CRISI, LES FINANCES PÚBLIQUES

Els 'barons' del PP mantenen el pols contra el dèficit asimètric

Montoro anuncia avui els nous topalls i promet plans extres d'auxili financer

El dia clau ha arribat. Després de quatre mesos de retrets entre comunitats autònomes, guerra interna al PP i negociacions interminables entre el govern espanyol i els territoris, el ministeri d'Hisenda anunciarà avui els objectius individuals de dèficit públic que tindrà cada autonomia per a aquest any. Tot i les negociacions bilaterals fins a l'últim moment i la mediació de la Moncloa amb les comunitats governades pel PP, a Hisenda temen que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquesta tarda sigui un dels més tensos dels últims anys.

El motiu és que serà la primera vegada que es farà una distribució a la carta dels topalls de dèficit i probablement ningú no en sortirà content. Previsiblement les dotze autonomies que van situar el 2012 el seu desequilibri pressupostari per sota de l'objectiu de l'1,5% del PIB s'oposaran que les cinc que no ho van fer -Catalunya, Andalusia, el País Valencià, les Balears i Múrcia, les tres últimes governades pels conservadors- es beneficiïn ara d'un límit més alt que el seu. Aquest any el conjunt de les autonomies hauran de registrar de mitjana un dèficit de l'1,3%, però algunes tindran límits per sobre i d'altres per sota. La intenció de l'executiu de Mariano Rajoy és evitar com sigui transmetre la imatge que no controla les comunitats del seu color polític, que els territoris ignoren el dictat de la Moncloa i que no es prenen seriosament el sanejament dels seus comptes. Amb l'estabilitat política en entredit per les revelacions del cas Bárcenas, l'últim que desitja Rajoy és mostrar més debilitat.

Però l'empresa es presenta molt complicada tenint en compte les declaracions d'ahir dels governs de Madrid i Extremadura, les dues comunitats que més han exhibit el seu rebuig al model de repartiment asimètric i que han acusat Rajoy d'impulsar-lo per frenar l'independentisme català. L'enuig dels últims mesos no ha desaparegut i les espases es mantenen ben altes. La incògnita, però, és si només es tracta de discursos de portes enfora per a la seva opinió pública i que es rebaixarien a dins de la sessió del CPFF o bé d'un desafiament ferm a les intencions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

L'amenaça de Madrid

El primer a llançar ahir un advertiment va ser el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que va insistir, en declaracions a la Cadena SER, que el seu govern reclamarà un sostre de dèficit "comú i fix" de l'1,2%, llevat d'alguna "excepció justificada i transitòria" i sempre que no es perjudiquin les comunitats complidores ni es beneficiïn les que no ho són, en al·lusió a l'aspiració catalana d'un topall del 2,1%, equivalent a un terç del límit per a tot Espanya, que és del 6,5%.

A més, González va explicar que Madrid reclamarà al CPFF els 1.000 milions d'euros que "li ha pres" un model de finançament autonòmic "injust i injustificat". I va advertir Montoro que si no els hi concedeix, la seva comunitat s'oposarà al model de distribució a la carta perquè, va dir, no hi ha "més marge per fer reduccions" i es corre el "risc" que Madrid "es vegi obligada a incomplir" el seu topall de dèficit.

Una mica menys amenaçadora però amb un to igual de dur es va expressar Extremadura, l'autonomia amb el dèficit més baix el 2012 (0,69%). La seva vicepresidenta, Cristina Teniente, va insinuar que l'executiu extremeny votarà en contra del repartiment asimètric, ja que mantindrà "fins al final" el seu rebuig. "No té cap sentit que es premiï les comunitats incomplidores. Si cal premiar algú és les que compleixen", va reblar després de la reunió setmanal del seu govern.

