en negre que denuncia Luis Bárcenas, perquè està estipulat que cada pregunta-resposta no pot superar els cinc minuts i només tres portaveus poden interpel·lar el president. En canvi, ara, qualsevol altra fórmula suposarà exposar el president a una pluja de retrets a l'hemicicle de tots els partits i durant hores.

Una fórmula amb "sentit comú"

La qüestió és com ho faran. Fonts del PP asseguraven ahir que estaven "buscant la fórmula en la qual imperi el sentit comú". El 24 de juliol és el dia D. Es reuneix la diputació permanent amb una nova petició de compareixença presidencial de l'oposició. Si el PP ho tomba, l'endemà el PSOE formalitzarà la moció de censura. El portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, mantenia ahir la incògnita sobre el vot dels seus diputats i assegurava que mantindran el suspens fins dimecres mateix. Això sí, admetia que Rajoy compareixerà, però no "convocat des de Soto del Real", el penal on Bárcenas està en presó preventiva. I és que tothom sap que Rajoy no vol que sembli que ningú li està marcant l'agenda: ni Bárcenas, ni els diaris, ni el PSOE. Així, cada minut que passa guanya més força la teoria que el president espanyol farà un pas endavant i demanarà comparèixer a petició pròpia.

Pot esperar al mateix dia 24, però tampoc és descartable que s'anunciï aquest divendres després del consell de ministres. L'executiu espanyol podria aprovar un decret -dels molts en els quals treballa- que obligaria a obrir les cambres per convalidar-lo. En aquell moment, s'aprofitaria l'avinentesa perquè Rajoy -dibuixant-ho com un gest de generositat - introduís un nou punt de l'ordre del dia que seria l'esperada compareixença.

Una altra opció que no es descarta és que Rajoy anunciï que compareixerà però que ho faci al setembre, cosa que tornaria a provocar la indignació de la resta de partits, que insisteixen a remarcar que la gravetat de la situació fa que les explicacions polítiques del president siguin urgents. Especialment quan una de les parts de l'acusació del cas Gürtel va demanar ahir que el jutge Pablo Ruz cridi a declarar com a testimoni Rajoy.

Un pas complicat

En tot cas, el problema és que el PP juga sempre amb tanta duresa les seves cartes que no sap com encaixar el canvi de discurs quan, en públic, encara manté que no ha passat res de nou perquè el president espanyol hagi de comparèixer, tot i que en el seu interior saben que sí, que políticament han passat moltes coses, sobretot d'ençà que El Mundo va publicar els missatges telefònics en els quals Rajoy intentava tranquil·litzar Bárcenas i li deia: "Sigues fort".

La ratificació de Bárcenas davant el jutge Pablo Ruz de tot el que havia anat filtrant a la premsa i amb noves acusacions contra Rajoy i la seva mà dreta al partit, María Dolores de Cospedal, ha deteriorat la imatge de Rajoy i ha fet malbé la marca Espanya a l'exterior. Es fa palès a la premsa estrangera, que ha arribat a afirmar que s'està posant en crisi el sistema de partits polítics establert després de la mort de Franco el 1975.

Just aquesta idea és la que transmeten els socialistes. "S'estan carregant les institucions, no sé com és que no se n'adonen", deia ahir en privat un alt dirigent del partit, preocupat pel rèdit que poden treure de tot plegat IU i UPyD, i que també recordava que va ser aquest temor el que va abocar Rubalcaba a amenaçar amb una moció de censura, si abans el PP no desbloqueja la compareixença de Rajoy.

El líder socialista va assegurar que ho va fer "per dignificar el Congrés". Va ser una decisió pràcticament unilateral del secretari general del PSOE. De fet, no ho va exposar al comitè federal de dissabte, però va tenir l'aplaudiment de tots. És més, coneguda la diversitat d'opinions que sempre provoca qualsevol decisió de l'executiva socialista, un diputat del PSC va ironitzar: "Bárcenas ha aconseguit la unitat del PSOE".

Llenya per a tothom

Ara bé, a ningú se li escapa que si finalment els socialistes es veuen abocats a defensar la moció, Rubalcaba haurà de donar el millor d'ell mateix perquè el PP utilitzarà tota la seva artilleria per carregar contra el líder del PSOE. Un diputat del PP advertia que l'agressivitat del seu portaveu a la diputació permanent de dijous passat, en què va treure els draps bruts de quasi tots els partits, "semblaria una broma" pensant per exemple en l'escàndol dels ERO que afecta el PSOE andalús.

Avui tots els escenaris són possibles però, en tot cas, el compte enrere ja ha començat perquè el PP no vol allargar més l'agonia mediàtica a què s'ha vist conduït Rajoy.

Més continguts de