ESPANYA SITUACIÓ ECONÒMICA

La ‘troica’ frena Rajoy: la crisi no s’ha acabat i faran falta més ajustos

El president espanyol manté l’optimisme, afirma que s’ha superat la recessió però exigeix a Europa que ara intensifiqui els esforços

S’ha superat definitivament el cap d’Hornos? ¿Ja queden enrere les tempestes i les aigües més perilloses? És la qüestió, gens innocent, que plana aquests dies sobre la política espanyola, amb la mirada posada en les eleccions europees del mes de maig. La victòria del PP pot dependre de la seva capacitat per convèncer l’opinió pública que el pitjor ja ha passat. Marcar el terreny de joc -i, per tant, condicionar les expectatives dels ciutadans- pot ser ara més determinant que mai. La troica, però, va sotmetre ahir el govern espanyol a un bany de realisme i el va avisar que, malgrat els indicadors macroecònomics positius, encara té molta feina per fer.

Superada la duresa del debat de política general, la setmana passada al Congrés, s’obre ara un temps per al matís. Govern i oposició tenen elements per portar l’aigua al seu molí. En aquest espai, probablement sense veritats absolutes, es va moure la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde. “Hi ha bones notícies i altres que podrien ser millors”, va admetre durant la seva intervenció al Global Forum Spain, que es va celebrar ahir a Bilbao. El gran desafiament continua sent l’elevat índex d’atur, especialment el juvenil.

Més agenda reformista

Amb l’objectiu de combatre aquesta situació, Lagarde va posar deures a Madrid en tres capítols: l’aprofundiment de les reformes en el mercat de treball, la reducció del deute empresarial i mesures per facilitar la creació de noves companyies. En el primer apartat, l’FMI aposta per una reducció de costos fiscals, “no necessàriament salarials”.

L’altre encàrrec que la directora de l’organisme internacional va deixar per a la Moncloa passa per ajudar les empreses que estan en un mal moment però que és viable que reestructurin el seu deute perquè no hagin de tancar. Això sí, sense que el govern espanyol es relaxi en la reducció del dèficit públic i fent-ho amb un camí ben delimitat: confiant més en impostos indirectes, IVA i impostos especials, i posant menys l’accent en l’IRPF. Tot plegat ha d’estar encaminat a fer més àgil l’arrencada i el creixement d’una empresa. Per això l’FMI veu amb bons ulls la liberalització dels serveis professionals i l’homogeneïtzació de la normativa a dins de les fronteres de l’Estat.

Superat o no el cap d’Hornos -la metàfora marítima que ha popularitzat el president del govern espanyol-, tothom té clar que en el viatge hi ha una part de la societat que ho passa molt malament. Lagarde parlava ahir de les “cicatrius” d’aquesta crisi. Per la troica, però, la recepta per guarir-les passa per reduir la desocupació a través d’una economia més competitiva i menys endeutada. Una ortodòxia econòmica que van denunciar ahir els manifestants als carrers de Bilbao.

Lagarde, doncs, no va ser l’única a avisar Madrid que no ha arribat el moment de posar el pilot automàtic. El president de l’Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, va apel·lar a la “valentia política” per convèncer els ciutadans que és “necessari fer més ajustos”. Ell és un dels dirigents europeus que més vetllen per l’austeritat apadrinada per Alemanya. Va insistir en la conveniència de ser més “ofensius” en les reformes que el PP ha aplicat, i que va elogiar. El vicepresident de la Comissió Europea, el socialista Joaquín Almunia, va ser menys taxatiu però va fer una crida a la prudència per no vendre falses il·lusions als ciutadans. Va admetre -com la majoria dels ponents- que la recuperació s’obre pas però que encara fan falta “molts esforços”. Des de Brussel·les el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, també va posar la lupa sobre la necessitat que alguns països facin “reformes importants estructurals” si volen crear ocupació.

Optimisme espanyol

Rajoy, a menys de tres mesos d’una cita a les urnes, va tornar a vendre optimisme en un breu discurs de clausura del fòrum econòmic. Va assegurar que Espanya “ha superat la recessió més llarga de la seva història” i va fer un toc d’alerta a Europa perquè sigui ara ella qui mogui fitxa. Que ajudi a consolidar aquesta situació. El ministre Luis de Guindos va prometre que aquest cop la recuperació “no és en fals”, que té unes bases productives sòlides, ben diferents del model anterior.

Més continguts de