INVESTIGADOR PRINCIPAL DEL CIDOBEl primer ministre turc, Recep Tayyp Erdogan, i el president rus, Vladímir Putin, es van reunir ahir a Moscou per debatre un escenari post Baixar al-Assad. Turquia vol que es creï un "òrgan de transició governamental en què participin el règim i l'oposició; Rússia ha aconseguit mantenir, des de l'inici de la revolta, el control dels temps polítics i diplomàtics d'una comunitat internacional dividida pel conflicte.
¿Avança el Pròxim Orient cap a un clima de guerra freda? Aquesta és la por que expressava fa uns mesos William Hague, el ministre d'Exteriors britànic. La competició per l'hegemonia regional, la reproducció a escala regional de conflictes interns i la por al contagi són factors essencials per entendre com els veïns s'han posicionat davant el conflicte a Síria.
Turquia El govern d'Ankara juga a un intervencionisme prudent
Quan van esclatar les protestes, Turquia va optar per una actitud ambivalent: acollir l'oposició política i persuadir el règim perquè fes reformes. Després de mesos de repressió i amb una oposició que començava a agafar les armes, Turquia va perdre la paciència i la confiança amb Baixar al-Assad. Ankara demana, sense embuts, la caiguda del règim. La tensió ha anat en augment: fa un mes es va abatre un avió de combat turc i s'escolten veus, fora i dins de Síria, que reclamen una intervenció militar. Turquia, però, té por de cremar-se si juga amb foc.
L'Iran El germà gran que proveeix el règim de Baixar al-Assad
El govern de l'Iran és vist com el gran aliat del règim d'Al-Assad. Li ha donat suport en el passat i continua proveint-li armament i recursos econòmics per fer front a les sancions. El risc d'aïllament i que una intervenció per fer caure el règim sigui el pròleg d'una operació militar sobre l'Iran alimenten les pors de Teheran. Sembla clar que un canvi d'actitud de l'Iran seria essencial per forçar una solució ràpida i, per tant, menys violenta al conflicte de Síria. Tanmateix, això requeriria unes concessions i unes garanties per a l'Iran que la comunitat internacional i especialment els Estats Units i els seus aliats a la regió no estan disposats a donar-li.
El Líban i l'IraqLa proximitat incòmoda en una regió de fronteres poroses
De ben segur, els governs del Líban i de l'Iraq preferirien no tenir Síria com a veí. Les fronteres són poroses i el conflicte pot traspassar els seus països. De fet, a Trípoli ja s'han produït enfrontaments i a l'Iraq hi ha preocupació per la situació dels centenars de milers d'iraquians residents a Síria. Tots tres països comparteixen una característica: el comunitarisme basat en la diversitat religiosa i cultural. En vista d'aquesta situació, els dos veïns han optat per l'estratègia d'esperar a veure què passa. No s'han sumat a la política de sancions internacionals i tampoc han participat en les conferències internacionals sobre Síria. La por al contagi i l'ombra de l'Iran en són els factors determinants.
Els països del Golf i JordàniaComptes pendents amb un règim que veuen massa pròxim a l'Iran
Els països del Golf mai han vist amb bons ulls Síria, que acusen de ser massa pròxima a l'Iran i als seus aliats regionals com Hezbol·lah. Per tant, en una situació crítica com l'actual s'han llançat amb tota la seva força per donar suport a l'oposició, també amb armes, per forçar la caiguda del règim.
No és el triomf de la democràcia o el respecte als drets humans el que guia la política de països com l'Aràbia Saudita i Qatar, sinó la voluntat de treure's de sobre un règim incòmode i hostil als seus interessos. La posició de Jordània, veí directe de Síria, és més propera a aquest bloc que als altres dos veïns àrabs, tot i que la proximitat l'obliga a ser més prudent.
IsraelLa por a l'alternativa d'una nova era post Al-Assad
Teòricament el règim de Baixar és un dels gran enemics d'Israel. No obstant això, els israelians han preferit no fer soroll. Els polítics i la societat israeliana viuen amb el neguit de la proliferació nuclear a l'Iran i estan immersos en un clima d'assetjament després de la victòria dels Germans Musulmans a Egipte. No tenen clar quina és l'alternativa a Baixar i si seria encara més hostil als interessos d'Israel.
