Seguir junts s’imposa als interessos contraposats

Cap dels partits vol frustrar la unitat per la consulta

Acabada la reunió del matí el conseller de la Presidència, Francesc Homs, deia que tots els líders estaven d’acord a votar i a exigir al Tribunal Constitucional que decideixi ja què fa amb la suspensió del 9-N. Però també, i era el punt a resoldre, volien fer “una anàlisi exhaustiva de com garantir en les millors condicions la convocatòria”. És a dir, de com fer la consulta encara que el TC mantingui el seu veto a l’espera de la sentència definitiva. Pocs detalls en van donar en acabar, però de fons hi havia el desig de tots ells de mantenir la unitat i el temor, evident, que estripar les cartes penalitzi a qui ho faci. L’ombra d’unes eventuals plebiscitàries aquest hivern i els acords que ja es temptegen també van planar sobre la reunió, que els partits encaraven amb interessos en algun punt divergents.

CiU: El desig de Mas és fer la consulta, però també mantenir la unitat i encarar amb possibilitats d’èxit les plebiscitàries si és impossible votar amb garanties el 9-N. Després del veto del TC, el president va decidir dimarts suspendre els preparatius del 9-N a l’espera de la reunió, però havia fet gestos com firmar el decret de nomenament de la comissió de control de les consultes. Mas té la responsabilitat de preservar l’autogovern -l’executiu espanyol ha amenaçat de suspendre l’autonomia- i protegir els funcionaris, que poden ser inhabilitats si obvien el TC. Ho ha de fer compatible amb la demanda dels seus socis -i del carrer- de fer una consulta, que només tindrà garanties liderada pel Govern. A casa seva, els consellers d’Unió, Joana Ortega i Ramon Espadaler, que com a responsables de Governació i Interior lideren el dispositiu logístic, han sigut prudents, i aquest estiu havien vinculat la celebració del 9-N al vistiplau del TC.

ERC: Els republicans són conscients que només el Govern pot fer prosperar la consulta i la seva prioritat, afirmen sempre, és “salvar el 9-N”, tot i que són conscients de les dificultats logístiques i legals. Volen que l’executiu exhibeixi fermesa i obviï les resolucions del Constitucional i fins i tot han ofert funcionaris per fer-ho. Junqueras no es pot permetre un desacord amb Mas perquè el fracàs també el penalitzaria a ell. De fons, l’escenari de les plebiscitàries immediates que el president ha apuntat si no hi ha acord. Mas ha temptejat el líder d’ERC en diverses trobades, però aquest condiciona els acords a comprometre una declaració unilateral d’independència i a arribar “fins al final” amb el 9-N.

ICV-EUiA: Els ecosocialistes han afinat la seva posició. A l’espera que les seves bases ratifiquin l’aposta per votar en la primera pregunta i donar llibertat de vot en la segona, Joan Herrera ha evitat defensar la desobediència. Afirma que cal seguir desplegant la llei però sense afectar tercers, com funcionaris o empreses. És conscient, però, que el marge pot ser que ja estigui esgotat, amb el nomenament dels membres de la Comissió de Control, i busca dreceres. Defensa mantenir la unitat com a mínim fins que el TC respongui a les al·legacions, cosa que el tribunal no necessàriament farà. No se sent interpel·lat per la gran coalició a les plebiscitàries que estudien Mas i Junqueras. Preferiria un pol d’esquerra alternativa amb Podem, Guanyem i el Procés Constituent.

CUP: Aposta obertament per reprendre tots els preparatius del 9-N i obeir la legalitat catalana. Ha demanat explicacions a Mas per haver-los aturat sense consens previ. Consideren que, passi i el que passi, cal treure les urnes i desafiar l’Estat, si convé en un escenari de conflicte i mobilització que atregui la mirada de la comunitat internacional. De les plebiscitàries no en volen ni parlar.

Més continguts de