La 'responsabilitat' del PP

Ben conscients d'aquesta bel·ligerant i enquistada oposició, des d'Hisenda es va optar ahir per l'estratègia del bastó i la pastanaga. En un últim intent per convèncer els díscols, fonts del ministeri van reiterar que cap territori -excepte Extremadura, perquè la seva dada del 2012 era excepcional per un ingrés extra fruit d'una sentència judicial- podrà tenir un topall més alt que el dèficit registrat l'any passat perquè "entorpiria" la recuperació econòmica i dificultaria l'accés als mercats. Era una crítica a demandes com les de Catalunya, però des de l'equip de Montoro es va voler enfocar a les autonomies del PP perquè, van adduir, per a elles aquest concepte preval més, ja que la reducció del dèficit és un "axioma" per al partit i, per tant, els seus governs autonòmics han d'"assumir el cost polític" que se'n derivi perquè "la ciutadania demana acabar amb la crisi".

Després de l'enèsima crida a l'ordre als barons del PP va arribar la concessió. Les mateixes fonts van explicar que Hisenda continua oposant-se a compensar de manera directa les autonomies que van complir el límit de dèficit el 2012, però van revelar -sense donar més detalls- que en el CPFF d'avui s'estudiaran nous mecanismes de l'Estat per ajudar la tresoreria de les comunitats, a banda del fons de rescat ja existent.

És el caramel que es guarda Montoro per mirar de llimar diferències i aplacar els ànims tant dels territoris complidors que s'oposen al dèficit a la carta com dels que van superar el sostre de l'any passat i que temen que la asimetria sigui insuficient, com és el cas de Catalunya. De fet, el Govern i el seu soci parlamentari, ERC, estan pendents del topall final de dèficit i de si Hisenda fa algun gest que el faci més fàcil de pair, per decidir si s'aproven els pressupostos d'aquest any o es mantenen prorrogats fins al final. Aquest nou instrument per facilitar la liquiditat podria servir per vèncer els recels catalans, però caldrà veure com es concreta i sobretot si és igual d'accessible per a totes les comunitats autònomes.

La clau és l'objectiu definitiu de dèficit que s'atorgui a Catalunya. La dada s'acabarà de perfilar a l'últim moment, ja que és un trencaclosques complex: cada autonomia té el seu límit, i totes sumades han d'assolir un 1,3% del PIB. La Generalitat espera que se situï com a mínim en l'1,8%, un objectiu que facilitaria l'aprovació dels pressupostos, però des d'Hisenda es considera que el "més lògic" seria que se situés al voltant de l'1,6%, a mig camí entre l'1,3% de mitjana de totes i l'1,9% que va registrar Catalunya l'any passat.

Enmig d'aquest ball de xifres, ahir la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va tornar a sorprendre a tothom. Dilluns va endur-se els retrets d'Artur Mas en anunciar que faria gestions davant de Montoro perquè es concedís a Catalunya un marge de dèficit d'entre l'1,5% i l'1,7%, molt lluny de les reivindicacions catalanes. El president de la Generalitat ja va advertir que si el límit que es concedia a Catalunya era aquest, no faria pressupostos per al 2013 perquè implicarien "retallades molt dures". Ahir, sense donar més explicacions, Camacho es va esmenar a si mateixa i va proposar una xifra de dèficit de fins a l'1,8%, que ja encaixaria més en la franja acceptable pel govern de Mas.

L'interrogant dels pressupostos

En aquestes hores d'espera abans de conèixer la xifra definitiva de dèficit, que farà decantar la balança de si el Govern aprovarà o no uns pressupostos per al 2013, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, es va mostrar extremadament prudent i va limitar-se a anunciar que l'executiu català prendrà la decisió definitiva en l'última reunió abans de vacances, dimarts que ve. Fins i tot s'aprofitarà per analitzar l'escenari pressupostari per a l'any 2014. ERC també està a l'espera de saber què proposarà avui Montoro. Els comptes catalans estan en joc.

Més continguts de

El + vist

El + comentat