El bipartidisme espanyol ensopega de nou
Els discursos dels líders del PSOE i el PP recorren a tirar-se en cara el passat
"No hi ha hagut mai un govern amb una majoria tan gran i una debilitat tan alta", va dir Alfredo Pérez Rubalcaba a Mariano Rajoy. "Vostè té una història", li va recordar el president espanyol al líder socialista. Els dos grans partits espanyols van evidenciar ahir que arrosseguen una motxilla pesada: l'herència de tants anys de gestió. Si es compara aquest debat de política general amb l'anterior, el del 2011, quan governava el PSOE, es constata que no s'han resolt els grans problemes d'aleshores i d'altres s'han agreujat. Uns i altres es van retreure la falta de confiança que desperten als ciutadans.
Problemes de lideratge
De les peticions d'eleccions anticipades a les de dimissió
El juny del 2011 Rajoy, aleshores cap de l'oposició, va centrar el gruix del debat a personificar tots els problemes de l'economia espanyola en José Luis Rodríguez Zapatero. Identificar el president amb la inestabilitat financera, amb la falta de credibilitat exterior, va ser l'eix de la campanya del PP per guanyar les eleccions. Ahir Rubalcaba va fer servir una estratègia semblant i va demanar la dimissió del cap de l'executiu per no haver-se desmarcat de l'ombra de l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Rajoy no es va quedar enrere i va burxar en les tensions internes socialistes i la suposada fragilitat del lideratge del seu rival.
Les xifres, el termòmetre
Els números evidencien els mals resultats de Mariano Rajoy
L'oposició va retreure a Rajoy que ara provi de "reinventar-se", girar full de les retallades, que, per ara, no han tingut resultats positius palpables. "Ho ha fet perquè ha volgut", va subratllar Rubalcaba. El cert és que fa dos anys el president espanyol es va aferrar a les males xifres econòmiques espanyoles per demanar a Zapatero que avancés les eleccions. En aquell moment l'atur era del 21% i la prima de risc estava a 277 punts. Ara hi ha un 26% de persones desocupades i el diferencial voreja els 350 punts.
Europa
De convidat de pedra a comensal indiscutible
Rajoy va treure pit pel paper que, segons va dir, ha jugat durant aquests últims mesos per blindar l'euro i evitar que es debiliti més la unitat política europea. Al mateix temps, però, va vendre com un èxit que Espanya segueixi sent receptora neta dels pressupostos europeus. Lluny del que deia a l'hemicicle dos anys enrere, ara assegura que les turbulències espanyoles només es poden combatre des de Brussel·les, i envia així un missatge clar als mercats. En aquest punt hi ha hagut un gir: de presentar Europa com el tutor de la Moncloa a un aliat indispensable.
El preu de la cohesió
Abans era Euskadi, ara és Catalunya
El juny del 2011 el líder del PP va retreure al PSOE que hagués permès que l'esquerra abertzale tornés a tenir representació institucional. Era una picada d'ullet al sector més dur de la dreta espanyola, sempre recelosa amb el lideratge de Rajoy. Ara l'ala aguirrista torna a mostrar signes d'inquietud per la falta de resultats econòmics, per la presumpta corrupció que envolta el partit i pel debat sobiranista. En aquest context s'explica la duresa del discurs contra el dret a decidir, la defensa aferrissada de la Constitució i els intents difusos de dialogar en qüestions com el sistema de finançament.
