Rosell plega i cedeix el relleu a Bartomeu fins al 2016

Barcelona.Setanta-dues hores després de reptar el jutge Pablo Ruz perquè el cridés a declarar pel cas Neymar, Sandro Rosell va presentar la dimissió com a president del Barça. Canvi de rumb inesperat. Brusc i definitiu. El motiu principal que va traslladar a la seva junta directiva: amenaces violentes a la seva família. "Avui és un dia molt feliç per a la meva família", va reconèixer Rosell als seus companys de viatge.

Rosell marxa després de tres anys i mig de mandat, i dóna el relleu, tal com marquen els estatuts, al seu amic inseparable Josep Maria Bartomeu, la seva mà dreta i vicepresident esportiu fins ahir. Tots dos van escenificar el traspàs de poders amb una breu compareixença i una emotiva abraçada final, amb els ulls llagrimosos per la tensió d'un dia intens, pel simbolisme d'un nou capítol únic en la història del club.

El projecte amb més suport de la història del Barça, amb el 61% dels vots, segueix fins al 2016. A partir d'avui amb Bartomeu al capdavant i sense Sandro Rosell, el seu líder, l'home que els va aglutinar l'any 2010 per agafar el relleu de Joan Laporta. Rosell plega per amenaces a la seva família, i per la pressió que la seva dona, Marta Pineda, i els seus pares han fet durant aquests dies. No podien més. "Des fa temps la meva família i jo hem patit en silenci amenaces i atacs que m'han fet pensar si ser president significa haver de posar en risc la meva família i causar-los angoixa", va explicar Rosell, a pocs metres de distància de la seva dona, acompanyada dels amics més íntims i dels directius a la sala de premsa.

A més a més, en la breu compareixença, el fins ahir president va explicar que diu adéu al somni que havia perseguit des de petit perquè no vol que la querella pel cas Neymar afecti "la gestió i la imatge del club". En el seu comiat va tornar a defensar la necessitat d'incloure clàusules de confidencialitat en els contractes amb els jugadors, i es va tornar a referir a la querella de Jordi Cases -el desencadenant dels esdeveniments d'ahir- com a "injusta i temerària". Rosell va tornar a assegurar que el fitxatge de Neymar ha estat en tot moment "correcte" i que ha provocat "la desesperació i l'enveja" d'alguns dels rivals.

Rosell va fer un pas al costat rememorant els tres anys i mig de mandat, i recordant en la seva intervenció que el club ha hagut de superar "innombrables obstacles polítics, externs i, el que és pitjor, del propi entorn". Missatge enviat.

L'amic pren el relleu

Al costat de Rosell, seguia emocionat el seu breu discurs l'home que ha de dirigir el club fins al 2016. Josep Maria Bartomeu té clar que el seu horitzó arriba, com a mínim, fins al 2016. No hi haurà eleccions anticipades, ni pensa imitar Rosell si la querella pel cas Neymar s'amplia i també ell hi surt assenyalat. "La continuïtat del nostre projecte anirà fins al 2016, ens sentim forts", va ressaltar el quarantè president de la història del Barça. Sota l'atenta mirada de tots els seus companys de junta, Bartomeu va anunciar que el Barça seguirà fidel al projecte iniciat el 2010. I el gran repte, la construcció del nou estadi que el club ha de consultar al soci aquest abril en referèndum. "El futur del Camp Nou seguirà sent una prioritat per a aquesta junta directiva", va deixar ben clar Bartomeu, que va voler acabar el seu parlament anunciant fermesa per enfrontar-se a tots els rivals, en clara referència a la possibilitat que es repeteixi un cas com el de Neymar, que ha dinamitat la presidència del seu amic. "Serem molt ferms en la defensa i en l'exigència del màxim respecte cap al nostre club, davant tots els estaments esportius, polítics i judicials", va sentenciar el nou màxim dirigent blaugrana per cloure un dia clau en la història recent del Barça.

Dia intens

El dia va començar amb una reunió del nucli dur de Sandro Rosell. A casa seva, el fins ahir president va citar Josep Maria Bartomeu. Amb ell, Javier Faus, l'home fort en la parcel·la econòmica, el director general, Antoni Rossich, i el cap de comunicació, Albert Montagut. Després de dues hores, la reunió es va acabar sense comunicat oficial del Barça. Començaven les trucades, les converses creuades entre els directius, citats a les sis de la tarda al Camp Nou, el moment perquè Rosell expliqués als seus dinou directius la seva decisió. També a Carles Vilarrubí, que va viatjar des de Londres per assistir al final de la reunió.

Presa la decisió més difícil, Rosell va dinar amb Rossich, amb el seu pare, Jaume Rosell, i amb l'amic i membre de la comissió social Pau Vilanova. De mica en mica pel seu domicili hi van anar desfilant algunes de les persones més pròximes a ell, que també el van acompanyar en l'anunci oficial de renúncia. Hi eren la seva dona, el seu germà Sergi i també Juanjo Castillo, home de màxima confiança de Rosell durant els últims anys, i Joan Carles Raventós, responsable de seccions. Un a un van anar passant per casa de Rosell en el seu últim dia com a president del Barça.

Els intents dels directius per convèncer Rosell

La junta extraordinària per anunciar l'adéu de Rosell va arrencar passats uns minuts de les sis de la tarda, sense Carles Vilarrubí, que tornava de Londres. Sandro Rosell va explicar als seus directius que la seva renúncia era irrevocable, i va tornar a remarcar que les pressions familiars l'obligaven a plegar. Gairebé tots els arguments que va traslladar als seus companys eren personals: les amenaces que havia rebut durant els últims mesos i la pressió familiar que se n'havia derivat. "Avui és un dia molt feliç per a la meva família", va reconèixer.

Entre les amenaces, aquest Nadal passat, l'immoble on viu Rosell va ser atacat amb una pistola de balins. Ni Rosell ni la seva família hi eren quan va passar. El director general del club, Antoni Rossich, en absència del president, va canviar la porta malmesa pels balins. Va ser un dels múltiples episodis que Rosell havia anat explicant als companys de junta, i que havien donat arguments a la seva dona i els seus pares per demanar-li que ho deixés, fins i tot amb alguna escena pujada de to amb els seus progenitors.

Durant la reunió, de gairebé dues hores, un nucli de la directiva li va demanar insistentment que es repensés la decisió. Va ser impossible: la decisió estava presa, i el substitut, escollit.