Segadors ecosocialistes i amb jersei de llana

No tinc cap dubte que la gent d'ICV és, amb diferència, la que vesteix millor de la campanya. No es tracta de si vesteixen marques cares o no. És l'elegància a l'hora de conjuntar colors i peces de roba. El míting central d'ICV ahir a Barcelona n'és el millor exemple. Era una combinació entre anunci d'Ikea i la inauguració d'una exposició d'un artista nepalès al Raval. Molta llana i colors de tardor, i nens educats amb llibres sobre ecologia i joguines de fusta made in Germany . I no oblidem l'escenari: el centre d'art contemporani Fabra i Coats. Modernitat artística i tradició proletària tot en un. Si em diuen que sóc a Estocolm, m'ho crec.

ICV va filar uns discursos socials de nivell, res a veure amb el vídeo de promoció de la vaga general en què apareixien els seus diputats ballant Ska-P. Ska-P és la meva adolescència, de quan tens entre 16 i 20 anys i beus Xibeca al carrer.

CiU era l'objectiu de les intervencions, molt dures. Exemples. Hortènsia Grau, candidata a Tarragona: "Vivim una campanya esotèrica. Volem parlar del present però ells parlen del futur. I amb la bandera. A veure qui la té més grossa". "Si és cara, és culpa de Madrid; si és creu, del tripartit. I jo no tinc comptes a Suïssa". Juan Miguel Mena: "Artur Mas és el primer de la classe a atracar, atracar els treballadors". I primus inter pares , Marc Vidal, candidat a Girona amb el discurs més marxista: "Què més poden fer si han venut la nostra aigua per un plat de llenties quan demanen estructures d'estat". Vidal també va recordar els seus rivals a l'esquerra: "La CUP, quan hi és, diu que no ha trencat mai un plat. Esclar, perquè no n'han netejat cap!" Herrera va abaixar l'excitació, no perquè sigui menys dur sinó perquè té una manera d'expressar-se similar a la del nou professor d'institut motivat i que potser es passa de didàctic.

Quan ja em disposava a marxar, sonen Els segadors . Ni una bandera entre el públic, però sona l'himne nacional en versió llarga. Tothom, fins i tot l'exfiscal Villarejo, el canta, i hi ha algun crit de "Visca Catalunya lliure". El món, com fa Ikea amb el teu pis, canvia ràpid.

Més continguts de